{"id":4737,"date":"2012-12-17T00:00:56","date_gmt":"2012-12-16T23:00:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1870"},"modified":"2012-12-17T00:00:56","modified_gmt":"2012-12-16T23:00:56","slug":"orfes-desquerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/12\/17\/orfes-desquerres\/","title":{"rendered":"Orfes d&#8217;esquerres"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEn qualsevol democr\u00e0cia europea que funcioni, la socialdemocr\u00e0cia hi t\u00e9 un partit important i capa\u00e7 d&#8217;articular una alternativa de govern. Avui, a Catalunya, aix\u00f2 \u00e9s impossible per dos motius. Primer: el PSC ha entrat en un proc\u00e9s molt acusat de caiguda electoral acompanyat d&#8217;una creixent p\u00e8rdua d&#8217;influ\u00e8ncia social. Segon: ERC, que fa un discurs socialdem\u00f2crata a m\u00e9s d&#8217;independentista, no sembla tenir com a prioritat buscar una alian\u00e7a o entesa amb els socialistes catalans desenganyats. La conclusi\u00f3 \u00e9s que el centreesquerra catal\u00e0 tendeix al minifundisme, fenomen que es fa m\u00e9s pal\u00e8s amb la presentaci\u00f3 en societat -aquest dissabte passat- del partit Nova Esquerra Catalana, impulsat per Ernest Maragall i d&#8217;altres antics dirigents i c\u00e0rrecs del PSC.<\/p>\n<p>La pol\u00edtica que defuig el testimonialisme i pret\u00e9n representar grans majories es basa en la suma. En el centredreta, el mapa catal\u00e0 de partits \u00e9s clar: CiU treballa l&#8217;espai sobiranista i el PP l&#8217;espai espanyolista, i la dist\u00e0ncia electoral entre ambdues opcions \u00e9s gran. En canvi, en el centreesquerra tot \u00e9s m\u00e9s complicat: ERC llaura el camp sobiranista mentre el PSC ofereix una oferta que costa d&#8217;entendre i no satisf\u00e0 ning\u00fa, a la vegada que ambdues formacions tenen, ara, un pes electoral gaireb\u00e9 equivalent; a m\u00e9s, republicans i socialistes han de competir amb una ICV que, tot i situar-se m\u00e9s enll\u00e0 de la socialdemocr\u00e0cia, intenta pescar entre els electorats de les altres dues sigles.<\/p>\n<p>Algunes sumes que van servir per navegar la transici\u00f3 ara ja no funcionen. Aix\u00f2 \u00e9s evident en el cas de la relaci\u00f3 entre el PSC i el PSOE, per molt que Pere Navarro s&#8217;esforci per definir una posici\u00f3 pr\u00f2pia que sigui escoltada (si us plau per for\u00e7a) al carrer Ferraz de Madrid i que no el faci semblar un marci\u00e0 al Parlament. A casa, el primer secretari del PSC ha decidit falcar-se en el lideratge sense cap concessi\u00f3 als sectors cr\u00edtics, la qual cosa representa tot el contrari del principi de suma de sensibilitats que d\u00f3na fortalesa i penetraci\u00f3 a qualsevol organitzaci\u00f3. Les unanimitats imposades van portar Montilla al daltabaix i Navarro persisteix en l&#8217;error, castigant a qui no li ha mostrat una adhesi\u00f3 total.<\/p>\n<p>Per al pa\u00eds, la greu avaria del PSC \u00e9s una mala not\u00edcia. Deixa orfes molts ciutadans que voldrien una recomposici\u00f3 de l&#8217;espai socialdem\u00f2crata amb una combinaci\u00f3 acurada i efica\u00e7 d&#8217;obertura, credibilitat, cultura de govern, sobiranisme, esperit de regeneraci\u00f3 i cares noves. Ara no hi ha cap partit d&#8217;esquerra (o de dreta) a Catalunya que reuneixi tots aquests elements. Des del punt de vista de la governabilitat i dels reptes col\u00b7lectius que s&#8217;anuncien, aquesta abs\u00e8ncia ens frena i limita el camp dels grans consensos que s&#8217;hauran de fabricar durant aquesta legislatura. Quan es passa de la poesia a la prosa, cap pota de la taula ha de ballar m\u00e9s del compte.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En qualsevol democr\u00e0cia europea que funcioni, la socialdemocr\u00e0cia hi t\u00e9 un partit important i capa\u00e7 d&#8217;articular una alternativa de govern. Avui, a Catalunya, aix\u00f2 \u00e9s impossible per dos motius. Primer:&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4737"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4737\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}