\t\t\t\tEstava decebut i molt emprenyat amb ERC perqu\u00e8 havia fet president Montilla i tampoc no estava disposat a fer confian\u00e7a a una CiU que titllava de poruga i cagadubtes i que, fins fa quatre dies, no parlava mai d’independ\u00e8ncia. Llavors, el salt de Joan Laporta a la pol\u00edtica li va resoldre el problema: Solidaritat Catalana per la Independ\u00e8ncia (SI) era la seva opci\u00f3, un partit que encaixava perfectament amb els seus valors i les seves necessitats. Perqu\u00e8 era una marca fresca i prometia la llibertat plena del pa\u00eds sense perdre temps, sense voler acontentar tothom i sense ambig\u00fcitats. Aquell independentisme era el que li calia a Catalunya, amb un l\u00edder conegut per les masses i un missatge fort, per parlar de tu a tu amb Espanya i el m\u00f3n. Fa dos anys va votar amb m\u00e9s ganes que mai.<\/p>\n
Ell, aut\u00f2nom que fa mans i m\u00e0nigues per sobreviure, casat i pare de dues criatures, no va ser l’\u00fanic que va creure en aquell projecte, per aix\u00f2 SI va aconseguir entrar al Parlament amb quatre diputats. Feien goig, semblava que no es casaven amb ning\u00fa, parlaven amb una gosadia inusitada i trencaven l’estampa lamentable del catal\u00e0 mesell. La resta de formacions de la Cambra els van rebre amb una barreja de malfian\u00e7a i menyspreu. “Era sensacional veure com Laporta feia aquells discursos abrandats des del faristol”, recorda. Per\u00f2 la seva alegria va ser molt curta, perqu\u00e8 aviat es van produir fortes discrep\u00e0ncies internes i l’antic president blaugrana va acabar abandonant el grup i va esdevenir diputat no adscrit, mentre L\u00f3pez Tena agafava les regnes de SI amb l’energia pr\u00f2pia d’un regiment d’h\u00fassars.<\/p>\n
Aquest antic votant de Solidaritat t\u00e9 molts dubtes de cara al dia 25. Considera que no s’ha convertit en el que havia de ser, la punta de llan\u00e7a de l’independentisme renovat. “Les male\u00efdes divisions de sempre ens acaben fent mal”, s’exclama davant la seva dona, que ja est\u00e0 una mica farta de sentir-li aquesta can\u00e7\u00f3. Moltes coses el descol\u00b7loquen: la fermesa amb qu\u00e8 Mas ha reaccionat a partir de la Diada, el to pedag\u00f2gic i tranquil de Junqueras, la simpatia que entre alguns sectors genera la CUP… Tot plegat el t\u00e9 molt atabalat. A m\u00e9s, tot i que admet que L\u00f3pez Tena \u00e9s molt efectiu en els debats, sap que algunes de les coses que diu i com les diu m\u00e9s aviat provoquen un rebuig a les tesis independentistes. Ara som davant d’un moment delicat i no es pot confondre el coratge intel\u00b7ligent amb el cl\u00e0ssic crit de pit i collons.<\/p>\n
Tornar a votar ERC despr\u00e9s d’haver-se discutit tan fortament amb la seva gent? Fer costat a Mas perqu\u00e8 \u00e9s atacat per la caverna de manera indigna i creure’s que els convergents han canviat de dalt a baix? Triar la papereta de la CUP, que aspira a representar la veu pura del poble, per\u00f2 amb la qual nom\u00e9s coincideix en la voluntat d’independ\u00e8ncia? Repetiria el vot a SI per la N\u00faria Cadenes, que li mereix molt de respecte i \u00e9s la tres de la llista per Barcelona, per\u00f2 ha de tenir en compte moltes altres coses.<\/p>\n
Se sent una mica orfe i encara no ha ent\u00e8s les picabaralles enverinades de Laporta, L\u00f3pez Tena, Bertran i companyia, un espectacle que fa mal a la unitat dels sobiranistes. En aquesta l\u00ednia, tampoc no sap per quins set sous no s’ha pogut formar un front per la independ\u00e8ncia per competir en aquests comicis.<\/p>\n
La seva perplexitat \u00e9s molt alta per\u00f2 no vol abstenir-se ni votar en blanc. Vol que arribi aviat el dia en qu\u00e8 no calgui dedicar “m\u00e9s temps ni m\u00e9s energia a barallar-nos amb els poders d’Espanya”. Decidir\u00e0 el vot diumenge vinent, arran d’urna.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estava decebut i molt emprenyat amb ERC perqu\u00e8 havia fet president Montilla i tampoc no estava disposat a fer confian\u00e7a a una CiU que titllava de poruga i cagadubtes i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4713"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4713"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4713\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}