\t\t\t\tAra \u00e9s el moment de dir ad\u00e9u a la causa sense tenir m\u00e9s enrabiades. Votant socialista de sempre, va notar que alguna cosa es trencava el 2003. Quan es va formar el primer tripartit, va pensar que el PSC sabria dominar les pulsions d’ERC, per\u00f2 va comprovar, ben aviat, que els independentistes tenien Pasqual Maragall ben agafat. Com podia ser que, despr\u00e9s de tants anys de nacionalisme de Pujol a la Generalitat, les esquerres no trenquessin amb aquella “agenda identit\u00e0ria” que havia estat la perversa cortina de fum de l’enemic? En veure que els republicans eren expulsats del Govern, va pensar que el PSC encara seria capa\u00e7 de corregir la jugada i, per aix\u00f2 mateix, va fer confian\u00e7a a Montilla en els primers comicis on el gran alcalde de Cornell\u00e0 i exministre agafava el relleu.<\/p>\n
No va servir de res. No pot comprendre com l’antic primer secretari -un home tan h\u00e0bil en el control de voluntats i \u00e0nsies- va tornar a caure en un parany que, segons el seu parer, ha resultat letal per al socialisme casol\u00e0. Fa dos anys, es va abstenir i va contemplar com les seves sigles preferides naufragaven. Es va mossegar les ungles. Aquest cop, no es quedar\u00e0 a casa. Votar\u00e0 Ciutadans, formaci\u00f3 que descriu com “de centreesquerra i moderns”. S\u00f3n insolents, tenen clar que Catalunya \u00e9s una regi\u00f3 d’Espanya i no fan el joc al catalanisme, nacionalisme o independentisme, “que s\u00f3n marques diverses per anomenar el mateix virus”. Rivera i els seus exhibeixen un discurs n\u00edtid, no tenen complexos, denuncien “el pa\u00eds de les meravelles que ven Mas” i, a m\u00e9s, volen treure a la llum les vergonyes i corrupcions de l’oasi catal\u00e0. En aquest sentit, l’\u00fanic dia que va aplaudir el president Maragall va ser quan, en seu parlament\u00e0ria, va esmentar aquell fam\u00f3s 3%.<\/p>\n
El que pensa de figures com Nadal, Geli o Castells no es pot reproduir en aquest paper, perqu\u00e8 \u00e9s tan ofensiu com les paraules sobre el catalanisme del socialista castell\u00e0 Jos\u00e9 Bono, a qui admira, com admirava tamb\u00e9 el desaparegut Peces-Barba, un socialista amb un peculiar sentit de l’humor sobre els bombardejos que han patit els catalans al llarg de la hist\u00f2ria. La seva darrera esperan\u00e7a era que la candidata a la presid\u00e8ncia de la Generalitat en aquests comicis fos Carme Chac\u00f3n en comptes de Navarro. A l’exministra s\u00ed que l’hauria votat ben de gust, perqu\u00e8 se li nota que “no vol cap mena de conniv\u00e8ncia amb el tribalisme catal\u00e0 de campanar” i vol liderar un nou PSOE on el PSC deixi de tenir dubtes sobre les seves dues o tres suposades \u00e0nimes.<\/p>\n
A l’institut de secund\u00e0ria on fa classes, no \u00e9s l’\u00fanic professor que ha dit que votar\u00e0 Ciutadans, ja en s\u00f3n dos o tres, pel cap baix. Una companya que fa matem\u00e0tiques, amb la qual va tenir una hist\u00f2ria \u00edntima fa dos cursos\u00a0tamb\u00e9 era votant socialista per\u00f2 ha evolucionat cap al cant\u00f3 oposat i aquests dies reparteix propaganda d’ERC. El socialisme, ahir, va ser un niu d’amor.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ara \u00e9s el moment de dir ad\u00e9u a la causa sense tenir m\u00e9s enrabiades. Votant socialista de sempre, va notar que alguna cosa es trencava el 2003. Quan es va…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4716"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4716"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4716\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4716"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4716"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}