{"id":4708,"date":"2012-11-01T00:00:17","date_gmt":"2012-10-31T23:00:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2004"},"modified":"2012-11-01T00:00:17","modified_gmt":"2012-10-31T23:00:17","slug":"english-catalonia-and-idea-in-motion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/11\/01\/english-catalonia-and-idea-in-motion\/","title":{"rendered":"Catalunya, una idea en moviment"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tPensava en els meus dos avis. Mentre intentava caminar, a la gran manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre d\u2019enguany. Pensava en l\u2019avi \u00c1lvaro, murci\u00e0 que havia triat Catalunya per viure, i pensava en l\u2019avi Vidal, que va voler fer fortuna a Cuba l\u2019any 1912 per\u00f2 va tornar al pa\u00eds sense haver triomfat. Hi pensava, enmig de la gentada,\u00a0 perqu\u00e8 el present \u00e9s fruit d\u2019una hist\u00f2ria, res \u00e9s casual. I tamb\u00e9 pensava en el desaparegut i enyorat Josep Termes, que va escriure \u2013la cita \u00e9s llarga per\u00f2 paga la pena- que Catalunya \u201c\u00e9s un miracle\u201d. I m\u00e9s concretament: \u201cun miracle en l\u2019Europa contempor\u00e0nia. Perqu\u00e8 des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits \u2013com el peix petit, a la mar, que \u00e9s menjat pel peix gros-. Catalunya \u00e9s un exemple hist\u00f2ric d\u2019una superviv\u00e8ncia curiosa, \u00f2bviament conflictiva i estranya, la superviv\u00e8ncia d\u2019un poble tossut. Tot feia pensar, als s\u00fabdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans pot\u00e8ncies europees, que Catalunya desapareixeria despr\u00e9s de l\u2019any 1714, despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3. Catalunya, un pa\u00eds antic, medieval, com tants m\u00e9s n\u2019hi havia a Europa perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d\u2019existir. Era nom\u00e9s el nom geogr\u00e0fic d\u2019una de les moltes prov\u00edncies que tenia el sobir\u00e0 espanyol, que funcionava, sobretot, com a rei de Castella. Catalunya inicia aleshores la vida d\u2019una prov\u00edncia despersonalitzada, sense institucions, sense lleis, sense un govern propi, sense un idioma oficial propi\u201d. I pensant, perqu\u00e8 una cosa porta a l\u2019altra, tamb\u00e9 vaig recordar un altre historiador desaparegut, l\u2019angl\u00e8s Tony Judt, una de les intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00e9s l\u00facides dels darrers anys. A la seva obra <em>Postguerra<\/em>, Judt escriu, en el cap\u00edtol que dedica a <em>La vella i la nova Europa<\/em>, que \u201csi Catalunya fos un pa\u00eds independent, es trobaria entre els m\u00e9s pr\u00f2spers del continent europeu\u201d. \u00c9s el judici d\u2019un analista estranger que observa de manera desapassionada el problema.<\/p>\n<p>La multitudin\u00e0ria manifestaci\u00f3 dela Diada, un mili\u00f3 i mig de persones en marxa pac\u00edfica, certifica que el pa\u00eds no est\u00e0 canviant, sin\u00f3 que ja ha canviat. El canvi ha durat anys. Vivim un moment apassionant i ens costa interpretar-lo de manera correcta. Comparem els fets d\u2019avui amb el passat \u2013per exemple amb l\u2019any 1898- per\u00f2 la hist\u00f2ria mai no es repeteix.<\/p>\n<p>Hi ha factors nous, mai no vistos abans en el conflicte Catalunya-Espanya: la p\u00e8rdua de por de la societat; el canvi generacional; l\u2019esgotament del \u201cpeix al cove\u201d com a forma d\u2019obtenir compet\u00e8ncies i recursos; la nova immigraci\u00f3 i el repte de la deslocalitzaci\u00f3 cultural; l\u2019escassa solv\u00e8ncia de l\u2019Estat espanyol, amb un model econ\u00f2mic que no d\u00f3na per m\u00e9s; la transformaci\u00f3 del concepte cl\u00e0ssic de sobirania ala UE; i la crisi d\u2019identitat del catalanisme regenerador d\u2019Espanya, que arriba al m\u00e0xim amb la sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut.