\t\t\t\tAquests dies s’escriu molt, i ho fan els m\u00e9s petits de casa. L’operaci\u00f3 de fer la carta als Reis d’Orient \u00e9s molt important i demana preparaci\u00f3, atenci\u00f3, esfor\u00e7, moltes correccions i, sobretot, bona lletra. Escolto a RAC1 que el company Jofre Llombart s’escandalitza perqu\u00e8, a Barcelona, es convida els nens a fer arribar les peticions a ses majestats mitjan\u00e7ant tauletes electr\u00f2niques i d’altres m\u00e0quines. Tots sabem que els Reis d’Orient i les companyies telef\u00f2niques (nom\u00e9s en cas que vulgueu donar-vos de baixa) tenen protocols molt estrictes i que no fan gaire cas de correus electr\u00f2nics, SMS, whatsapps, piulades i d’altres expressions. L’escola contempor\u00e0nia es pregunta constantment pel bon \u00fas de les noves tecnologies per\u00f2 Melcior, Gaspar i Baltasar no han estat influ\u00efts encara pels te\u00f2rics de les aules 2.0 i els pedagogs tecnoeuf\u00f2rics, la qual cosa no els impedeix -paradoxa bonica- regalar consoles, videojocs i d’altres meravelles.<\/p>\n
Estic d’acord amb l’amic Llombart. Escriure la carta als Reis, de pr\u00f2pia m\u00e0, \u00e9s una de les poques coses serioses que es poden escriure a la vida, despr\u00e9s del testament, les llistes de compra del supermercat i els versos que ens toca fer quan es casa un amic. La tasca no es pot despatxar en pocs minuts, cal posar-hi tots els sentits, i el concurs dels pares acostuma a ser important. Els progenitors han d’ajudar les criatures a trobar la manera de captar l’atenci\u00f3 d’unes personalitats tan enfeinades i acostumades a llegir tota mena de missives, en totes les lleng\u00fces del m\u00f3n, incloses aquelles que alguns voldrien convertir en assignatura de tercera regional optativa. Els pares saben que les cartes als Reis, com les cartes d’amor, formen part d’un g\u00e8nere molt antic que t\u00e9 l’enorme capacitat de renovar-se peri\u00f2dicament sense fer soroll i sense que els cr\u00edtics apocal\u00edptics -com fan amb la novel\u00b7la- en cantin les absoltes dos o tres cops cada d\u00e8cada.<\/p>\n
Es diu que Melcior, Gaspar i Baltasar poden entendre totes les lletres per enrevessades que siguin, com la cl\u00e0ssica lletra de metge, que sempre m’ha fascinat. Com a nen que va tenir una lletra no sempre intel\u00b7ligible (i que, a m\u00e9s, era esquerr\u00e0), aquest detall em tranquil\u00b7litzava molt, per\u00f2 potser em vaig relaxar massa. Despr\u00e9s, amb els anys, m’he adonat que no hi ha cosa tan empipadora com haver de desxifrar una nota pr\u00f2pia que sembla un gargot. En tot cas, es recomana ser cur\u00f3s quan es redacta la carta als Reis, mai no se sap quin ajudant l’obrir\u00e0 i quina mena d’emocions produir\u00e0 la nostra cal\u00b7ligrafia. I no hi poseu tippex per corregir les errades, \u00e9s poc elegant i fa que els camells es cansin a causa del sobrep\u00e8s.<\/p>\n
Escriure ens ajuda a pensar, m\u00e9s que no pas a l’inrev\u00e9s. Les cartes que els Reis rebran dem\u00e0 al vespre s\u00f3n l’\u00fanic best seller que mai no t\u00e9 preu.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dies s’escriu molt, i ho fan els m\u00e9s petits de casa. L’operaci\u00f3 de fer la carta als Reis d’Orient \u00e9s molt important i demana preparaci\u00f3, atenci\u00f3, esfor\u00e7, moltes correccions…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4739"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4739"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4739\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}