{"id":4718,"date":"2012-11-15T00:00:00","date_gmt":"2012-11-14T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1778"},"modified":"2012-11-15T00:00:00","modified_gmt":"2012-11-14T23:00:00","slug":"del-psc-a-iniciativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/11\/15\/del-psc-a-iniciativa\/","title":{"rendered":"Del PSC a Iniciativa"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tS&#8217;ha acabat. Podria estar trist per\u00f2 m\u00e9s aviat se sent alleugerit, com qui ha deixat a terra un paquet molt pesat i continua el cam\u00ed. Aquest cop far\u00e0 el que d&#8217;altres ja han fet abans: deixar\u00e0 de votar socialista per votar ecosocialista, una esquerra que considera m\u00e9s descarada i menys encarcarada. Creu que els de l&#8217;Herrera s\u00f3n els \u00fanics que planten cara a les retallades i els \u00fanics que fan alguna cosa per evitar que les banderes tapin els greus problemes socials. La resta &#8220;ha caigut en el parany del Mas&#8221; i ho troba incomprensible i frustrant.<\/p>\n<p>Ell se sent m\u00e9s d&#8217;esquerres que progre, i certes coses d&#8217;ICV les veu com una mena de folklore simp\u00e0tic per tranquil\u00b7litzar consci\u00e8ncies. El progressisme \u00e9s una aproximaci\u00f3 descafe\u00efnada a la cultura d&#8217;esquerres. D&#8217;alguna manera, troba a faltar el vell PSUC dels anys setanta, quan la classe obrera era encara el subjecte hist\u00f2ric de deb\u00f2 i en comptes de parlar de bicicletes i transg\u00e8nics es parlava de la plusv\u00e0lua. Dit aix\u00f2, veu que, si no vota Pere Navarro i desitja un Parlament on la dreta estigui una mica fiscalitzada, ha de fer costat a Joan Herrera, de qui valora l&#8217;obstinaci\u00f3 i el to tranquil. Tamb\u00e9 li agrada la Dolors Camats, perqu\u00e8 posa passi\u00f3 en els discursos i sembla incansable.<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 fuig del socialisme catal\u00e0? Perqu\u00e8 pensa que \u00e9s una organitzaci\u00f3 que &#8220;ha perdut l&#8217;\u00e0nima i les ganes&#8221;, com aquells artistes que ja no tenen res de nou a dir i es dediquen a versionar-se amb ofici sense poder dominar el tedi. De Navarro no sabria dir si \u00e9s bon o mal candidat, senzillament \u00e9s alg\u00fa a qui han encarregat una missi\u00f3 impossible i potser li han fet la putada de la seva vida. La m\u00e0quina del partit s&#8217;ha menjat el cos del projecte, la defensa dels interessos de clan s&#8217;ha imposat a la capacitat per detectar el que vol la gent. El PSC que va con\u00e8ixer quan era jove no t\u00e9 res a veure amb la marca que avui busca conjurar la trompada anunciada del dia 25. &#8220;Hem perdut la m\u00e0gia i se&#8217;ns nota&#8221;, repeteix als amics i als companys de feina.<\/p>\n<p>Sense entusiasmes per\u00f2 sense escarafalls, agafar\u00e0 la papereta d&#8217;ICV-EUiA i la ficar\u00e0 a l&#8217;urna. Tamb\u00e9 podria optar per ERC, per\u00f2 no se sent independentista i creu que encara hi pot haver recorregut per eixamplar l&#8217;autogovern sense anar a la separaci\u00f3, es digui aix\u00f2 federalisme o no. No est\u00e0 en contra de fer un refer\u00e8ndum per\u00f2 sost\u00e9 que l&#8217;independentisme \u00e9s, sobretot, una moda augmentada per la crisi econ\u00f2mica i el centralisme desbocat arran de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l&#8217;Estatut.<\/p>\n<p>El primer tripartit va ser la seva il\u00b7lusi\u00f3, per\u00f2 fou massa ef\u00edmera. All\u00f2 va semblar que podia capgirar la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Avui, voldria que alguna cosa semblant al tripartit esdevingu\u00e9s una opci\u00f3 nova, i espera que algunes cares joves del PSC s&#8217;atreveixin a obrir nous camins abans no se&#8217;ls passi l&#8217;arr\u00f2s. De moment, i mentre espera aires millors, es refugiar\u00e0 a la zona verda.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S&#8217;ha acabat. Podria estar trist per\u00f2 m\u00e9s aviat se sent alleugerit, com qui ha deixat a terra un paquet molt pesat i continua el cam\u00ed. Aquest cop far\u00e0 el que&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4718"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4718"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4718\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}