\t\t\t\tEl creixement que ha experimentat, durant els darrers temps, l\u2019independentisme a la societat catalana no ha trobat, en general, una resposta tranquil.la per part d\u2019aquells que s\u00f3n favorables a continuar amb l\u2019actual model territorial d\u2019Espanya. Lamentablement, i contra el que f\u00f3ra desitjable en una societat desenvolupada i democr\u00e0tica, el gran argument dels que sostenen leg\u00edtimament que Catalunya no ha de separar-se d\u2019Espanya \u00e9s la por. El discurs de r\u00e8plica a les raons de l\u2019independentisme es basa en advertir de les grans plagues que assolaran el nostre pa\u00eds en cas que el projecte d\u2019un Estat catal\u00e0 acabi quallant. Els propagadors d\u2019aquests missatges descriuen terribles malvestats econ\u00f2miques i socials de tota mena, comen\u00e7ant per l\u2019expulsi\u00f3 de Catalunya de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
La por, en pol\u00edtica, \u00e9s un recurs purament defensiu i desesperat. Qui necessita explicar un horitz\u00f3 de desgr\u00e0cies per frenar una alternativa que genera il\u00b7lusi\u00f3 en sectors importants i din\u00e0mics de la societat no es deu sentir gaire segur de l\u2019atractiu de la seva proposta. De fet, la majoria dels contraris a la independ\u00e8ncia de Catalunya no parlen quasi mai dels suposats avantatges de formar part d\u2019Espanya, la seva l\u00ednia \u00e9s nom\u00e9s desfigurar sistem\u00e0ticament tot all\u00f2 que, sobre el paper, canviaria negativament si els catalans deixem de passar obligat\u00f2riament per Madrid per existir com a poble. Importa poc si aquests profetes de l\u2019apocalipsi es creuen o no de deb\u00f2 all\u00f2 que prediquen, en aquest grup hi ha de tot: fan\u00e0tics, c\u00ednics, oportunistes, tr\u00e0nsfugues i, fins i tot, ressentits que aprofiten el moment per matar fantasmes. Tamb\u00e9 hi ha, \u00e9s clar, persones de bona fe que confonen la propaganda amb les dades certes.<\/p>\n
Que es faci servir la por per frenar uns plantejaments impecablement democr\u00e0tics i pac\u00edfics no hauria d\u2019estranyar-nos. La tradici\u00f3 m\u00e9s r\u00e0ncia de l\u2019espanyolisme centralista sempre ha tingut m\u00e9s fe en el garrot que en qualsevol altre m\u00e8tode. El garrot, avui en dia, no queda b\u00e9 si hom es vol presentar com a dem\u00f2crata. Ara, qui enyora el garrot acostuma a amena\u00e7ar, perqu\u00e8 algunes actituds costen molt d\u2019extirpar, perqu\u00e8 una cosa \u00e9s anar a votar cada quatre anys i una altra, de ben diferent, \u00e9s assumir que una societat plural implica que l\u2019altre pot tenir raons tan justes com les nostres i que t\u00e9 dret a exposar-les. Amena\u00e7ar \u00e9s un comprom\u00eds extrem amb les expectatives i, per aquest motiu, acostuma a ser una posici\u00f3 poc intel\u00b7ligent en pol\u00edtica. Els tirans, els demagogs i els populistes acostumen a amena\u00e7ar, perqu\u00e8 promouen la f\u00faria i avancen creant enemics. Els governants democr\u00e0tics no amenacen, gestionen la realitat amb prud\u00e8ncia, coratge i responsabilitat.<\/p>\n
La por ha estat un condiment indispensable en la hist\u00f2ria d\u2019Espanya del passat segle XX. Dues dictadures i una guerra civil s\u00f3n escenaris on el terror es multiplica i ho devasta tot. La generaci\u00f3 que avui t\u00e9 m\u00e9s de cinquanta anys va cr\u00e9ixer en un medi ambient on la por era un element pervers de socialitzaci\u00f3 que ning\u00fa no trobava estrany: por a l\u2019escola, a la f\u00e0brica, a la caserna, a l\u2019esgl\u00e9sia, a casa… Calia obeir perqu\u00e8 l\u2019amena\u00e7a era constant i incomplir les ordres comportava unes conseq\u00fc\u00e8ncies terribles. Com a s\u00fabdits esporuguits, les dones i els homes eren f\u00e0cilment controlables dins els l\u00edmits estrets d\u2019un r\u00e8gim que es va construir \u2013aix\u00f2 no s\u2019ha d\u2019oblidar mai- a partir d\u2019un cop d\u2019Estat, una guerra i una vict\u00f2ria militar acompanyada d\u2019una repressi\u00f3 dur\u00edssima contra els perdedors.<\/p>\n
Per tot plegat, el recurs a la por no nom\u00e9s \u00e9s intel\u00b7lectualment impresentable, tamb\u00e9 es moralment inacceptable, en la mesura que connecta amb un dels pilars del vell ordre dictatorial i amb la seva ret\u00f2rica habitual. De totes maneres, el que s\u2019han entestat a recuperar aquesta manera de fer -per preponderar en un debat pol\u00edtic que els molesta- han equivocat d\u2019una manera molt clara el diagn\u00f2stic: el m\u00f3n d\u2019avui no \u00e9s el m\u00f3n d\u2019ahir i, per tant, la realitat desmenteix les consignes del p\u00e0nic de manera autom\u00e0tica. Les noves generacions no tenen por i els m\u00e9s grans s\u2019han alliberat de les cotilles mentals que van oprimir-los durant tantes d\u00e8cades. Especialment indignant i denunciable \u00e9s generar por entre els avis, que s\u00f3n aquells que podrien ser m\u00e9s sensibles a aquesta mena d\u2019hist\u00f2ries; veure fer aix\u00f2 a certs professionals de la pol\u00edtica \u00e9s un espectacle que regira l\u2019est\u00f3mac. Per\u00f2 tanta mis\u00e8ria, per sort, no arriba gaire lluny: les frases sobre el drama reboten contra una immensa majoria que s\u2019adona de l\u2019exageraci\u00f3, la distorsi\u00f3 i l\u2019adulteraci\u00f3 de la veritat. Aix\u00f2 fa que el discurs de la por retorni com un bumerang contra qui el llan\u00e7a, la qual cosa t\u00e9 un efecte devastador sobre la credibilitat de determinats pol\u00edtics, creadors d\u2019opini\u00f3, empresaris i dirigents socials. Qu\u00e8 es pot esperar de qui es dedica a treure a passejar els papus en comptes d\u2019oferir punts de vista convincents basats en dades comprovables?<\/p>\n