<\/p>\n<p>Tots aquests factors actuen a la vegada, de manera imprevisible, i fan que les comparacions amb el passat siguin poc fiables. En tot cas, avui com ahir, \u00e9s clar que Catalunya \u00e9s, per damunt de tot, una idea en moviment.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 vull dir quan parlo d\u2019una idea en moviment? Aix\u00f2 \u00e9s un projecte obert, en permanent imaginaci\u00f3 i permanent construcci\u00f3. Una obra a mig fer. Ho va ser per als homes de la Renaixen\u00e7a, el moviment literari i cultural que encara no formula una alternativa pol\u00edtica, i ho comen\u00e7a a ser de manera expl\u00edcita despr\u00e9s, a partir de l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX. Parlo del <em>Projecte de Constituci\u00f3 de l\u2019Estat Catal\u00e0 dintre de la Federaci\u00f3 Espanyola<\/em> que aproven els federalistes hereus de Pi i Margall el 1883. Parlo del <em>Memorial de Greuges<\/em> que, redactat per Valent\u00ed Almirall, va promoure el Centre Catal\u00e0 i que destacats representants de la societat catalana van presentar al rei Alfons XII el 1885. Parlo de <em>Les Bases de Manresa<\/em>, el primer projecte d\u2019autonomia de certa entitat quela Uni\u00f3 Catalanista impulsa el 1892. La idea de Catalunya com a naci\u00f3 moderna que vol existir prenent decisions sobre ella mateixa comen\u00e7ava a prendre cos, per\u00f2 encara era modesta.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s del sotrac espanyol de 1898, la idea de Catalunya va accelerar-se. \u00c9s el moment del <em>Missatge a la Reina regent<\/em>, que signen conjuntament l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, el Foment del Treball i l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre, entre d\u2019altres entitats. \u00c9s el moment del fam\u00f3s episodi conegut com \u201cel tancament de caixes\u201d, de juny a novembre del 1899, arran d\u2019un increment substancial dels impostos, que s\u2019afegeix a la negativa del Govern espanyol de Silvela i Polavieja a concedir el concert econ\u00f2mic; all\u00f2 va ser el que avui anomenen un xoc de trens: els botiguers catalans van perdre el combat per\u00f2 aquella resist\u00e8ncia va crear consci\u00e8ncia del greuge entre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Una consci\u00e8ncia que va arrelar en el poble.<\/p>\n<p>A partir de llavors, la idea de Catalunya va ser imparable. Si contemplem\u00a0 la hist\u00f2ria del pa\u00eds en fragments de trenta anys, ens adonarem que aquesta idea-for\u00e7a mai no s\u2019ha esborrat del tot i sempre ha retornat.<\/p>\n<p>El 1901 la candidatura regionalista \u201cdels quatre presidents\u201d (on hi avia el m\u00edtic Dr. Robert i l\u2019arquitecte Dom\u00e8nech i Muntaner) va guanyar les eleccions i va representar la primera vict\u00f2ria catalanista a les urnes. Els partits din\u00e0stics i caciquils dela Restauraci\u00f3van caure en picat; el moment va suposar el naixement dela LligaRegionalistai el sorgiment del mapa pol\u00edtic catal\u00e0 com un espai diferenciat, com encara \u00e9s avui. Es parla molt de l\u2019\u00e8xit electoral espaterrant de la coalici\u00f3 Solidaritat Catalana l\u2019any 1907, als comicis provincials de Barcelona i Girona, i no negarem que \u00e9s important, perqu\u00e8 \u00e9s un cas d\u2019unitat catalanista que va impactar a Espanya, a la vegada\u00a0 que va fer emergir noms destacats com el de Prat dela Riba. Per\u00f2l\u2019harmonia solid\u00e0ria va durar poc i per aix\u00f2 jo prefereixo parlar del 1901 com a fita.