\t\t\t\tSi avui aneu preguntant als catalans com veuen les coses, us adonareu que els dos veritables partits que articulen el moment que vivim s\u00f3n el del pessimisme i el de l\u2019optimisme. De manera especial, aix\u00f2 \u00e9s visible dins dels ambients catalanistes\/sobiranistes, en els quals sembla inevitable que el debat giri de manera obsessiva al voltant de sensacions molt subjectives m\u00e9s que sobre realitats que es puguin objectivar. Arribats a aquesta situaci\u00f3, el di\u00e0leg \u00e9s impracticable i es transforma en un intercanvi de retrets que enterboleix encara m\u00e9s qualsevol intent de diagnosi. El resultat d\u2019aquesta mena de debats p\u00fablics \u00e9s devastador.<\/p>\n
El pessimista ho veu tot perdut i tendeix a la desconfian\u00e7a total. L\u2019optimista veu la vict\u00f2ria com un fet inexorable i tendeix a un entusiasme desbordant. Ambdues posicions converteixen el tauler pol\u00edtic en una representaci\u00f3 de Els Pastorets<\/em>, una funci\u00f3 on les forces del cel i de l\u2019infern lluiten de manera aferrissada per guanyar. Uns i altres senten un menyspreu indomable per les posicions contr\u00e0ries. El pessimista viu l\u2019optimisme com una ofensa i l\u2019optimista viu el pessimisme com una conspiraci\u00f3. Els primers qualifiquen els segons d\u2019ingenus i els segons qualifiquen els primers de derrotistes. Ning\u00fa no es mou ni un mil\u00b7l\u00edmetre, tot passa per ignorar els arguments de l\u2019altre.<\/p>\n Quan de pes t\u00e9 la psicologia en el desafiament hist\u00f2ric que avui aboca la societat catalana a una de les seves hores m\u00e9s cr\u00edtiques? Enorme. La viv\u00e8ncia que el ciutad\u00e0 t\u00e9 de la pol\u00edtica est\u00e0 marcada per una s\u00e8rie d\u2019oscil\u00b7lacions emocionals que, vinculades als mitjans de comunicaci\u00f3, creen i destrueixen estats d\u2019opini\u00f3 amb molta rapidesa i facilitat. L\u2019impacte d\u2019aquests climes medi\u00e0tics sobre el judici de cada individu \u00e9s m\u00e9s que considerable i tamb\u00e9 ho \u00e9s sobre el comportament electoral. El mite del votant racional forma part d\u2019una idealitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica que cau for\u00e7a lluny del dia a dia. Constatar que sempre hi ha segments socials que poden votar contra els seus propis interessos \u00e9s una de les descobertes m\u00e9s interessants de la democr\u00e0cia, la qual cosa exigeix filar molt prim a l\u2019hora d\u2019assenyalar les prioritats d\u2019una col\u00b7lectivitat humana. Per\u00f2 no ens desviem del nostre problema: Pessimistes i optimistes del sobiranisme s\u00f3n, en el fons, electors del 25N que no volen fer la necess\u00e0ria autocr\u00edtica i que s\u2019estimen m\u00e9s refugiar-se en la confortabilitat aparent de les sensacions arbitr\u00e0ries.<\/p>\n Segons Gramsci, hi ha \u201cel pessimisme de la ra\u00f3 i l\u2019optimisme de la voluntat\u201d, i l\u2019un equilibra l\u2019altre. La ra\u00f3 ens recorda que l\u2019empresa de construir un Estat propi dels catalans t\u00e9 un nivell de dificultat extrema i uns riscos alt\u00edssims, mentre que la voluntat ens dicta que mai com avui hem tingut, des de fa segles, una oportunitat tan clara d\u2019esdevenir amos dels nostre futur com a poble. Ra\u00f3 i voluntat s\u00f3n les dues cares d\u2019un projecte de pa\u00eds que ha d\u2019alliberar-se de la superficialitat nociva de les impressions que patim uns o altres. Tenim entre mans un repte tan important que qualsevol frivolitat en aquest sentit \u00e9s una irresponsable crida al frac\u00e0s. Deixem-nos d\u2019excessos irracionals i siguem realistes en l\u2019an\u00e0lisi, auda\u00e7os en l\u2019estrat\u00e8gia, prudents en les formes i molt intel\u00b7ligents en cadascuna de les nostres accions. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem plantejar-nos aquesta guerra amb el rigor i la seriositat amb la qual \u2013sens dubte i malgrat el soroll- se la prenen a sis-cents quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia. Ni pessimistes ni optimistes, senzillament preparats per a fer-ho b\u00e9.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si avui aneu preguntant als catalans com veuen les coses, us adonareu que els dos veritables partits que articulen el moment que vivim s\u00f3n el del pessimisme i el de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4742"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4742"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4742\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}