Hi ha qui, en defensa del tremendisme, assegura que nom\u00e9s es tracta d\u2019introduir un contrapunt de realisme davant d\u2019un independentisme procliu a presentar l\u2019Estat propi com la soluci\u00f3 m\u00e0gica de tot. Em sembla que s\u00f3c just si afirmo que cap dels l\u00edders que avui advoquen per la m\u00e0xima sobirania per a Catalunya associa aquest projecte a un ut\u00f2pic m\u00f3n feli\u00e7 en el qual sempre estarem de bon humor i no ens mancar\u00e0 res. Al contrari, no s\u2019amaguen pas les dificultats d\u2019una empresa d\u2019aquesta envergadura i, tot i que es donen arguments econ\u00f2mics clarament favorables a la secessi\u00f3, tamb\u00e9 es fa esment d\u2019interrogants i de punts febles a valorar. El punt d\u2019optimisme del corrent sobiranista no neix d\u2019una ing\u00e8nua creen\u00e7a en la separaci\u00f3 com a recepta contra tots els mals, sin\u00f3 d\u2019una il\u00b7lusi\u00f3 per marcar nosaltres, sense traves, el nostre propi cam\u00ed.<\/p>\n
El govern brit\u00e0nic va arribar el passat octubre a un acord amb el govern escoc\u00e8s per a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum vinculant que servir\u00e0 per preguntar als escocesos si volen separar-se o no del Regne Unit. El pacte subscrit entre Londres i Edimburg \u00e9s impecable i gaudeix d\u2019un clima que no t\u00e9 res a veure amb el que domina el cas catal\u00e0. A les Illes Brit\u00e0niques, la por no \u00e9s cap argument i els que s\u00f3n contraris a la independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia far l\u2019esfor\u00e7 d\u2019explicar els aspectes beneficiosos de la uni\u00f3, sempre en un to racional i respectu\u00f3s cap a qui sost\u00e9 un criteri diferent. Segurament hi pesa molt el fet que la tradici\u00f3 democr\u00e0tica no \u00e9s all\u00ed un assumpte de trenta i pocs anys i que el Regne Unit gaudeix d\u2019una cultura pol\u00edtica madura on, per exemple, qualificar un adversari de \u201cnazi\u201d no \u00e9s cap broma; mentre, el catalanisme i els catalanistes hem de suportar di\u00e0riament aquesta mena de desqualificacions.<\/p>\n
Qualsevol observador estranger del conflicte entre Catalunya i Espanya s\u2019adona r\u00e0pidament que el b\u00e0ndol dels que defensen l\u2019statu quo<\/em> \u00e9s, tamb\u00e9, un b\u00e0ndol dominat per aquells que volen impedir que es pregunti als catalans qu\u00e8 volen ser. I, per reblar el clau, aquest \u00e9s tamb\u00e9 el b\u00e0ndol de la por incessant. Malauradament, els partidaris de la unitat d\u2019Espanya que no veuen malament la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum a Catalunya ni s\u2019atrinxeren en la por s\u00f3n pocs o parlen poc. Per aix\u00f2, les tesis de la cat\u00e0strofe i de la desfeta s\u00f3n el centre de l\u2019espanyolisme que avui es manifesta contrari al dret a decidir dels catalans. El quadre que finalment sorgeix \u00e9s trist i intransitable per als que, de manera serena i enraonada, pretenguin exercir com advocats de la unitat d\u2019un Estat que, en el seu interior, accepta de molt poca gana el pluralisme nacional.<\/p>\n El debat \u00e9s obert. L\u2019allau de missatges ombr\u00edvols i corprenedors est\u00e0 arribant a la saturaci\u00f3, sobretot un cop passades les eleccions al Parlament del 25 de novembre, que van confirmar l\u2019\u00e8xit esc\u00e0s d\u2019aquesta t\u00e0ctica intoxicadora. Al final, una ironia: la por que ens volen inocular posa en evid\u00e8ncia la seva enorme por a la llibertat i al debat d\u2019idees. La por \u00e9s el senyal del seu frac\u00e0s hist\u00f2ric.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El creixement que ha experimentat, durant els darrers temps, l\u2019independentisme a la societat catalana no ha trobat, en general, una resposta tranquil.la per part d\u2019aquells que s\u00f3n favorables a continuar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4728"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4728"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4728\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4728"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4728"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4728"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}