\t\t\t\tDes del passat Onze de Setembre i durant un mes llarg, vaig tenir la sensaci\u00f3 que l\u2019independentisme catal\u00e0 estava jugant un partit contra un rival que no hi era. La gran manifestaci\u00f3 de la Diada m\u00e9s la r\u00e0pida reacci\u00f3 del president Mas va descol\u00b7locar tothom i, sobretot, l\u2019espanyolisme militant, el centralisme oficial i l\u2019unionisme t\u00e0cit que es filtra per on pot. Ara, les coses han canviat: els ex\u00e8rcits pol\u00edtics, econ\u00f2mics i medi\u00e0tics de l\u2019Espanya intocable han comen\u00e7at a prendre\u2019s seriosament el nou sobiranisme i les seves reaccions ja no s\u00f3n \u00fanicament l\u2019exabrupte a cop calent. Atenci\u00f3: ara s\u2019han posat a jugar i no s\u00f3n un equip qualsevol.<\/p>\n
Es tendeix, des del catalanisme, a relativitzar la for\u00e7a i el pes de l\u2019adversari. \u00c9s un error. Potser \u00e9s fruit de l\u2019entusiasme, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s. En coincid\u00e8ncia amb la campanya electoral catalana, tothom sap que assistirem a t\u00e0ctiques de guerra bruta, sense cap mirament. Uns comparen Mas amb un colpista o un dictador i uns altres treuen de context un escrit de Pujol de fa d\u00e8cades sobre els andalusos. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no \u00e9s res al costat d\u2019all\u00f2 que encara ha de venir. F\u00f3ra d\u2019ingenus creure que els poders formals i f\u00e0ctics d\u2019Espanya es limitarien a invocar la Constituci\u00f3 per frenar el corrent creixent a la societat catalana. Tamb\u00e9 f\u00f3ra d\u2019ingenus pensar que l\u2019objectiu a abatre nom\u00e9s ser\u00e0 CiU i els seus dirigents. Molts que ni ho sospiten acabaran tastant el xarop de la caverna i el dels progres, que en aquesta q\u00fcesti\u00f3 no pensen gaire diferent.<\/p>\n
Us penseu que Madrid deixar\u00e0 que l\u2019onada de l\u2019Onze de Setembre avanci com si res? Per favor. Les m\u00e0quines s\u2019han posat a treballar amb celeritat per aconseguir, pel cap baix, tres coses: a) que Mas no assoleixi la majoria absoluta per poder dir que el president ha fracassat completament; b) que s\u2019instauri en la societat catalana el prejudici que un futur Estat catal\u00e0 quedaria fora de la Uni\u00f3 Europea i seria un lloc de pen\u00faries i tensions; c) que les elits catalanes facin el paper de fre interior a les aspiracions de les classes mitjanes que s\u2019han cansat del sotmetiment espanyol. L\u2019element m\u00e9s important que travessa tots aquests fronts \u00e9s la feblesa estructural catalana, la gran arma secreta de l\u2019espanyolisme. \u201cAl final, es cagaran les calces\u201d, especulen de Madrid estant. La guerra bruta parteix de la idea que, a l\u2019hora de la veritat, els catalans no saltarem la paret. La guerra bruta ens vol estovar i desmoralitzar perqu\u00e8 una eventual dimissi\u00f3 col\u00b7lectiva arribi com el producte inevitable, fatal, d\u2019una pressi\u00f3 insuportable.<\/p>\n
Despr\u00e9s del 25 de novembre, passi el que passi, la guerra bruta continuar\u00e0 i s\u2019intensificar\u00e0. Segur. Estem prou preparats per aquesta nova etapa que tot just ara encetem? Em sembla que no. D\u2019entrada, perdem massa temps en batalles dom\u00e8stiques i min\u00fascules, com si el que ens ocupa fos una batussa de pati d\u2019escola. Alguns encara no s\u2019han adonat que, si aquesta vegada tornem a caure al clot de la frustraci\u00f3 com va passar amb l\u2019Estatut, no ens aixecarem en moltes d\u00e8cades.<\/p>\n
La guerra bruta est\u00e0 en marxa. No els ho posem f\u00e0cil. Sapiguem respondre-hi amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, efic\u00e0cia i, si pot ser, eleg\u00e0ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des del passat Onze de Setembre i durant un mes llarg, vaig tenir la sensaci\u00f3 que l\u2019independentisme catal\u00e0 estava jugant un partit contra un rival que no hi era. La…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4709"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4709"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4709\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4709"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}