\t\t\t\tAquestes eleccions del 25 de novembre del 2012 s\u00f3n les dels indecisos, les dels dubtosos i les dels que migren d’unes sigles a unes altres. S\u00f3n els comicis de les infidelitats, per dir-ho com si f\u00f3ssim psic\u00f2legs de gu\u00e0rdia del cos electoral, que sempre \u00e9s un cos amb m\u00e9s problemes d’\u00e0nima que de tipus f\u00edsic. Comencem aquesta galeria d’electors possibles\/probables amb les cavil\u00b7lacions d’un cl\u00e0ssic votant socialista que, ara per primer cop, far\u00e0 el salt i donar\u00e0 la seva papereta a un partit que, durant molts anys, havia menystingut: ERC.<\/p>\n
El nostre home va votar-ho tot amb disciplina admirable des dels temps remots de Joan Revent\u00f3s, quan el socialisme feia olor de nou i semblava que tamb\u00e9 arribaria al Govern de la Generalitat sense baixar de l’autocar. Despr\u00e9s, es va acostumar a perdre mec\u00e0nicament amb el company Raimon Obiols, quan el pujolisme recordava una pedra que ning\u00fa no era capa\u00e7 de moure ni un mil\u00b7l\u00edmetre. Va eixorivir-se amb el pas de Pasqual Maragall a l’arena nacional, despr\u00e9s del breu intent de Joaquim Nadal. L’any 1999, va pensar -com tants- que la meta era a tocar. Es va fer esperar.<\/p>\n
Finalment, el 2003, es va produir l’anhelada alternan\u00e7a, per\u00f2 ell ho va viure amb un regust agredol\u00e7: el perdedor no era Pujol, sin\u00f3 un tal Mas i, per amanir-ho, la clau la tenien els dirigents independentistes, a qui mai no s’havia pres gaire seriosament, excepte quan es parlava dels tripartits locals, gr\u00e0cies als quals es va fer fora a una pila d’alcaldes convergents que exercien el c\u00e0rrec, pel cap baix, des del paleol\u00edtic, amb un exc\u00e9s de confian\u00e7a que els va resultar letal.<\/p>\n
Avui, aquest votant socialista, despr\u00e9s d’haver-se decebut amb el primer tripartit i d’haver-se desfibrat amb el tripartit de Montilla, i despr\u00e9s d’haver assistit a la p\u00e8rdua de Barcelona sense sentir ni fred ni calor, ha decidit que la sort de Pere Navarro ja no \u00e9s assumpte seu i que, finalment, es donar\u00e0 perm\u00eds per tastar un altre color. A m\u00e9s, va sortir a manifestar-se per la Diada i considera que el federalisme, en el qual va creure durant tants anys, \u00e9s com els unicorns dels contes infantils, un animal noble i bell que mai no ha vist ning\u00fa. Ell tamb\u00e9 s’ha fet sobiranista, sense beure aromes de Montserrat. Encara li costa, per\u00f2, dir que \u00e9s independentista.<\/p>\n
El candidat Junqueras li cau b\u00e9. Caure b\u00e9 \u00e9s la primera missi\u00f3 de tot pol\u00edtic que aspiri a fer carrera. Per qu\u00e8 li agrada el cap de llista d’ERC? Perqu\u00e8 s’explica com el bon professor que \u00e9s i, a m\u00e9s, sembla que parla des de les conviccions. El votar\u00e0 sense manies. A m\u00e9s, els republicans van demostrar, quan tocava, que podien matar el pare convergent, i aix\u00f2 va modificar la seva visi\u00f3 de les sigles que havien fundat Maci\u00e0 i Companys el 1931. Com a gestors s\u00f3n una altra cosa, per\u00f2 no hi pensa. Ning\u00fa no \u00e9s perfecte, oi? Ara, algunes nits, es desperta suat: el rostre d’Obiols se li apareix en somnis.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquestes eleccions del 25 de novembre del 2012 s\u00f3n les dels indecisos, les dels dubtosos i les dels que migren d’unes sigles a unes altres. S\u00f3n els comicis de les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4707"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4707"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4707\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}