{"id":4746,"date":"2013-01-11T00:00:22","date_gmt":"2013-01-10T23:00:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1916"},"modified":"2013-01-11T00:00:22","modified_gmt":"2013-01-10T23:00:22","slug":"luxe-i-romanticisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/01\/11\/luxe-i-romanticisme\/","title":{"rendered":"Luxe i romanticisme"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tL&#8217;altre dia, el professor Germ\u00e0 Bel, entrevistat per Josep Cun\u00ed a 8tv, va definir els trens AVE que uneixen les capitals catalanes (o els que fan el mateix a Toledo o Seg\u00f2via) com a &#8220;regionals de luxe&#8221;. \u00c9s una descripci\u00f3 molt fina i prov\u00e9 d&#8217;un dels principals experts en l&#8217;economia de les infraestructures del transport. A m\u00e9s, segons Bel, la d\u00e8ria de fer servir el ferrocarril per traslladar passatgers a gran dist\u00e0ncia en l&#8217;era de l&#8217;avi\u00f3 i les autopistes \u00e9s &#8220;una idea rom\u00e0ntica&#8221;. El seu criteri, fonamentat en diversos estudis, \u00e9s que la gran velocitat ferrovi\u00e0ria \u00e9s rendible quan es fa servir per a les mercaderies i no per a les persones, perqu\u00e8 descongestiona les carreteres i permet operacions log\u00edstiques m\u00e9s eficients. Luxe i romanticisme. Ho diu una autoritat en trens, avions, aeroports i ports. T\u00e9 ra\u00f3, em sembla. Durant la campanya dels comicis espanyols del 2000, Aznar prometia un AVE a cada prov\u00edncia. Ho recordo perfectament, perqu\u00e8 vaig cobrir aquells m\u00edtings com a periodista i el tren de gran velocitat sortia sempre i provocava molts aplaudiments. El llavors l\u00edder del PP era un rom\u00e0ntic com una casa de pag\u00e8s, que connectava amb el romanticisme d&#8217;unes noves classes mitjanes espanyoles que ja no volien ser tractades com a pobres a qui el PSOE venia a salvar d&#8217;un endarreriment hist\u00f2ric. En aquells discursos, Aznar animava la bona gent de les Espanyes a fer-se emprenedora i a trencar amb un passat de mis\u00e8ria. Aix\u00f2 passava quan semblava que els diners europeus eren un mann\u00e0 que mai no ens havia de faltar. Per cert, tan rom\u00e0ntic va ser Aznar que va acabar jugant a les grans pot\u00e8ncies, en una guerra justificada a partir de mentides.<\/p>\n<p>Jo tamb\u00e9 dec ser un p\u00e8l rom\u00e0ntic, perqu\u00e8 trobo c\u00f2mode i agradable anar, per exemple a Madrid, en AVE. Per\u00f2 el romanticisme se&#8217;m passa de cop quan recordo que tamb\u00e9 s\u00f3c usuari del servei de rodalia de Renfe, que tants motius per a la fe ens d\u00f3na di\u00e0riament. No vull aixafar la guitarra a ning\u00fa (i menys als amics de Girona i Figueres que ara disposen del seu AVE), per\u00f2 costa de digerir tant de triomfalisme inaugural a prop\u00f2sit de la gran velocitat quan la majoria de la gent pateix un servei de rodalia que \u00e9s molt deficient. Tothom sap que mentre els trens de rodalia del gran Madrid s\u00f3n el resultat d&#8217;unes inversions executades amb generosa dilig\u00e8ncia, aqu\u00ed anem fent punts per al martirologi, si \u00e9s que hi ha un cel per als viatgers de l\u00ednies tan concorregudes com la Sant Vicen\u00e7 de Calders-Barcelona.<\/p>\n<p>No hi ha inversions i no hi ha voluntat pol\u00edtica. El conseller Recoder ha plegat sense resoldre aquest problema. Esperem que el nou conseller Vila tingui present que la situaci\u00f3 de Renfe rodalia \u00e9s un atemptat diari contra tots els que no es poden permetre ni luxes ni romanticismes quan volen anar a treballar o estudiar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;altre dia, el professor Germ\u00e0 Bel, entrevistat per Josep Cun\u00ed a 8tv, va definir els trens AVE que uneixen les capitals catalanes (o els que fan el mateix a Toledo&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4746"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4746"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4746\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}