\t\t\t\tEl tancament de la llibreria Catal\u00f2nia, a la barcelonina Ronda Sant Pere, ha causat una trista sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua en molta gent. \u00c9s natural: estem parlant d’un establiment m\u00edtic, vinculat a la perip\u00e8cia de moltes persones de diverses generacions. L’educaci\u00f3 sentimental -i l’educaci\u00f3 en general- de molts barcelonins i catalans est\u00e0 vinculada a una llibreria que va arribar a ser molt m\u00e9s que un negoci de venda de llibres. El lloc de la Catal\u00f2nia l’ocupar\u00e0 en el futur un restaurant de menjar r\u00e0pid d’una cadena global amb origen ianqui, un final que ni el guionista m\u00e9s indignat podria haver imaginat tan rod\u00f3 per il\u00b7lustrar la transformaci\u00f3 radical del paisatge urb\u00e0, que \u00e9s la transformaci\u00f3 de la nostra forma de viure, consumir, treballar i morir. Suposo que, darrere de tot plegat, hi ha tamb\u00e9 una certa mutaci\u00f3 moral.<\/p>\n
La comparaci\u00f3 entre el llibre i l’hamburguesa donaria per a moltes reflexions, algunes eleg\u00edaques i d’altres potser irreverents, tenint en compte que tamb\u00e9 s’editen i es compren llibres que -ai las- no s\u00f3n exactament ni cuina de mercat ni, encara menys, cuina d’autor. En tot cas, una ciutat que perd llibreries i guanya locals de menjar r\u00e0pid assenyala un model que potser \u00e9s magn\u00edfic per al turisme de masses per\u00f2 no fa saltar d’alegria els que hi vivim o hi treballem. La Barcelona viscuda o la Barcelona decorat, vet aqu\u00ed un debat que tenim pendent i que sembla que no interessa els nostres pol\u00edtics, potser perqu\u00e8 els obligaria a revisar molts dogmes que han inspirat projectes que han votat i executat diversos partits.<\/p>\n
Avui tanquen algunes llibreries i tanquen tamb\u00e9 d’altres negocis. Alguns tanquen perqu\u00e8 no poden resistir la crisi i d’altres perqu\u00e8 no han fet una bona gesti\u00f3, i encara hi ha els que han tingut mala sort (factor que compta en qualsevol empresa) o els que, com els passa als botiguers del barri de Sant Narc\u00eds de Girona, s\u00f3n v\u00edctimes d’actuacions p\u00fabliques fetes de qualsevol manera i sense pensar en la gent. El tancament de comer\u00e7os a les nostres localitats representa molt m\u00e9s que la p\u00e8rdua de llocs de treball o de punts de refer\u00e8ncia en l’imaginari col\u00b7lectiu. Les botigues tancades transmeten un missatge descoratjador de no future que acaba contaminant l’estat d’\u00e0nim de la ciutadania i destruint l’esperit de ciutat.<\/p>\n
Fa uns anys, van tancar dues llibreries a la meva ciutat, Vilanova i la Geltr\u00fa, que havien estat espais m\u00e0gics per a qui comen\u00e7ava a descobrir que llegir era una manera de multiplicar el viure. Parlo de la Llibreria Vilaseca, que dominava la part central de la Rambla, i que estava vinculada a una impremta on tiraven des del Diari de Vilanova fins a estampes per a primeres comunions, passant per cartells de tota mena d’actes. I parlo tamb\u00e9 de la llibreria coneguda popularment com Can Modistes, del carrer del Caputxins, on sempre hi havia premsa estrangera -que els estiuejants compraven quan pujaven de la platja- i els c\u00f2mics de l’editorial mexicana Novaro, els meus preferits. Aquella llibreria disposava d’una rebotiga plena fins dalt de t\u00edtols descatalogats, un tresor on alguns malalts remen\u00e0vem durant hores i hores mentre el propietari, el senyor Mier -perico furibund-, feia emprenyar els clients culers. Els primers anys de la transici\u00f3, algunes llibreries eren llocs on es parlava de futbol, de la nova pol\u00edtica i de les senyores despullades de les revistes. Era un entrenament improvisat per a la democr\u00e0cia, una \u00e8poca en qu\u00e8 Nadiuska i Carrillo compartien p\u00e0gina. Quan assistim al tancament d’aquests trossos de la nostra experi\u00e8ncia, \u00e9s inevitable sentir una mena d’amputaci\u00f3, com si ens caiguessin totes les dents de cop.<\/p>\n
En els centres urbans de diverses ciutats catalanes, conviuen avui botigues de tota la vida amb establiments (sobretot franqu\u00edcies cl\u00f2niques) que omplen el buit que han deixat negocis que un dia van dir ad\u00e9u per un o altre motiu. El que acabo d’escriure sembla suggerir un m\u00f3n est\u00e0tic guarnit de perfeccions contra un m\u00f3n ef\u00edmer i minat de desgr\u00e0cies. No \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00f2, \u00f2bviament. Cal lamentar el tancament de la Catal\u00f2nia i de moltes botigues de llarga traject\u00f2ria, per\u00f2 tampoc podem magnificar autom\u00e0ticament all\u00f2 que \u00e9s vell o que t\u00e9 tradici\u00f3. Hi ha tradicions que mereixen l’oblit immediat. El problema no \u00e9s la desaparici\u00f3 d’uns llocs emblem\u00e0tics sin\u00f3 l’empobriment de la ciutat com a motor d’intercanvi d’idees i de coses, la ciutat com a receptacle de sentit que ens civilitza i ens endre\u00e7a. Ara, per ser justos, hem de dir que, algunes vegades, la destrucci\u00f3 de negocis resulta higi\u00e8nica, indispensable. Per exemple, que la crisi obligui a plegar a determinats pirates dels fogons que oferien gas\u00f2fia a preu d’or \u00e9s una bona not\u00edcia.<\/p>\n
Nosaltres som les nostres botigues, comen\u00e7ant per les nostres llibreries. Estic conven\u00e7ut que un dels al\u00b7licients de voltar per llibreries diferents -aquelles estones que robem a les obligacions- \u00e9s comprovar que sempre hi ha alguns llibres que ens sorprenen i ens capturen, com si ens estiguessin esperant nom\u00e9s a nosaltres. S\u00f3n t\u00edtols que no hem vist abans anunciats en cap lloc, volums que cap amic no ens ha recomanat. Aquests llibres apareixen all\u00e0, damunt del taulell, i ja no tenim m\u00e9s remei que comprar-los i, tal vegada, llegir-los. Com si en aix\u00f2 ens hi an\u00e9s la vida. I \u00e9s que, de ben segur, ens hi va.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tancament de la llibreria Catal\u00f2nia, a la barcelonina Ronda Sant Pere, ha causat una trista sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua en molta gent. \u00c9s natural: estem parlant d’un establiment m\u00edtic, vinculat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4747"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4747"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4747\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4747"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4747"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4747"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}