\t\t\t\tL’actitud de Depardieu contra el Govern franc\u00e8s arran dels impostos que ha de pagar l’actor ha estat celebrada -mig en broma i mig seriosament- per certs ambients de la dreta espanyola als quals agrada anar de liberals. He llegit i escoltat en alguns mitjans que l’artista t\u00e9 tot el dret del m\u00f3n a traslladar la seva resid\u00e8ncia a B\u00e8lgica per eludir la pressi\u00f3 fiscal i que no passa res si accepta deixar-se estimar per un governant com Putin, que li ha ofert la nacionalitat russa. Decidir deixar de ser franc\u00e8s per convertir-se en belga o rus per salvaguardar els interessos individuals \u00e9s una opci\u00f3 aplaudida per aquests suposats liberals espanyols, que no tenen cap problema en posar per davant les raons materials a qualsevol altra consideraci\u00f3. Perfecte. Per\u00f2 el seu internacionalisme liberal dura poca estona perqu\u00e8 aquests mateixos personatges no accepten la possibilitat que milers de catalans -tamb\u00e9 per motius econ\u00f2mics i socials- tinguin dret a decidir poder deixar de ser ciutadans de l’Estat espanyol per ser-ho d’un futur Estat catal\u00e0. Si el rebel \u00e9s un actor franc\u00e8s, desperta simpatia. Si la rebel\u00b7li\u00f3 prov\u00e9 d’una part de la societat catalana, desperta l’atac furibund i l’afany de prohibir i posar gent a la pres\u00f3. Liberals? Gens ni mica.<\/p>\n
Algunes coses que passen avui en dia a les Espanyes tindrien un altre caire si el liberalisme hagu\u00e9s triomfat quan tocava en aquest tros de m\u00f3n. Quan escric “el liberalisme” vull dir dues coses que, en les societats profundament democr\u00e0tiques, acostumen a trobar-se juntes: el conjunt d’idees i valors propis del liberalisme pol\u00edtic cl\u00e0ssic -per exemple el que va exposar un pensador com John Stuart Mill- i l’arrelament del que entenem com actituds veritablement liberals: respecte per l’altre, no prohibir cap debat, revisar cr\u00edticament sempre les pr\u00f2pies idees, admetre que l’adversari t\u00e9 una posici\u00f3 tan leg\u00edtima com la pr\u00f2pia, i acceptar la voluntat popular expressada democr\u00e0ticament. Aquesta \u00e9s la fortalesa del liberalisme com a m\u00e8tode, que pot semblar feblesa si es compara amb la mec\u00e0nica hereva de les tradicions totalit\u00e0ries d’un o d’altre color. El liberal t\u00e9 conviccions per\u00f2 est\u00e0 obligat a dubtar per evitar trair-se a s\u00ed mateix, \u00e9s una garantia que intenta evitar el dogmatisme. Per aix\u00f2 resulta tan rid\u00edcul i tan inquietant veure que, sobretot a Madrid, apareixen uns autodenominats liberals que actuen com a grans inquisidors.<\/p>\n
Les idees liberals no van arrelar a les Espanyes mentre ho feien en d’altres llocs i, per molt que es commemori la Constituci\u00f3 de 1812, la cultura pol\u00edtica oficial \u00e9s la que \u00e9s. Els liberals cl\u00e0ssics ens ensenyen que cal fonamentar la conviv\u00e8ncia col\u00b7lectiva en la llei nascuda del pacte i, per tant, ser liberal significa defensar normes que organitzin els poders de manera justa, racional i equilibrada per evitar els abusos i les arbitrarietats. Per\u00f2, abans que servidor fan\u00e0tic d’unes lleis inamovibles i sagrades, el liberal \u00e9s un constructor intel\u00b7ligent de la pol\u00edtica que les fa possibles. Vull dir que el liberalisme no confon la prelaci\u00f3 i, per tant, assumeix que la llei sempre \u00e9s un instrument for\u00e7osament contingent i flexible al servei de la pol\u00edtica, que \u00e9s l’art de prendre decisions en comunitat, establir l’inter\u00e8s general i resoldre els conflictes civilitzadament. La transici\u00f3 democr\u00e0tica va ser, entre d’altres coses, una operaci\u00f3 hist\u00f2rica que va assolir els seus objectius perqu\u00e8 va retor\u00e7ar les lleis que existien el 1975 com un filferro, sense manies, al servei d’una pol\u00edtica nova.<\/p>\n
Ha passat el temps i avui massa gent ha oblidat la gran lli\u00e7\u00f3 d’aquella \u00e8poca, quan la pol\u00edtica -i no les lleis mitificades o momificades- era el centre del debat. Ara, di\u00e0riament, hi ha qui es vesteix amb la toga sacerdotal del vigilant de les santes escriptures per dir-nos si tal o qual cosa hi cap a la Constituci\u00f3 de 1978, i tamb\u00e9 apareixen els que van repartint a balquena etiquetes d’il\u00b7legalitat sobre paraules, projectes i persones, amb un sentit d’exclusi\u00f3 tan acusat i hostil que qualsevol liberal cl\u00e0ssic trobaria que la jove democr\u00e0cia espanyola corre el perill de desfigurar-se a s\u00ed mateixa molt f\u00e0cilment. Mentre, fixem-nos que l’acord al qual han arribat els governs brit\u00e0nic i escoc\u00e8s per celebrar un refer\u00e8ndum a Esc\u00f2cia l’any 2014 respon a una tradici\u00f3 liberal que \u00e9s capa\u00e7 d’adaptar de manera excepcional la norma per donar una sortida a una demanda pol\u00edtica formulada democr\u00e0ticament. \u00c9s com si David Cameron s\u00ed hagu\u00e9s tingut en compte la regla que va dominar la transici\u00f3 espanyola: les lleis es fan i es desfan d’acord amb cada context hist\u00f2ric per garantir l’exercici de la pol\u00edtica.<\/p>\n
Hi ha poc liberalisme en els dos grans partits espanyols com n’hi ha poc en la cultura pol\u00edtica de les grans majories que articulen l’Espanya de matriu castellana. Una prova d’aix\u00f2 la tenim en com i de quina manera surten de la pol\u00edtica determinats alts dirigents populars i socialistes despr\u00e9s d’anys d’exercir responsabilitats p\u00fabliques. \u00c9s poc liberal i poc exemplar en temps tan durs com aquests -encara que sigui perfectament legal- que figures que han fet carrera al Govern d’Espanya i en organismes internacionals acabin destinades m\u00e0gicament a llocs de privilegi com a grans executius de companyies multinacionals que -casualment- van ser privatitzades o afavorides per decisions oficials. No estar\u00e0 de m\u00e9s recordar que privatitzar -el que s’ha fet sistem\u00e0ticament a Espanya des de fa algunes d\u00e8cades- no \u00e9s el mateix que liberalitzar, ni de lluny. Malauradament, els usuaris de molts serveis podem donar fe que deixar de dependre d’una empresa p\u00fablica no ha representat sempre entrar precisament en l’excel\u00b7l\u00e8ncia. Qui sap si, en el futur, tot aix\u00f2 haur\u00e0 canviat. De moment, el liberalisme encara \u00e9s una remota possibilitat a Espanya i, quan sembla que finalment arriba, acostuma a ser tota una altra cosa. Fins i tot la caricatura d’una nost\u00e0lgia o la coartada per perpetrar alguns balls de m\u00e0scares.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’actitud de Depardieu contra el Govern franc\u00e8s arran dels impostos que ha de pagar l’actor ha estat celebrada -mig en broma i mig seriosament- per certs ambients de la dreta…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4744"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4744"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4744\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}