\t\t\t\tEs torna a parlar de la vergonya, ens ho expliquen a les p\u00e0gines culturals d’aquest diari. Les paraules van i v\u00e9nen com si res. En el temps que els meus pares van viure com a suma de passat, present i futur (la postguerra), la vergonya era molt important. En el temps dels meus mestres (els anys setanta), la vergonya va deixar de ser un valor a l’aparador de l’exist\u00e8ncia. Avui, despr\u00e9s de tots els naufragis dels grans relats, vells progressistes que s’han convertit en avis tenen nost\u00e0lgia de la vergonya, com s’enyora una antiga calaixera de caoba de la tieta, que alg\u00fa no va saber valorar en el seu moment. Em fa gr\u00e0cia.<\/p>\n
Dels meus pares vaig aprendre que els pobres tenien vergonya mentre els rics tenien d’altres coses. Misteris relacionats amb el passad\u00eds fosc que uneix la llibertat, la propietat i la dignitat. La vergonya no era una bandera, era el refugi de qui no t\u00e9 res, un espai de prevenci\u00f3 contra els abusos, enormes durant moltes d\u00e8cades en aquest pa\u00eds. La vergonya no era una marca de classe social, era la superviv\u00e8ncia que es transforma en costum. Cal ser perif\u00e8ric -en sentit integral- per comprendre exactament que la vergonya no pot ser pensada per segons qui. En catal\u00e0, tenim la paraula pocavergonya, molt escaient. En espanyol, es parla de sinverg\u00fcenza, potser menys tr\u00e0gica. Exacta, tanmateix.<\/p>\n
De qu\u00e8 parlem avui quan parlem de la vergonya perduda? De quatre coses.<\/p>\n
1. La societat de l’espectacle ha canviat el concepte de vergonya en convertir el pudor en una paraula sense sentit. Mostrar la pr\u00f2pia vida mitjan\u00e7ant les xarxes socials \u00e9s un exercici quotidi\u00e0 de milions de persones. Est\u00e0 vinculat a la destrucci\u00f3 del concepte cl\u00e0ssic de privacitat i d’intimitat. A m\u00e9s, transgredir per ser fam\u00f3s exigeix aparcar qualsevol residu de vergonya. Molts volen ser famosos i la vergonya \u00e9s, llavors, una muralla que cal saltar per assolir aquesta condici\u00f3. L’obligaci\u00f3 de ser desinhibit, natural i divertit davant del m\u00f3n no es discuteix. El xaronisme acaba podrint la representaci\u00f3: cal mostrar el cul i l’\u00e0nima amb total abnegaci\u00f3. Som estrelles on fire.<\/p>\n
2. La manca de vergonya com a manca de sentiment de culpa o de responsabilitat \u00e9s all\u00f2 que defineix l’espai de la pol\u00edtica-porqueria i de la pol\u00edtica-drap.<\/p>\n
T\u00e9 a veure amb un m\u00f3n on als ciutadans ens conv\u00e9 creure que tot ens supera i que les causes dels problemes que vivim no tenen res a veure amb les nostres decisions particulars. \u00c9s una excusa. Nom\u00e9s ens veiem com a v\u00edctimes.<\/p>\n
T\u00e9 a veure amb un m\u00f3n on “un mateix \u00e9s el projecte fonamental de cada individu” com escriu Fran\u00e7ois Ascher. En aquest univers, “la societat ens diu cada cop menys quines s\u00f3n les regles que hem de respectar, per\u00f2 ens commina a que nosaltres mateixos triem les que hem d’adoptar”. Aquest soci\u00f2leg franc\u00e8s t\u00e9 clara la conclusi\u00f3: “En aquest nou context, la vergonya i la culpabilitat ja no serveixen per a sancionar l’incompliment de les normes que un mateix ha triat o creu haver triat”.<\/p>\n
T\u00e9 a veure amb la fallida dels mecanismes de persecuci\u00f3 i c\u00e0stig de comportaments criminals o \u00e8ticament dubtosos que instauren una idea d’impunitat f\u00e0cil i que impedeix que pugui prosperar res que s’assembli a l’exemplaritat dels l\u00edders pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n
T\u00e9 a veure, finalment, amb la sensaci\u00f3 que les normes sempre premien a qui no les compleix o a qui les desfigura en funci\u00f3 dels seus interessos espuris. \u00c9s el cas -per exemple- de l’amnistia fiscal dictada pel Govern espanyol, una veritable burla a la majoria i un missatge que alimenta el cinisme m\u00e9s descarnat.<\/p>\n
3. La vergonya introbable exigeix rituals pal\u00b7liatius per part dels poders, per alliberar pressi\u00f3. Sembla que sigui autocr\u00edtica per\u00f2 \u00e9s una altra cosa. A vegades, els pol\u00edtics demanen disculpes p\u00fabliques nom\u00e9s per evitar que la manca de popularitat els destrossi en les enquestes.<\/p>\n
El passat setembre, Nick Clegg, l\u00edder dels liberaldem\u00f2crates brit\u00e0nics i soci del primer ministre conservador David Cameron, va demanar perd\u00f3 per haver acceptat un augment molt fort de les matr\u00edcules dels estudis universitaris quan, en campanya, havia prom\u00e8s que eliminaria aquestes taxes. I, a finals de novembre, un grup de militants del PSOE van fer un v\u00eddeo en el qual admetien errors del Govern presidit per Zapatero i demanaven perd\u00f3, entre d’altres coses “perqu\u00e8 no vam recon\u00e8ixer a temps la crisi i vam negar la seva magnitud”. Carme Chac\u00f3n -ex-ministra de Defensa i d’Habitatge- no va tenir cap problema a manifestar que “la gent no tornar\u00e0 a confiar en nosaltres si no som capa\u00e7os de dir que hi ha coses en les quals ens hem equivocat”. En el circ, aquests n\u00fameros triomfen.<\/p>\n
4. Es pot parlar de vergonya sense parlar de respecte? Quan els enganys es presenten com errors, no s’est\u00e0 faltant greument al respecte dels administrats? Quan el terme nazi o malalt mental s’aplica a un adversari, quina mena de societat s’est\u00e0 proposant? Quan es considera que la gent no t\u00e9 mem\u00f2ria, quin horitz\u00f3 de confian\u00e7a es fabrica? La vergonya \u00e9s proporcional al nivell de respecte que sentim per la veritat i per la intel\u00b7lig\u00e8ncia de qui ens escolta. Pot prosperar, a comen\u00e7aments del segle XXI, una vida democr\u00e0tica que parteixi de la creen\u00e7a que, al capdavall, nom\u00e9s som figurants del no-res?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es torna a parlar de la vergonya, ens ho expliquen a les p\u00e0gines culturals d’aquest diari. Les paraules van i v\u00e9nen com si res. En el temps que els meus…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4740"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4740"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4740\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4740"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4740"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4740"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}