\t\t\t\tEl comprom\u00eds com\u00fa del partit que governar\u00e0 Catalunya els pr\u00f2xims anys i dels partit principal de l’oposici\u00f3 al Parlament \u00e9s convocar un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia durant la legislatura que aviat encetarem. Aquest comprom\u00eds compartit obliga Mas i Junqueras de manera molt clara i directa. \u00c9s a causa d’aquest projecte que els darrers comicis van desfermar les f\u00faries m\u00e9s salvatges dels poders oficials i f\u00e0ctics espanyols.<\/p>\n
Els resultats del 25N han certificat que el sobiranisme representa l’articulaci\u00f3 majorit\u00e0ria de la societat catalana per\u00f2, a la vegada, no ha aconseguit augmentar de manera significativa el seu pes en el conjunt de la ciutadania. Paradoxa. Aix\u00ed mateix, \u00e9s molt evident que el discurs de la independ\u00e8ncia no penetra en alguns territoris clau del pa\u00eds, densament poblats. Es pot mirar el got mig ple o el got mig buit, per\u00f2, des del punt de vista estrat\u00e8gic, cal pensar amb el cap fred m\u00e9s que no pas amb la v\u00edscera. Deixo de banda els qui sostenen que un refer\u00e8ndum sobre aquesta mat\u00e8ria s’ha de fer encara que es perdi; els que expressen aquesta idea infantiloide potser pensen que Espanya t\u00e9 alguna semblan\u00e7a amb Canad\u00e0, la qual cosa convida a riure.<\/p>\n
Si es fan sumes i restes amb les dades del passat dia 25, es comprova que ara hi ha nom\u00e9s un 49,12 % d’electors a favor de la independ\u00e8ncia\u00a0 expl\u00edcita (hi afegeixo les paperetes que van anar a SI a m\u00e9s de les dels partits declaradament sobiranistes que han entrat a la Cambra). No es pot negar que el sobiranisme \u00e9s molt actiu i potent, per\u00f2 fa curt per garantir un triomf a dia d’avui. Aix\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia que no sembla perqu\u00e8 ens podem trobar aviat que -turbul\u00e8ncies de la crisi i retallades al marge- tota la discusi\u00f3 en els ambients catalanistes acabi girant al voltant del calendari del refer\u00e8ndum. M’imagino un debat inacabable entre els que tenen pressa i fan abstracci\u00f3 de les febleses nostrades i els que s’estimen m\u00e9s anar a la batalla final quan es vegi una vict\u00f2ria clar\u00edssima. I amb arguments interessants des de les dues bandes: cal c\u00f3rrer per evitar que l’adversari es reforci o b\u00e9 cal anar a poc a poc per disposar de m\u00e9s temps per a conv\u00e8ncer els que ara s\u00f3n indiferents o contraris.<\/p>\n
Si en comptes d’una realitat pol\u00edtica tingu\u00e9ssim davant un experiment cient\u00edfic, caldria emprar tres categories per entendre el repte col.lectiu que ens espera: velocitat, resist\u00e8ncia i massa. La velocitat del proc\u00e9s ser\u00e0 fonamental perqu\u00e8 va lligada a la gesti\u00f3 del temps (mare de tota acci\u00f3 pol\u00edtica) i al sentit de l’oportunitat, sense el qual no hi ha \u00e8xits pol\u00edtics ni de cap mena. La resist\u00e8ncia t\u00e9 a veure amb tota la s\u00e8rie d’obstacles actius i passius que caldr\u00e0 superar per fer avan\u00e7ar un projecte que ho t\u00e9 gaireb\u00e9 tot en contra, excepte la voluntat i l’entusiasme d’una part de la nostra societat i la maldestra incapacitat de seducci\u00f3 dels poders espanyols, tot i que aix\u00f2 darrer podria modificar-se t\u00e0cticament. L’administraci\u00f3 intel.ligent de les energies i de les forces sobiranistes ser\u00e0, doncs, una q\u00fcesti\u00f3 d’enorme transcend\u00e8ncia.<\/p>\n
Amb tot, \u00e9s la massa l’aspecte principal d’aquesta equaci\u00f3. Quants catalans s’uniran a un cam\u00ed que genera il.lusi\u00f3 per\u00f2 que tamb\u00e9 apareix envoltat d’incerteses, amenaces i sacrificis? Tota la hist\u00f2ria del moviment nacionalista catal\u00e0 \u00e9s una lluita obstinada per assolir una massa suficient que eviti la transformaci\u00f3 de la naci\u00f3 en una mera regi\u00f3 d’Espanya, assimilada. L’any 1901 va marcar el pas del catalanisme cultural al catalanisme pol\u00edtic perqu\u00e8 all\u00f2 que havia nascut com un moviment minoritari de quatre lletraferits va aconseguir l’adhesi\u00f3 d’una part de la burgesia industrial i d’amplis sectors populars -tamb\u00e9 obrers- que van trobar-hi una porta per fugir de l’Espanya arnada de la Restauraci\u00f3.<\/p>\n
Avui, amb el pas del catalanisme pol\u00edtic reformista al nou sobiranisme europeista, ens trobem en una cru\u00eflla que exigeix una gran musculatura social, una gran massa de ciutadans que -d’acord amb dirigents pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics- no tingui por i estigui disposada a explorar el futur.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El comprom\u00eds com\u00fa del partit que governar\u00e0 Catalunya els pr\u00f2xims anys i dels partit principal de l’oposici\u00f3 al Parlament \u00e9s convocar un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia durant la legislatura que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4725"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4725"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4725\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}