\t\t\t\tEn una cosa tothom hi est\u00e0 d’acord, votants de dretes i d’esquerres, sobiranistes i espanyolistes, contents i descontents amb els resultats dels comicis del passat 25 de novembre: Catalunya necessita un Govern fort i capa\u00e7 d’assumir i gestionar una realitat econ\u00f2mica, social i institucional d’una duresa sense precedents d’en\u00e7\u00e0 de la recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica. No cal que sigui “el Govern dels millors”, n’hi hauria prou que fos el Govern dels valents i dels que no s’equivoquen gaire.<\/p>\n
Mas no ha aconseguit la majoria absoluta que va demanar en campanya i, per tant, estem en la fase d’exploraci\u00f3 d’eventuals acords per garantir l’estabilitat, sense la qual el panorama complicat i delicat que tenim al davant pot transformar-se en ag\u00f2nic. Un cop descartat el PP, el di\u00e0leg per forjar pactes passaria per PSC i ERC. Els socialistes, per\u00f2, tenen molta feina a casa seva i, a m\u00e9s, han dit que estan molt lluny del programa de CiU tant en l’aspecte nacional com en el social. Tots els focus apunten a la formaci\u00f3 republicana.<\/p>\n
Quan jo era m\u00e9s jove i m\u00e9s c\u00e0ndid del que s\u00f3c (que encara ho dec ser for\u00e7a) vaig demanar per escrit (no vaig ser l’\u00fanic) que CiU i ERC arribessin a una entesa per formar govern. Parlo del lluny\u00e0 2003 (han passat tantes coses!), en qu\u00e8, finalment, es va constituir el primer tripartit, gr\u00e0cies a la clau que llavors tenia Carod-Rovira. Avui ja no demano res, he apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3: que les c\u00fapules dels partits facin el que puguin o el que vulguin. La hist\u00f2ria ja dir\u00e0, d’aqu\u00ed a mig segle, si els catalans d’avui la vam encertar o vam deixar escapar l’ocasi\u00f3 est\u00fapidament. Quan avui llegim les perip\u00e8cies de molts dirigents dels anys trenta, ens demanem com aquella gent va poder arribar a ser tan inconscient, fr\u00edvola, sect\u00e0ria i amateur. Encara som a temps d’aprendre alguna cosa del passat, em sembla.<\/p>\n
Les urnes han dit que el repte de governar els pr\u00f2xims anys li correspon a CiU, aix\u00f2 \u00e9s indiscutible. Tamb\u00e9 han dit les urnes que haur\u00e0 de fer-ho amb el concurs -dins o fora del Govern- d’altres forces pol\u00edtiques. Al costat d’aquestes evid\u00e8ncies, hi ha el sentiment i la responsabilitat de cadasc\u00fa. Una frase resumeix un estat d’\u00e0nim que potser influir\u00e0 massa en el que passi aquests dies: “Mas va voler avan\u00e7ar les eleccions, ara ning\u00fa no li ha de treure les castanyes del foc”. Dit aix\u00f2, si Catalunya fos un Estat sobir\u00e0 o una regi\u00f3 c\u00f2modament encaixada en l’edifici auton\u00f2mic, hi hauria poc a debatre. A Europa, governar en minoria, amb all\u00f2 que seria equivalent als 50 diputats de qu\u00e8 disposa Mas al nou Parlament, no \u00e9s cap raresa, fins i tot en un moment tan dif\u00edcil a causa de la crisi. Si Catalunya fos com Dinamarca o com M\u00farcia, Mas en tindria prou amb tancar consensos amplis sobre com frenar l’atur, reactivar l’economia i assegurar les prestacions b\u00e0siques.<\/p>\n
Per\u00f2 Catalunya no \u00e9s ni una cosa ni l’altra. La din\u00e0mica pol\u00edtica ve marcada per dues agendes que es trepitgen i estan connectades (per la via del greuge fiscal que pateix Catalunya) per\u00f2 s\u00f3n diferents: l’agenda socioecon\u00f2mica (coneguda tamb\u00e9 com “la del dia a dia”) i l’agenda sobiranista (que pivota sobre el comprom\u00eds de convocar un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya). CiU i ERC coincideixen en l’agenda sobiranista mentre xoquen en l’agenda del dia a dia. Nom\u00e9s cal repassar -jo ho he fet- els programes electorals de les dues opcions per comprendre que, en cas de buscar acords seriosos, caldria que tothom fes cessions en l’apartat d’economia, treball, impostos i serveis essencials.<\/p>\n
S’atribueix al m\u00edtic Giulio Andreotti, pol\u00edtic de ra\u00e7a i supervivent de mil batalles, la seg\u00fcent frase: “El poder desgasta a qui l’exerceix, per\u00f2 desgasta encara m\u00e9s a qui no el t\u00e9”. Estic segur que Junqueras, brillant alumne de l’escola italiana, coneix perfectament aquest adagi. Ara, m\u00e9s enll\u00e0 de l’ast\u00facia i la ret\u00f2rica del vell democristi\u00e0, governar en aquest moment \u00e9s anar a ser impopular des del minut zero. Sobretot si has de fer servir les tisores, encara que siguin m\u00e9s petites i m\u00e9s fines. A la llum de les declaracions d’aquests primers dies, sembla que la direcci\u00f3 republicana no es vol cremar governant de bracet de Mas i s’estima m\u00e9s influir des de fora. El passat ha vacunat Junqueras: ERC va pagar molt car el suport a Pujol el 1980 i tamb\u00e9 la participaci\u00f3 en els dos tripartits. Les bases comparteixen \u00e0mpliament aquesta via mentre una part dels votants (els indecisos o fluctuants) tenien l’esperan\u00e7a d’un Gabinet sobiranista bipartit on Junqueras fos la llebre d’un Mas que veien ambigu. Aqu\u00ed hi ha una contradicci\u00f3 envitricollada de costos imprevisibles per a ERC, passi el que passi.<\/p>\n
Mas es va comprometre a tirar endavant un refer\u00e8ndum sobiranista i se li recordar\u00e0 constantment. Per\u00f2 cap govern feble no podr\u00e0 abordar un projecte d’aquesta magnitud i menys en un context on l’atur desbocat i les urg\u00e8ncies del dia a dia reclamaran totes les energies, sense comptar que Madrid controla severament l’aixeta dels recursos. La hip\u00f2tesi d’una ERC fent costat a Mas en l’agenda sobiranista (la il\u00b7lusi\u00f3) mentre CiU assumeix en solitari l’agenda antip\u00e0tica de la crisi (el malestar) no \u00e9s una fotografia gaire probable. Sabran ser generosos a CiU? Sabran ser-ho a ERC? Sabran contenir uns i altres la v\u00edscera i el tacticisme? No trigarem gaire a saber-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En una cosa tothom hi est\u00e0 d’acord, votants de dretes i d’esquerres, sobiranistes i espanyolistes, contents i descontents amb els resultats dels comicis del passat 25 de novembre: Catalunya necessita…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4721"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4721"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4721\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}