\t\t\t\tL’oncle Baixamar tendeix a l’acr\u00e0cia civilitzada, individualista i sentimental. Ha tingut \u00e8poques d’un abstencionisme depuratiu, quasi asc\u00e8tic, i ha tingut \u00e8poques d’una certa fidelitat discont\u00ednua a sigles diverses, no completament antag\u00f2niques. Com a votant, presenta les caracter\u00edstiques del ciutad\u00e0 que malda per racionalitzar el garbuix d’interessos i valors que cohabiten al seu cap, en una pugna efervescent i marejadora, no apta per a esperits donats a la contemplaci\u00f3 noucentista.<\/p>\n
Me’l trobo assegut a la butaca, fent un cigarret. T\u00e9 a les mans una pila de paperassa que li ha arribat a casa. S\u00f3n els fullets de propaganda electoral. Se’ls mira amb desmenjament per\u00f2 amb una certa sistem\u00e0tica. Li demano qu\u00e8 fa: “Estic reflexionant, he decidit comen\u00e7ar abans del dia de reflexi\u00f3, no fos cas que em faltessin hores per endre\u00e7ar les idees, que aquesta vegada aix\u00f2 va d’una altra manera”. Em convida a seure i continua: “Mira, aquesta hist\u00f2ria va engegar amb il\u00b7lusi\u00f3, despr\u00e9s alg\u00fa va pensar que la por taparia la il\u00b7lusi\u00f3 i, ara, s’est\u00e0 provant amb la merda, que sembla m\u00e9s consistent i corrosiva que la por”. A la tauleta de lectura, al costat d’una tassa de caf\u00e8, enmig de tres o quatre medicaments, l’oncle hi t\u00e9 una fotografia. S’hi veu ell, de jove, tocant la guitarra en un carrer de Londres. “Estic reflexionant -afegeix- sobre la facilitat amb la qual en la nostra societat la mentida pret\u00e9n disfressar-se de veritat i sobre el paperot dels que, c\u00ednicament, la fan servir per destruir els adversaris”.<\/p>\n
Aquest cop, Baixamar voldria poder votar m\u00e9s d’un cop. Perqu\u00e8, un cop triada la papereta que li mereix confian\u00e7a, voldria poder votar tamb\u00e9 en contra d’algunes sigles, d’alguns cap de llista i, fins i tot, d’alguns convidats a fer m\u00edtings. Si el deixessin, votaria contra determinades actituds, frases i paraules concretes que s’han fet servir com a mines antipersona. Votaria, per exemple, contra tots els que han associat nazisme i nacionalisme catal\u00e0 i contra els que ho han tolerat en els seus actes, i tamb\u00e9 ho faria contra aquells que proclamen defensar la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia per\u00f2 exigeixen que un ciutad\u00e0 hagi d’anar a cal notari per certificar que no ha com\u00e8s cap delicte. Nova inquisici\u00f3? Estat polic\u00edac? Cacera de bruixes?<\/p>\n
Per prescripci\u00f3 facultativa, l’oncle Baixamar t\u00e9 prohibida la indignaci\u00f3. Per\u00f2 no pas la perplexitat. Per exemple, la perplexitat que produeix que un colpista condemnat vulgui empresonar un governant democr\u00e0tic. “Els que tant es preocupen pel futur de Catalunya a Europa -remarca- farien b\u00e9 d’intentar explicar a les autoritats de Brussel\u00b7les com pot ser que l’esperpent no sigui un assumpte purament literari”.<\/p>\n
Diumenge vinent, Baixamar s’arribar\u00e0 fins el col\u00b7legi electoral i despr\u00e9s, amb la seva habitual efic\u00e0cia, cuinar\u00e0 un arr\u00f2s amb gambes per celebrar que ni la por ni la merda guanyen, a la llarga, cap batalla. Cap.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’oncle Baixamar tendeix a l’acr\u00e0cia civilitzada, individualista i sentimental. Ha tingut \u00e8poques d’un abstencionisme depuratiu, quasi asc\u00e8tic, i ha tingut \u00e8poques d’una certa fidelitat discont\u00ednua a sigles diverses, no completament…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4710"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}