{"id":4750,"date":"2013-01-28T00:00:43","date_gmt":"2013-01-27T23:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1934"},"modified":"2013-01-28T00:00:43","modified_gmt":"2013-01-27T23:00:43","slug":"mapa-i-territori","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/01\/28\/mapa-i-territori\/","title":{"rendered":"Mapa i territori"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tFa molts mesos que ho vam escriure: abans que hi hagi un proc\u00e9s de divorci Catalunya-Espanya, el PSC es trencar\u00e0. El que va passar dimecres al Parlament, quan cinc diputats del grup socialista es van negar a votar no a la declaraci\u00f3 de sobirania, confirma aquest pron\u00f2stic. L&#8217;anomenada transici\u00f3 nacional -segons etiqueta de Mas- accelera les contradiccions i subordinacions del socialisme catal\u00e0. Per\u00f2 cal obrir el focus i veure tot el panorama: la crisi del PSC \u00e9s nom\u00e9s un dels fen\u00f2mens que es produeixen, al costat de la crisi entre Uni\u00f3 i Converg\u00e8ncia, i el creixement d&#8217;altres opcions. El fet \u00e9s que l&#8217;espai central del pa\u00eds, articulat per les dues principals formacions fins avui, es veu erosionat per din\u00e0miques noves.<\/p>\n<p>El mapa catal\u00e0 de partits ha entrat en una etapa de reconfiguraci\u00f3 important. Aix\u00f2 no \u00e9s ni bo ni dolent, \u00e9s senzillament el resultat d&#8217;un fet evident: la societat catalana evoluciona, no est\u00e0 morta. Mapa nou per a un territori in\u00e8dit. Canvis generacionals, socials i culturals de tota mena hi influeixen. No cal ser profeta per dir que, abans de deu anys, ni el PSC ni CiU existiran com el que s\u00f3n avui. Tamb\u00e9 tenim escrit que hi haur\u00e0 diversos processos de divisi\u00f3 i reagrupaci\u00f3, amb desaparici\u00f3 de l\u00edders i sorgiment de cares noves. No \u00e9s la primera vegada. La transici\u00f3 democr\u00e0tica va representar la desaparici\u00f3 de moltes sigles importants (penseu, per exemple, en el Partido del Trabajo de Espa\u00f1a) i la concentraci\u00f3 de sensibilitats diverses en un nombre redu\u00eft de partits.<\/p>\n<p>Dir que tot aix\u00f2 t\u00e9 lloc per impacte del proc\u00e9s sobiranista, que ha esquerdat les velles ambig\u00fcitats, \u00e9s dir nom\u00e9s una de les causes de la mutaci\u00f3. No es pot obviar ni la fatiga ciutadana davant de les opcions de sempre, ni el descr\u00e8dit que genera la corrupci\u00f3, ni el desgast extraordinari de les sigles que porten moltes d\u00e8cades amb responsabilitats de govern. El proc\u00e9s sobiranista nom\u00e9s introdueix velocitat a una transformaci\u00f3 que havia d&#8217;arribar for\u00e7osament. L&#8217;Espanya bipartidista de PP-PSOE viur\u00e0 un proc\u00e9s equivalent, per\u00f2 la societat tindr\u00e0 menys marge per provocar reconfiguracions espectaculars, a causa del fort domini provincial de les dues marques. Andalusia i Val\u00e8ncia s\u00f3n aparadors bonics.<\/p>\n<p>Segons alguns analistes, una possible ruptura del PSC (i de la federaci\u00f3 CiU) seria la prova definitiva del que anomenen fractura social, causada per les idees sobiranistes. La q\u00fcesti\u00f3 mereix un article a banda, per\u00f2 apuntem un argument per rebatre aquesta creen\u00e7a: quan el PSUC -que va fer tant per integrar la immigraci\u00f3- va perdre el seu pes electoral i social, no es va produir cap trag\u00e8dia. \u00c9s veritat que les lleialtats identit\u00e0ries s\u00f3n diverses, per\u00f2 aix\u00f2 no ho ha generat la hip\u00f2tesi independentista. Aix\u00f2 ja hi era i ho ha alimentat l&#8217;escassa intel\u00b7lig\u00e8ncia de Madrid davant les reclamacions catalanes.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa molts mesos que ho vam escriure: abans que hi hagi un proc\u00e9s de divorci Catalunya-Espanya, el PSC es trencar\u00e0. El que va passar dimecres al Parlament, quan cinc diputats&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4750"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4750"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4750\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}