\t\t\t\tArran de l’acord entre CiU i ERC es parla de “lideratge compartit”. No dic que no sigui possible, per\u00f2 aix\u00f2 ser\u00e0 enormement dif\u00edcil d’aplicar. Per dues raons. Primera: els republicans han decidit quedar-se fora del Govern per ser, a la vegada, el soci preferent de Mas i el primer grup de l’oposici\u00f3, un paper doble que crear\u00e0 m\u00e9s contradiccions que no pas sembla; com diu el professor Casti\u00f1eira, “si apel\u00b7les al lideratge compartit, no pots quedar-ne fora i nom\u00e9s influir-hi”. Segona: el dia a dia d’un Govern posat en una situaci\u00f3 tan excepcional com aquesta exigir\u00e0, em sembla, una presa de decisions vertiginosa, que quadra poc amb una mec\u00e0nica de coordinaci\u00f3 entre socis for\u00e7osament m\u00e9s lenta i deliberativa.<\/p>\n
No comparteixo la idea -assumida per molts- que els electors catalans, el passat 25-N, van votar per forjar expressament un lideratge compartit. \u00c9s una conclusi\u00f3 que intenta fer una sobreinterpretaci\u00f3 massa rodona dels resultats de les urnes. Em baso en el fet que molt\u00edssims votants d’ERC esperaven que Mas fes un resultat molt millor (i govern\u00e9s sense necessitat de pactes per al dia a dia) del que va obtenir finalment. El que s\u00ed va influir de manera substancial en la tria va ser un prejudici molt arrelat: el candidat de CiU no seria de fiar com a conductor d’un proc\u00e9s independentista, caldr\u00e0 posar-li un vigilant de pedra picada. Penso que aquest factor va pesar molt en el p\u00fablic que dubtava entre Mas i Junqueras, m\u00e9s que els tons messi\u00e0nics de la campanya (que vam advertir que era err\u00f2nia) o que certes intervencions de Duran. El paper que fa Junqueras \u00e9s el de llebre de Mas, com indica la necessitat d’ERC de posar data al refer\u00e8ndum. Aix\u00f2 no \u00e9s exactament colideratge.<\/p>\n
No cal fer-hi m\u00e9s voltes: si aquest \u00e9s un lideratge compartit de deb\u00f2, hi haur\u00e0 responsabilitat compartida i, per tant, Junqueras no se salvar\u00e0 pas de les cr\u00edtiques contra qui pren decisions. Aviat ho sabrem. S\u00f3n les accions les que acrediten les paraules, no pas a l’inrev\u00e9s. La responsabilitat i el risc defineixen la funci\u00f3 del governant. Junqueras vol ser l\u00edder sense governar per\u00f2 fent costat a qui governa, com si fos possible menjar-se nom\u00e9s la carn del plat sense haver d’escurar tamb\u00e9 els ossos. Es pot liderar un nou horitz\u00f3 nacional sense enfonsar-se en el fang de la crisi?<\/p>\n
Catalunya \u00e9s un pa\u00eds rar on volem i no volem l\u00edders, perqu\u00e8 no acabem d’entendre qu\u00e8 caram \u00e9s el poder, cosa que a Madrid saben perfectament. S\u00f3n tres-cents anys de pencar mentre altres fan de funcionari. Per aix\u00f2 agrada tant Guardiola, que fa la guerra sense que ho sembli. Per\u00f2 la complexitat de la pol\u00edtica -i menys ara i aqu\u00ed- t\u00e9 poc a veure amb el futbol. Aix\u00ed les coses, no \u00e9s estrany que, despr\u00e9s de divendres, David Fern\u00e1ndez, de la CUP, sigui el l\u00edder emergent de la Catalunya ideal, que -si fem cas de Twitter- arrasaria en uns comicis presidencials.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Arran de l’acord entre CiU i ERC es parla de “lideratge compartit”. No dic que no sigui possible, per\u00f2 aix\u00f2 ser\u00e0 enormement dif\u00edcil d’aplicar. Per dues raons. Primera: els republicans…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4734"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4734"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4734\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}