{"id":4735,"date":"2012-12-21T00:00:46","date_gmt":"2012-12-20T23:00:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1863"},"modified":"2012-12-21T00:00:46","modified_gmt":"2012-12-20T23:00:46","slug":"mons-a-mig-acabar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/12\/21\/mons-a-mig-acabar\/","title":{"rendered":"Mons a mig acabar"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tDiuen que avui, segons els maies, el m\u00f3n s&#8217;acaba. Espero que sigui despr\u00e9s de poder saludar la Montse de Cal Batadet, que m&#8217;ha guardat el pollastre per al dia de Nadal i l&#8217;he de recollir, sens falta, abans del migdia. Un dels plaers de la vida \u00e9s fer-la petar amb la gent que estima la feina i resisteix darrere del taulell malgrat la maltempsada. B\u00e9, amics, no patiu gaire: la fi del m\u00f3n, com la loteria, sempre li toca a alg\u00fa altre. A m\u00e9s, es veu que els maies, que eren molt putes, no es referien literalment a una gran explosi\u00f3 del planeta sin\u00f3 a una transformaci\u00f3 a gran escala que ens deixaria a tots m\u00e9s canviadets que la m\u00edtica cantant Cher despr\u00e9s de cadascuna de les seves intervencions de cirurgia est\u00e8tica. \u00c9s a dir, que tot plegat nom\u00e9s \u00e9s una met\u00e0fora: el m\u00f3n no arriba a la fi, sin\u00f3 que entrem en una nova etapa. Ho sento, tampoc aquestes festes us salvareu de compartir taula amb aquell cos\u00ed tan pesat que aconsegueix que, quan arriba la carn d&#8217;olla, envegeu la sort d&#8217;un reu de la Inquisici\u00f3.<\/p>\n<p>La veritat, m\u00e9s que la fi del m\u00f3n, all\u00f2 que m&#8217;inquieta s\u00f3n els mons a mig acabar o a mig fer, com vulgueu dir-ne. En catal\u00e0, tenim una expressi\u00f3 que defineix molt b\u00e9 aix\u00f2: fet i deixat estar. Els mons fets i deixats estar proliferen com una epid\u00e8mia. Pot ser deixadesa, incompet\u00e8ncia, frivolitat, mala bava o una mica de tot. Tinc un amic alemany que va encarregar una porta de ferro per la seva casa d&#8217;aqu\u00ed i va acabar hist\u00e8ric amb les maneres i actituds de l&#8217;industrial ind\u00edgena que havia de realitzar la tasca. Va costar d\u00e9u i ajut que la porta encaix\u00e9s. No cal que digui que el concepte que l&#8217;alemany va fer-se de la productivitat nostrada no ens serviria ni per participar en el festival d&#8217;Eurovisi\u00f3 com a mercenaris d&#8217;una rep\u00fablica vagament exsovi\u00e8tica.<\/p>\n<p>Al nostre voltant, hi ha massa mons a mig acabar. En els negocis, la pol\u00edtica, la cultura i en moltes activitats abunden les feines a mig fer. \u00c9s clar que tamb\u00e9 hi ha gent excel\u00b7lent que treballa molt b\u00e9, per descomptat, tant en el sector p\u00fablic com en el privat. Per\u00f2 la tend\u00e8ncia a construir mons a mitges ens domina. Agafem un cas t\u00edpic de la nostra esfera oficial: legislem molt per\u00f2, despr\u00e9s, a l&#8217;hora d&#8217;aplicar les lleis, el relaxament \u00e9s sensacional. Ens podem consolar pensant que hi ha societats on aquesta irresponsabilitat i deixadesa \u00e9s superior. Tamb\u00e9 hi ha mons que s&#8217;enfonsen o que mai no acaben de n\u00e9ixer.<\/p>\n<p>De nen, em fascinaven els mons perduts i ara -amb perm\u00eds dels maies i del professor Sebasti\u00e0 d&#8217;Arb\u00f3- em capfica la incapacitat que tenim d&#8217;entendre que la fi del m\u00f3n arriba cada vegada que no fem tot el possible perqu\u00e8 el m\u00f3n funcioni i ho faci b\u00e9. Ara, potser exagero una mica: tingueu en compte que s\u00f3c usuari de Renfe i, per a mi, el m\u00f3n s&#8217;acaba (sovint) quan peta qualsevol caten\u00e0ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Diuen que avui, segons els maies, el m\u00f3n s&#8217;acaba. Espero que sigui despr\u00e9s de poder saludar la Montse de Cal Batadet, que m&#8217;ha guardat el pollastre per al dia de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4735"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4735"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4735\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4735"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4735"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4735"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}