\t\t\t\tFran\u00e7ois Hollande, president franc\u00e8s, va visitar oficialment Alg\u00e8ria la setmana passada i, davant el Parlament del pa\u00eds nord-afric\u00e0, va condemnar el colonialisme com un sistema “profundament injust i brutal”, va recon\u00e8ixer el “patiment infligit” al poble algeri\u00e0 i va cridar a respectar “totes les mem\u00f2ries”, per\u00f2 no va demanar perd\u00f3 ni va expressar penediment en nom de Fran\u00e7a. Va ser un exercici de mem\u00f2ria d’Estat realitzat amb bistur\u00ed, per no ferir m\u00e9s sensibilitats de les necess\u00e0ries, sobretot a Par\u00eds, on el trauma de la guerra de la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria \u00e9s encara viu i fa sortir a la superf\u00edcie els dimonis m\u00e9s virulents d’una societat que -com passa a Espanya- mant\u00e9 unes relacions extremadament problem\u00e0tiques i delicades amb el passat recent. Un exercici que no va satisfer del tot ning\u00fa, com acostuma a passar quan la cohabitaci\u00f3 de records i relats antag\u00f2nics forma part del present.<\/p>\n
L’acarnissada guerra d’Alg\u00e8ria (entre el 1954 i el 1962) \u00e9s, segons l’historiador Pierre Nora, un dels “per\u00edodes memorialment dubtosos” de Fran\u00e7a i marca el final definitiu del model d’Estat-naci\u00f3 “cl\u00e0ssic, providencialista, universalista i messi\u00e0nic” que havia comen\u00e7at a disgregar-se a partir de l’acabament de la Primera Guerra Mundial (quan, justament, el culte als combatents morts assoleix el rang de religi\u00f3 civil promoguda pel poder republic\u00e0).<\/p>\n
Malgrat l’acc\u00e9s de Fran\u00e7a al club de les pot\u00e8ncies nuclears, la p\u00e8rdua d’Alg\u00e8ria (que Par\u00eds controlava des del 1830) va segellar -escriu Nora- “la consci\u00e8ncia definitiva del declivi”. Remenar aquell episodi exigeix que tothom revisi les seves responsabilitats i aix\u00f2 resulta sempre for\u00e7a inc\u00f2mode.<\/p>\n
El model d’assimilaci\u00f3 cultural del colonialisme franc\u00e8s anava lligat al concepte d’una Fran\u00e7a \u00e0mplia i supraterritorial que era present all\u00ed on oneg\u00e9s la bandera tricolor. En aquest sentit, Alg\u00e8ria era molt especial: tenia la consideraci\u00f3 administrativa de tres departaments francesos en qu\u00e8 -vet aqu\u00ed la contradicci\u00f3- nom\u00e9s la poblaci\u00f3 d’origen europeu gaudia de drets civils plens. Amb tot, i com escriu Tony Judt, “si hi havia una Fran\u00e7a fora de Fran\u00e7a, era Alg\u00e8ria”, la qual cosa assenyala que no som davant d’un cas t\u00edpic de descolonitzaci\u00f3 (com els molts que Par\u00eds va endegar en altres territoris africans), sin\u00f3 d’una mena d’amputaci\u00f3 “nacional”, amb tot el que aix\u00f2 podia representar per a un Estat-naci\u00f3 que s’aferrava a un somni imperial que havia deixat de ser realitat. Recordeu que la p\u00e8rdua d’Indoxina ja havia posat en evid\u00e8ncia les febleses d’una metr\u00f2poli que intentava dissimular tot el que havia suposat l’ocupaci\u00f3 nazi.<\/p>\n
La nombrosa pres\u00e8ncia d’uns colons francesos que no volien perdre el que consideraven el seu pa\u00eds (on disposaven d’uns privilegis considerables) i el paper d’uns oficials que posaven el patrimoni militar de Fran\u00e7a per damunt de tot van convertir el conflicte d’Alg\u00e8ria en una bomba que va fer explotar la Quarta Rep\u00fablica i va mostrar uns pol\u00edtics incapa\u00e7os de resoldre per si sols un desafiament hist\u00f2ric que amena\u00e7ava l’estabilitat democr\u00e0tica i els equilibris precaris forjats a partir del 1945.\u00a0Les simpaties pel r\u00e8gim de Vichy encara perduraven als ambients m\u00e9s actius
\ni inflexibles dels colons, que es negaven a cap concessi\u00f3 a les demandes de les organitzacions nacionalistes \u00e0rabs.<\/p>\n
La din\u00e0mica repressiva protagonitzada per l’ex\u00e8rcit, comandat pel general Challe, contra les accions de les guerrilles del Front de Lib\u00e9ration Nationale (FLN) algeri\u00e0 va donar als francesos un paper que no quadrava gens amb el mite -bellament recreat- de la resist\u00e8ncia contra els alemanys. La mem\u00f2ria oficial no podia suportar tanta realitat. Els torturats esdevenien torturadors i Par\u00eds no tenia aliats en aquesta empresa. El clima de viol\u00e8ncia general no podia justificar-ho tot. Finalment, va ser De Gaulle qui, novament, va actuar com a l\u00edder capa\u00e7 de resoldre el trencaclosques, a inst\u00e0ncies dels pol\u00edtics. No va ser f\u00e0cil: una part de militars contraris a la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria van crear l’Organisation de l’Arm\u00e9e Secr\u00e8te (OAS), van perpetrar diversos atemptats i van intentar assassinar De Gaulle, a qui no perdonaven haver donat llum verda a l’autodeterminaci\u00f3 dels algerians. L’honor ferit el 1940 rebrotava de forma perversa i reaccion\u00e0ria, autodestructiva. L’Estat situat entre diversos focs i amb una part dels seus servidors fora de control era una amena\u00e7a per a la naci\u00f3 dels francesos, calia aturar la malaltia. Preservar el nucli dur. D’aqu\u00ed va sortir la Cinquena Rep\u00fablica i una presid\u00e8ncia amb m\u00e9s poder que mai.<\/p>\n
Si Hollande demanava perd\u00f3 des de la ciutat d’Alger, potser hauria d’haver demanat excuses per massa coses, una tasca laboriosa que ara no pot o no vol fer. Hollande o qualsevol president franc\u00e8s hauria de basar la demanda de perd\u00f3 en una operaci\u00f3 pr\u00e8via: l’enumeraci\u00f3 detallada d’episodis en els quals, a Alg\u00e8ria o all\u00ed on fos, la Fran\u00e7a republicana dels Drets de l’Home s’havia tra\u00eft a ella mateixa fins a desfigurar-se. I aix\u00f2 no es podria fer sense assumir, a la vegada, una s\u00e8rie de reparacions morals i materials que -suposo- serien molt dif\u00edcils de concretar i consensuar en la societat francesa actual.<\/p>\n
En aix\u00f2 -per cert-, Espanya no est\u00e0 en condicions de donar gaire lli\u00e7ons a ning\u00fa. El comprom\u00eds d’Hollande amb la veritat dels fets t\u00e9 aquestes limitacions i per aix\u00f2 parlar de reconciliaci\u00f3 \u00e9s avui un objectiu tan lloable com impossible.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fran\u00e7ois Hollande, president franc\u00e8s, va visitar oficialment Alg\u00e8ria la setmana passada i, davant el Parlament del pa\u00eds nord-afric\u00e0, va condemnar el colonialisme com un sistema “profundament injust i brutal”, va…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4733"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4733"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4733\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}