<\/p>\n<p>El 1931, trenta anys despr\u00e9s, l\u2019arribada de la Segona Rep\u00fablicacertifica que Catalunya \u00e9s un far de modernitat en una Espanya que canvia de r\u00e8gim per\u00f2, malauradament, \u00a0no ha resolt les seves profundes desigualtats socials i conflictes enquistats com la pugna Estat-Esgl\u00e9sia i l\u2019amena\u00e7a d\u2019un ex\u00e8rcit format en la tradici\u00f3 colonialista i de vocaci\u00f3 colpista. La idea de Catalunya s\u2019encarna, llavors, en el primer l\u00edder de masses nostrat que \u00e9s Francesc Maci\u00e0, <em>l\u2019Avi<\/em>, una figura carism\u00e0tica i rom\u00e0ntica, una mena de Bol\u00edvar o Garibaldi tard\u00e0. La guerra, per\u00f2, trencar\u00e0 la idea civilitzada de Catalunya \u2013hereva del noucentisme- i la condemnar\u00e0 a l\u2019exili, a la clandestinitat i al silenci durant molts anys.<\/p>\n<p>El 1961, \u00e9s un any emblem\u00e0tic. Neix \u00d2mnium Cultural i el grup de Els Setze Jutges, embri\u00f3 potent de la Nova Can\u00e7\u00f3.Dos anys abans, havia comen\u00e7at a publicar-se aquesta revista que teniu a les mans i un any abans havia aparegut <em>La pell de brau<\/em>, de Salvador Espriu. El 1961 tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019any de l\u2019arribada a la presid\u00e8ncia de Kennedy. Un any despr\u00e9s, va comen\u00e7ar el Concili Vatica II i va fundar-se Edicions 62. El m\u00f3n canviava amb rapidesa i la maduraci\u00f3 excel\u00b7lent de la resist\u00e8ncia cultural catalanista sota la dictadura indicava que Catalunya tornava a ser, altre cop, una idea vigorosa i\u00a0 en moviment. Com ja ho havia demostrat la joventut que, tamb\u00e9 el 1960, havia plantat cara a Franco. Em refereixo als Fets del Palau, que van acabar amb el judici i empresonament de Jordi Pujol i altres persones. La idea de Catalunya havia superat la llarga postguerra \u2013gr\u00e0cies a homes admirables com Josep Benet i Josep M\u00aa Ainaud de Lasarte- i podia ser reformulada pels qui no havien fet la guerra ni en tenien mem\u00f2ria directa.<\/p>\n<p>El 1991 ja vivim en democr\u00e0cia. Catalunya gaudeix d\u2019una autonomia dins d\u2019Espanya per\u00f2 al m\u00f3n hi ha esdeveniments de gran transcend\u00e8ncia. La caiguda del Mur de Berl\u00edn ha generat el proc\u00e9s d\u2019unificaci\u00f3 de les dues alemanyes, l\u2019acte d\u2019autodeterminaci\u00f3, canvi de fronteres i afirmaci\u00f3 nacional m\u00e9s important a Europa des del 1945. Ning\u00fa no ho va predir. Aix\u00f2 i les independ\u00e8ncies pac\u00edfiques de les nacions b\u00e0ltiques i d\u2019Eslov\u00e8nia van influir sens dubte en el repensament de la idea de Catalunya, fins al punt que va cr\u00e9ixer l\u2019independentisme \u2013com es va veure durant els Jocs Ol\u00edmpics de 1992- i es va constatar que l\u2019Espanya de les autonomies no resolia realment els problemes de la naci\u00f3. Pujol lidera aquells anys un pa\u00eds acostumat ha anar obtenint certs aven\u00e7os graduals i afirma: \u201cCatalunya \u00e9s com Litu\u00e0nia, per\u00f2 Espanya no \u00e9s com l\u2019URSS\u201d. Pragmatisme o ambig\u00fcitat? Una mica de tot. La societat tampoc demanava m\u00e9s en aquell moment. Amb tot, el Parlament aprova per primer cop, el desembre de 1989, una resoluci\u00f3 segons la qual Catalunya no renuncia al dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Pujol encara va tenir temps de fer costat a un Gonz\u00e1lez molt tocat per la corrupci\u00f3 el 1993, aix\u00ed com a un Aznar molt poc amic de Catalunya el 1996, any en qu\u00e8 va guanyar els comicis generals sense majoria absoluta. La idea de Catalunya agafa nous perfils, assaja el vol, per\u00f2 s\u2019aferra al dia a dia. Es diu, llavors, que els b\u00e0ltics surten d\u2019un par\u00e8ntesi hist\u00f2ric mentre els catalans vam fer-ho el 1975. L\u2019Est no \u00e9s l\u2019Oest a efectes nacionals.