\t\t\t\tHi ha coses que fan mandra tot i que desperten la curiositat. Per exemple, la discussi\u00f3 sobre les difer\u00e8ncies emocionals, sentimentals i similars entre homes i dones, sobretot si van revestides de la voluntat d’establir categories concloents sobre el comportament de la nostra esp\u00e8cie. Reconec que \u00e9s un terreny vast\u00edssim per explorar per\u00f2 tamb\u00e9 hem d’admetre que \u00e9s una selva de t\u00f2pics per parar un carro. D’altra banda, \u00e9s innegable que hi ha un mercat cultural enorme al voltant d’aquests assumptes i aix\u00f2 impressiona, al marge dels gustos. Ara, sobre si els homes sempre som de Mart i les dones de Venus, el meu escepticisme no fa m\u00e9s que cr\u00e9ixer a mesura que em surten cabells blancs.<\/p>\n
Tot i les meves prevencions, he anat a veure la darrera pel\u00b7l\u00edcula de Cesc Gay, Una pistola en cada mano<\/em>, perqu\u00e8 el talent d’aquest cineasta \u00e9s de solv\u00e8ncia contrastada. La seva darrera pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s, certament, un retrat, descarnat i delicat alhora, del mascle contemporani que ronda els quaranta anys, molt ben contrapuntat per figures femenines que resulten ser m\u00e9s intel\u00b7ligents, m\u00e9s observadores, m\u00e9s subtils i m\u00e9s vives que les seves parelles. Mentiria si digu\u00e9s que no conec paios com els que interpreten de manera espl\u00e8ndida tots els actors que donen vida a aquestes petites faules que ens proposa Gay. En conec i vosaltres, lectors, tamb\u00e9. Ara, per ser justos, cal afegir immediatament que tamb\u00e9 conec dones que exhibeixen actituds similars o equivalents a les dels personatges masculins que desfilen per aquesta pel\u00b7l\u00edcula. Vull dir que la masculinitat o la feminitat intr\u00ednseques de certes actituds que avui s\u00f3n molt visibles entre el personal urb\u00e0 occidental de la meva quinta no deixa de ser una apreciaci\u00f3 subjectiva. Sempre que -vull curar-me en salut- no aparegui alg\u00fa amb un gavadal d’estad\u00edstiques per explicar-nos que, efectivament, l’home i la dona s\u00f3n com la nit i el dia fent servir, per exemple, el tel\u00e8fon m\u00f2bil o l’escombreta per netejar la tassa del v\u00e0ter.<\/p>\n Dit aix\u00f2, de totes les perip\u00e8cies que Una pistola en cada mano<\/em> ens mostra, la que m\u00e9s m’ha interessat \u00e9s una en la qual se’ns ve a dir que, mentre les dones que s\u00f3n amigues es coneixen prou b\u00e9 perqu\u00e8 parlen de coses importants, els homes no coneixem de deb\u00f2 els nostres amics tot i que creiem que s\u00ed. Val la pena pensar-hi una mica, perqu\u00e8 hi ha en joc -em sembla- la qualitat de la nostra amistat, un fet inhabitual en un m\u00f3n on la mirada quantitativa -quants amics tens a Facebook?- ho domina gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n De fet, Gay ens convida a reflexionar sobre la naturalesa de la informaci\u00f3 que dones i homes fem servir en les nostres relacions interpersonals. En termes t\u00e8cnics, la conclusi\u00f3 provisional de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s un p\u00e8l descoratjadora: els mascles intercanviem molt de soroll per\u00f2 fem veure que \u00e9s informaci\u00f3, mentre que elles van al moll de l’os amb molta m\u00e9s facilitat. Estiro una mica m\u00e9s el fil, a risc de treure conclusions precipitades: les dones serien m\u00e9s capaces que els homes de transportar, conservar i transmetre informaci\u00f3 substancial, la qual cosa les faria m\u00e9s h\u00e0bils per pastar i crear coneixement sobre la marxa. Elles estarien, a priori, en una posici\u00f3 d’avantatge per entendre i avan\u00e7ar en aquesta nostra societat del coneixement, on la feina m\u00e9s rellevant \u00e9s destriar el gra de la palla i no perdre’s enmig de l’exc\u00e9s de dades. Assajo una possible tesi: les dones podran dominar m\u00e9s aquesta \u00e8poca de canvis radicals perqu\u00e8 no es confonen i saben que el que \u00e9s important \u00e9s la lluna i no el dit que l’est\u00e0 assenyalant.<\/p>\n Si el cinema serveix per il\u00b7luminar la vida -i el bon art ho fa sempre-, em queda clar, despr\u00e9s de veure aquesta pel\u00b7l\u00edcula, que les dones fonamenten l’amistat en el coneixement mutu i els homes potser en d’altres coses. En qu\u00e8? Deixant de banda els homes que es veuen a si mateixos com un brau -hi ha un espanyol amb un c\u00e0rrec important que s’ha definit d’aquesta manera-, el cat\u00e0leg pot ser molt ampli. Qu\u00e8 ens agrada fer als homes quan ens trobem amb els amics? Aix\u00f2 donaria algunes pistes, per\u00f2 novament ens tempta el tobogan del t\u00f2pic. “De qu\u00e8 parles amb el teu amic?”, li demana un dels personatges femenins a un dels homes extraviats que apareixen a la gran pantalla. Uf! De qu\u00e8 parlem amb qui considerem amics? De qu\u00e8 callem? Els silencis tamb\u00e9 forgen amistats, els que neixen de la discreci\u00f3 i els que provenen -per exemple- del dolor. “El m\u00e9s bo queda per dir”, advertia l’avi. Vet aqu\u00ed la clau d’una investigaci\u00f3 que cadasc\u00fa pot tirar endavant en el laboratori improvisat del seu dia a dia.<\/p>\n No tots som Montaigne i el seu estimat \u00c9tienne de la Bo\u00e9tie, fabricants d’una amistat exemplar que el ca\u00e7ador de tend\u00e8ncies de fa vuit anys potser hauria qualificat de metrosexual. No som cavallers que passegen entre les vinyes mentre l’ombra del castell ens esguarda i dos gossos borden. La velocitat de la nostra experi\u00e8ncia suposo que deu afectar la textura de la informaci\u00f3 que intercanviem quan som amb els nostres amics. Arribem a l’amistat una mica desfibrats, com si f\u00e9ssim tard de tot. Qui vol parlar seriosament en aquest estat? Potser les dones -\u00e9s nom\u00e9s una hip\u00f2tesi- s’esforcen m\u00e9s a dominar aquesta velocitat i per aix\u00f2 tenen premi. O potser tot \u00e9s una malaltia que s’acaba quan t’allunyes de la quarantena, com qui surt d’una tempesta.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha coses que fan mandra tot i que desperten la curiositat. Per exemple, la discussi\u00f3 sobre les difer\u00e8ncies emocionals, sentimentals i similars entre homes i dones, sobretot si van…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4730"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4730"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4730\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4730"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4730"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4730"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}