\t\t\t\tEl temps i la seva administraci\u00f3 ho \u00e9s tot en pol\u00edtica. I el que no \u00e9s temps \u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia. I tot all\u00f2 que no \u00e9s ni temps ni intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s sort. El pacte entre CiU i ERC permetr\u00e0 que dem\u00e0 divendres Artur Mas sigui investit president i que, la setmana vinent, tinguem un nou Govern de Catalunya en marxa. Aquest Executiu haur\u00e0 de controlar amb precisi\u00f3 el temps, ser extremadament intel\u00b7ligent en cadascuna de les seves decisions (i explicacions) i tenir tamb\u00e9 una mica de sort perqu\u00e8, a m\u00e9s de gestionar una situaci\u00f3 terriblement complicada arran de la crisi, aborda -per mandat de les urnes- un desafiament democr\u00e0tic d’alta complexitat i de dimensions hist\u00f2riques.<\/p>\n
De les negociacions entre convergents i republicans em queda la impressi\u00f3 que els segons han considerat imprescindible que, per damunt de la resta de coses, el comprom\u00eds de Mas amb el proc\u00e9s de la consulta sobiranista fos absolutament certificat, segellat i detallat al m\u00e0xim, com si, abans, el l\u00edder de CiU no hagu\u00e9s acreditat prou la seva aposta per la creaci\u00f3 d’un Estat propi, com si el solemne trencament amb el gradualisme pujolista que ha protagonitzat el l\u00edder de CiU fos un simple assumpte t\u00e0ctic i anecd\u00f2tic. Darrere d’aquest quadre, costa no veure-hi massa desconfian\u00e7a vers la figura del nou president, un element que tamb\u00e9 existeix en direcci\u00f3 contr\u00e0ria: no \u00e9s cap secret que ERC, tot i els esfor\u00e7os d’Oriol Junqueras per projectar un to constructiu, \u00e9s percebuda encara per molts sectors com una formaci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica a les servituds d’all\u00f2 que Weber anomenava \u00e8tica de la responsabilitat. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les percepcions, aquest acord nom\u00e9s tindr\u00e0 viabilitat si les dues parts transformen la desconfian\u00e7a en una altra actitud que transmeti la necess\u00e0ria credibilitat sobre el conjunt de la societat.<\/p>\n
Si hagu\u00e9s de resumir-ho, diria que el nou Govern ha de gestionar quatre din\u00e0miques que exigeixen, totes, unes dosis d’energia i de fortalesa m\u00e9s que considerables: l’emerg\u00e8ncia davant la crisi, la il\u00b7lusi\u00f3 que la consulta provoca entre els conven\u00e7uts de l’Estat propi, els dubtes i pors que aquest proc\u00e9s genera entre els indiferents, ambigus o contraris a la independ\u00e8ncia, i el clima de xoc\/negociaci\u00f3 amb Madrid, tant per gestionar el dia a dia com per portar el marc institucional m\u00e9s enll\u00e0 de l’statu quo. Tenint en compte aquest escenari, hi ha un aspecte central del pacte ERC-CiU que pot acabar fent m\u00e9s nosa que servei: el fet de posar una data al refer\u00e8ndum per a l’any 2014. Calia?<\/p>\n
Mas es va presentar a les eleccions amb el comprom\u00eds de tirar endavant la consulta durant aquesta legislatura, aix\u00f2 s\u00f3n quatre anys, no pas dos. A m\u00e9s, els partits favorables al projecte necessiten temps per fer arribar el seu missatge a molts ambients de la societat catalana que no participen del convenciment dels que vam manifestar-nos l’Onze de Setembre. La pressa apareix com un factor irracional que -cal dir-ho clarament- contamina, distorsiona i posa en perill una empresa que exigeix molt de treball silent i una certa perspectiva. La pressa no quadra amb una tasca extraordin\u00e0riament envitricollada de di\u00e0leg social i pol\u00edtic per ampliar el consens sobiranista que ara encarnen CiU i ERC.<\/p>\n
De turbul\u00e8ncies exteriors a l’Executiu ja n’hi haur\u00e0 m\u00e9s de les que ara podem imaginar, per aix\u00f2 tot el que depengui dels consellers hauria de ser pensat i executat amb tiral\u00ednies. En aquest sentit, les primeres not\u00edcies de l’acord entre convergents i republicans apunten una agenda econ\u00f2mica i social que, per fugir suposadament de les retallades, sembla voler portar-nos a una etapa de pressi\u00f3 fiscal poc desitjable per a fam\u00edlies i emprenedors. Si aquestes intencions es concretessin, ens trobar\u00edem davant d’una contradicci\u00f3 especialment explosiva per a CiU i per al conjunt del sobiranisme, perqu\u00e8 les classes mitjanes que han assumit el projecte d’un Estat catal\u00e0 a partir, sobretot, dels interessos podrien sentir-se decebudes, desorientades o ensarronades. No f\u00f3ra intel\u00b7ligent imposar mesures que provocarien m\u00e9s incertesa en el segment central del pa\u00eds. Manel P\u00e9rez recordava ahir que “el ministre d’Hisenda no paga els deutes derivats de l’Estatut, mentre porta als tribunals les mesures recaptat\u00f2ries que Barcelona intenta endegar”. Per aguantar aquesta estrebada amb \u00e8xit, el Govern Mas ha de tenir la complicitat de tots els que fan funcionar l’economia real i creen riquesa.<\/p>\n
El nou Govern catal\u00e0 necessita m\u00e9s aliats que mai per travessar el descarnat dia a dia i per explorar el repte monumental que \u00e9s bandera de la nova etapa. Fer aliats no \u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 \u00e9s imprescindible quan els adversaris tenen tanta capacitat de posar pals a les rodes. Aix\u00ed mateix, el solapament de l’agenda sobiranista i l’agenda socioecon\u00f2mica exigeix molta m\u00e0 esquerra, molta prud\u00e8ncia i el que apunt\u00e0vem abans: un sentit molt afinat del temps. L’experi\u00e8ncia del tripartit hauria de proporcionar grans lli\u00e7ons. I, sobretot, f\u00f3ra bo tenir present unes paraules ben l\u00facides de Gaziel, escrites el 1944: “Catalunya, com Pol\u00f2nia, com Irlanda, com totes les nacions secularment dissortades, s\u00f3n pobles en la hist\u00f2ria dels quals les falles, les cat\u00e0strofes col\u00b7lectives, degudes a la intervenci\u00f3 nefasta dels mateixos naturals, excedeixen les pegues o cat\u00e0strofes d’ordre fat\u00eddic”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El temps i la seva administraci\u00f3 ho \u00e9s tot en pol\u00edtica. I el que no \u00e9s temps \u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia. I tot all\u00f2 que no \u00e9s ni temps ni intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4736"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4736"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4736\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4736"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4736"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4736"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}