\t\t\t\tO Rajoy \u00e9s un estrateg pen\u00f3s, o no t\u00e9 autoritat al seu Govern, o \u00e9s un titella en mans de la FAES del camarada Aznar. Potser una mica de tot o potser passa alguna altra cosa que encara desconeixem. Diumenge passat, aquest diari explicava que el president espanyol i l\u00edder del PP havia demanat als seus barons que rebaixessin la crispaci\u00f3 amb CiU per mirar de portar per nous camins la relaci\u00f3 pol\u00edtica amb el Govern de la Generalitat. A la vegada, des de Catalunya, algunes veus ja parlaven de refer els ponts amb Madrid i demanar mil vegades perd\u00f3 per haver gosat parlar d’independ\u00e8ncia en unes eleccions al Parlament. Pocs dies despr\u00e9s, el ministre Wert i la seva reforma educativa han posat en evid\u00e8ncia que la guerra continua i que no hi haur\u00e0 ni un dia de treva. Alguns ja ho sab\u00edem. L’objectiu final de tota pol\u00edtica dictada des de Madrid \u00e9s -amb m\u00e9s o menys virul\u00e8ncia- dissoldre l’anomalia catalana, posar punt i final a la naci\u00f3 dels catalans.<\/p>\n
De nou, la mat\u00e8ria triada per a la batalla \u00e9s la llengua catalana i la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. L’atac \u00e9s contra un fet central de la catalanitat i del catalanisme, els que decideixen reobrir aquest front ho tenen clar. Despr\u00e9s de molts mesos parlant de virolla i pacte fiscal, hi ha un retorn al que alguns anomenen debat identitari. Aix\u00f2 passa despr\u00e9s d’uns comicis catalans d’una trascend\u00e8ncia hist\u00f2rica que nom\u00e9s els euf\u00f2rics amb el retroc\u00e9s de Mas a les urnes no volen veure: el catalanisme pol\u00edtic ha esdevingut sobiranisme expl\u00edcit i no tornarem al m\u00f3n d’abans, en el qual el nacionalisme catal\u00e0 majoritari s’oferia a col\u00b7laborar mansoi amb la modernitzaci\u00f3 i governabilitat d’Espanya a canvi de graduals concessions en l’autogovern, que depenien sempre de la necessitat aritm\u00e8tica del Govern espanyol de torn.<\/p>\n
Passi el que passi amb el futur Govern de Catalunya, el paradigma camboni\u00e0 \u00e9s enterrat. Ens hem fet grans. Hem esgotat totes les pedagogies i ens hem adonat que la pel\u00b7l\u00edcula de deb\u00f2 no consistia en encaixar de bona fe Catalunya en una Espanya flexible sin\u00f3 en evitar que la naci\u00f3 dels catalans esdevingui un residu purament folkl\u00f2ric perfectament dissolt en un Estat espanyol fortament centralitzat, on la plurinacionalitat \u00e9s una paraula buida que serveix nom\u00e9s per xerrar de gastronomia.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, i m\u00e9s enll\u00e0 de les consideracions sobre l’estil provocador de Wert, la pregunta pol\u00edtica \u00e9s obligada: Per qu\u00e8 precisament ara? Si Rajoy volia que es refred\u00e9s una mica l’ambient, l’ofensiva ministerial contra la immersi\u00f3 provoca tot el contrari i, de retruc, proporciona vitamines al sobiranisme, accelera l’entesa entre CiU i ERC, reafirma els arguments a favor del divorci Catalunya-Espanya i cohesiona la immensa majoria de la societat catalana al voltant d’un model educatiu que nom\u00e9s impugnen dos partits, PP i Ciutadans.<\/p>\n
Aquest moviment del Govern Rajoy t\u00e9 tot l’aspecte d’una repres\u00e0lia contra les aspiracions que van expressar-se al carrer l’Onze de Setembre, contra unes eleccions avan\u00e7ades, contra el desafiament tranquil liderat per Mas i contra una ciutadania que -fetes les sumes i les restes de paperetes- ha deixat clar que l’espanyolisme expl\u00edcit no \u00e9s, avui per avui, una alternativa pol\u00edtica a Catalunya, encara que els poders espanyols (formals i informals) puguin veure el 25-N com una vict\u00f2ria. Que sigui una repres\u00e0lia no vol dir que no respongui tamb\u00e9 a un projecte a llarg termini i a la doctrina que emana de la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut. Per\u00f2, alerta: els mestres en l’art de la guerra ens ensenyen que les repres\u00e0lies tenen efectes inesperats i que no sempre s\u00f3n la via m\u00e9s efica\u00e7 per extirpar all\u00f2 que un altre ministre -el d’Exteriors- definiria com “un c\u00e0ncer”.<\/p>\n
Fa uns mesos, quan es parlava encara de la possibilitat de trobar una sortida a la demanda d’un nou pacte fiscal, molt abans de la Diada i de tot el que ha vingut despr\u00e9s, en alguns laboratoris ideol\u00f2gics de la dreta espanyola, es va especular seriosament amb el seg\u00fcent plantejament: el PP podria acceptar una soluci\u00f3 semblant al concert de bascos i navarresos per a Catalunya a canvi que CiU i Mas desmuntessin la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Diners per identitat.<\/p>\n
Aix\u00f2 permetria -es teoritzava- que Rajoy desencall\u00e9s el plet catal\u00e0 a la vegada que apareixeria davant la caverna com un campi\u00f3 de la unitat d’Espanya, perqu\u00e8 aconseguia atacar el mal en origen. Em consta que alguns mitjans de Madrid (incl\u00f2s el que ha fet servir la mentida i la difamaci\u00f3 durant la darrera campanya electoral) estaven disposats a jugar aquesta carta. \u00d2bviament, les exploracions molt preliminars que es van fer en ambients convergents van deixar clar que es tractava d’un pla absurd que no tenia cap recorregut.<\/p>\n
Ara som en un altre escenari. Ni pacte fiscal ni llengua. Els mallorquins i els valencians ja coneixen aquesta medecina letal. Polacos, heu jugat amb foc i ara sabreu qui mana de deb\u00f2. Us pens\u00e0veu, ximplets, que la vostra borratxera independentista us sortiria de franc? Us ha tornat a perdre l’est\u00e8tica, catalinos.<\/p>\n
Amb la repres\u00e0lia, el PP intenta dues coses m\u00e9s, de passada: competir amb Ciutadans, partit que li menja terreny electoral, i distreure l’atenci\u00f3 sobre l’escassa credibilitat que t\u00e9 el Govern espanyol com a gestor efica\u00e7 de la crisi econ\u00f2mica. Per\u00f2 no us confongueu: Wert no va per lliure i aix\u00f2 no \u00e9s una mesura a cop calent. \u00c9s una missi\u00f3 hist\u00f2rica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
O Rajoy \u00e9s un estrateg pen\u00f3s, o no t\u00e9 autoritat al seu Govern, o \u00e9s un titella en mans de la FAES del camarada Aznar. Potser una mica de tot…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4724"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4724"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4724\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4724"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4724"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}