<\/p>\n<p>Si comptem trenta anys des de 1991, l\u2019horitz\u00f3 futur \u00e9s el 2021, aix\u00f2 \u00e9s d\u2019aqu\u00ed a 9 anys. Una d\u00e8cada per prendre decisions i fer molta feina. Quina ser\u00e0 llavors la idea i la realitat de Catalunya? No ho s\u00e9. El que sabem \u00e9s que la d\u2019avui ja no \u00e9s la de 1901, ni la de 1931, ni la de 1961, ni la de 1991, tot i que hi ha un fil de continu\u00eftat molt clar. Avui no es tracta de passar del catalanisme literari al catalanisme pol\u00edtic, ni es tracta de subordinar el catalanisme a l\u2019\u00e8xit d\u2019una Rep\u00fablica espanyola sense republicans de deb\u00f2, ni es tracta de resistir contra una tirania criminal que havia fet una guerra tamb\u00e9 per acabar amb l\u2019anomalia catalana. Tampoc es tracta de fer pedagogia a Espanya perqu\u00e8 comprenguin el nostre \u201cfet diferencial\u201d. Avui parlem d\u2019una altra cosa: de no dipositar la sort de la nostra superviv\u00e8ncia col\u00b7lectiva en ning\u00fa que no siguem nosaltres mateixos, el catalans. \u00c9s senzill i complicat a la vegada.\u00a0 I es tracta tamb\u00e9 d\u2019assistir al redisseny de les sobiranies a Europa sense intermediaris, afegint-nos com a catalans lliures a la construcci\u00f3 d\u2019un veritable federalisme continental, que representi un nou repartiment de poder m\u00e9s efica\u00e7, democr\u00e0tic i just.<\/p>\n<p>Vivim un temps de desempat. Gaziel va parlar d\u2019un empat d\u2019impot\u00e8ncies entre Espanya i Catalunya. Si toca el desempat, vol dir que estem arribant a la final. El repte \u00e9s engrescador per\u00f2 no ens podem enganyar. No ser\u00e0 f\u00e0cil i tindr\u00e0 costos. Hem d\u2019assumir-ho. Se\u2019ns exigiran esfor\u00e7os, sacrificis i compromisos que ara ni s\u2019intueixen. I molta intel\u00b7lig\u00e8ncia i molta generositat.<\/p>\n<p>Dos perills en assetgen: l\u2019immobilisme i el papu del trencament social, d\u2019una banda; la pressa i les divisions ca\u00efnites, de l\u2019altra. Aquests dos perills s\u00f3n reals i amenacen moltes il\u00b7lusions col\u00b7lectives. I tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible saber calcular b\u00e9 les nostres energies com a poble, per saber-les administrar.<\/p>\n<p>Catalunya ha estat i \u00e9s una idea en moviment. Una idea que ha superat guerres, dictadures i intents de genocidi cultural. Una idea que la gent ha fet seva perqu\u00e8 hi ha trobat un projecte de llibertat, de just\u00edcia, de dignitat i de benestar que paga la pena. Som una idea en moviment i, finalment, podem arribat a port.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pensava en els meus dos avis. Mentre intentava caminar, a la gran manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre d\u2019enguany. Pensava en l\u2019avi \u00c1lvaro, murci\u00e0 que havia triat Catalunya per viure, i&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4708"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4708"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4708\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}