\t\t\t\tElla, que amb tanta agror va malparlar de Ferran Mascarell quan l’antic pr\u00edncep municipal socialista va canviar de b\u00e0ndol per esdevenir conseller de l’actual Govern, aquesta vegada votar\u00e0 CiU per primer cop a la vida. Com pot una dona progressista, urbanita, ol\u00edmpica (del 92) i cosmopolita donar suport als convergents i no estar boja? He de corregir, perqu\u00e8 escolto la seva veu -estrident i amb aquell accent catal\u00e0 de la Barsalona pija- fent una precisi\u00f3 important: “Jo no votar\u00e9 Converg\u00e8ncia, votar\u00e9 Mas”. Ok, amiga. Queda fet l’aclariment. Ciutadana pel canvi, membre eterna del club de fans del Pasqual (ella sempre anomena aix\u00ed Maragall) i declarada enemiga del pujolisme durant anys i panys, ara cau al costat obscur de la for\u00e7a, per\u00f2 encara no gosa explicar la seva mutaci\u00f3 a tot el seu cercle d’amistats. Va ser un vell amic seu (que coneix dels temps antics en qu\u00e8 ambd\u00f3s van militar i riure a Bandera Roja) qui la va portar a una reuni\u00f3 on, despr\u00e9s d’escoltar una pila de reflexions, va arribar a la conclusi\u00f3 (sempre un p\u00e8l dolorosa) que ha de fer costat a Mas s\u00ed o s\u00ed.<\/p>\n
A veure, no \u00e9s que li hagin rentat el cervell. Continua pensant que els convergents estan molt lluny del seu m\u00f3n i dels seus referents (encara que li cauen b\u00e9 alguns alcaldes joves de la federaci\u00f3 perqu\u00e8 vesteixen modernet i voten a favor del matrimoni gai), per\u00f2 se sent \u00f2rfena. Despr\u00e9s que l’aparell del PSC sacrifiqu\u00e9s el president Maragall amb un estil que no pot ser qualificat exactament d’elegant, ella va comen\u00e7ar un proc\u00e9s de decepci\u00f3 creixent en relaci\u00f3 amb les sigles que sempre havien rebut els seus vots, a excepci\u00f3 de les primeres eleccions generals de 1977, que va votar el PSUC.<\/p>\n
Podria, potser, ser una de\u00a0les futures militants del nou partit que intenten organitzar Ernest Maragall i Josep Llu\u00eds Carod-Rovira, per\u00f2 no creu\u00a0que aquestes dues respectables figures encarnin el tipus de\u00a0dirigent que s’arremanga i que, des de baix, impulsa un projecte. A m\u00e9s, coneix massa b\u00e9 els tics del Tete, perqu\u00e8 durant una \u00e8poca va treballar a l’Ajuntament de Barcelona i sap\u00a0que les persones canvien, per\u00f2 no ho fan mai completament.<\/p>\n
El Pasqual era la il\u00b7lusi\u00f3 constant que va transformar les utopies juvenils en una marca mundial i rendible. Mas no \u00e9s Maragall, per descomptat. Al gran alcalde de Barcelona tothom li reia les gr\u00e0cies i tenia un punt de genialitat que aconseguia superar tots els problemes que l’envoltaven. Dit aix\u00f2, el que m\u00e9s li agrada del candidat de CiU \u00e9s la seva formalitat i preparaci\u00f3, aquest tarann\u00e0 de venedor seri\u00f3s d’assegurances que et transmet confian\u00e7a. I, sobretot, que digui les mateixes coses a Barcelona, Madrid i Brussel\u00b7les.<\/p>\n
I qu\u00e8 pensa ella sobre la independ\u00e8ncia? Li agrada l’expressi\u00f3 “Estat propi” i no s’escalfa gaire el cap. I li fa gr\u00e0cia que el seu fill petit tingui l’estelada penjada a la paret de l’habitaci\u00f3.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ella, que amb tanta agror va malparlar de Ferran Mascarell quan l’antic pr\u00edncep municipal socialista va canviar de b\u00e0ndol per esdevenir conseller de l’actual Govern, aquesta vegada votar\u00e0 CiU per…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4705"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4705"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4705\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}