\t\t\t\tCatalunya pateix diversos casos de corrupci\u00f3, les not\u00edcies ens ho recorden di\u00e0riament. \u00c9s la pol\u00edtica catalana m\u00e9s corrupta que la que es fa a d’altres llocs de l’Estat? Si observem el mapa de la corrupci\u00f3, veiem que el mateix fenomen prolifera -pel cap baix- a Val\u00e8ncia, Balears, Andalusia, Gal\u00edcia i Madrid. Aix\u00f2, per descomptat, no ha de servir per tranquil\u00b7litzar gens ni mica la societat catalana, per\u00f2 permet evitar desfiguracions interessades. La geografia de la corrupci\u00f3 \u00e9s extensa a Espanya i no hi ent\u00e9n d’identitats ni de fets diferencials. Malgrat aquesta evid\u00e8ncia, sectors importants de la dreta pol\u00edtica i medi\u00e0tica (amb l’ajut de sectors de l’esquerra jacobina) sostenen amb obstinaci\u00f3 que Catalunya \u00e9s un territori m\u00e9s corrupte que cap altre a causa del nacionalisme catal\u00e0. L’etiqueta que es fa servir des de fa anys per resumir aquesta tesi \u00e9s “oasi catal\u00e0”.<\/p>\n
Aquesta estrat\u00e8gia d’associar nacionalisme catal\u00e0 o catalanisme amb corrupci\u00f3 \u00e9s molt vella. El cas Banca Catalana va servir per alimentar-la i, fins i tot, per intentar provar de manera definitiva la certesa d’aquest vincle. La pol\u00e8mica del 3%, que va esmentar Pasqual Maragall en seu parlament\u00e0ria, va contribuir de manera especial a projectar aquesta imatge de podridura estructural. Amb tot, va ser l’esclat del cas Palau de la M\u00fasica all\u00f2 que va permetre elevar a categoria indiscutible el lligam entre pol\u00edtica nacionalista i corrupci\u00f3. La figura de F\u00e8lix Millet ajuda a arrodonir la hist\u00f2ria perqu\u00e8 hi afegeix una idea atractiva: el repartiment del bot\u00ed entre uns privilegiats que utilitzen els seus llocs en el patriciat ind\u00edgena per fer i desfer de manera impune, fent que sigui v\u00e0lida aquella dita segons la qual “amaguen la cartera amb la bandera”. Des de la darrera campanya electoral, estem en una nova fase, que consisteix a intentar frenar les aspiracions sobiranistes mitjan\u00e7ant l’explotaci\u00f3 calculada de casos reals o inventats de corrupci\u00f3 que afecten pol\u00edtics catalans. L’acarnissament que ha patit i pateix Artur Mas s’inscriu en aquesta guerra bruta, on la pe\u00e7a m\u00e9s preuada \u00e9s el president.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, considero que el m\u00f3n nacionalista -i especialment CiU- s’equivoca molt quan, davant la publicaci\u00f3 de not\u00edcies que tenen a veure amb irregularitats, corrupteles i delictes possibles i\/o provats dels seus entorns, fa servir com a principal argument defensiu all\u00f2 de “ens ataquen perqu\u00e8 volen destruir Catalunya”. No em sembla intel\u00b7ligent ni efica\u00e7 amagar-se sota aquest mantra, que copia la rutina dels anys vuitanta, quan el pujolisme era fort. I no pas perqu\u00e8 no sigui veritat la intenci\u00f3 destructiva en alguns casos, sin\u00f3 perqu\u00e8 la realitat ha canviat radicalment i, a m\u00e9s, hi ha una veritat superior a la qual toca respondre avui amb determinaci\u00f3: tamb\u00e9 entre els nacionalistes hi ha corruptes, com hi ha incompetents, com hi ha vividors. De la mateixa manera que hi ha gent honrada, competent i treballadora. En aix\u00f2, val m\u00e9s que CiU pequi d’exc\u00e9s de zel i faci tot el possible per posar el marcador a zero, justament per contrarestar amb decisions fulminants aquesta insist\u00e8ncia en el car\u00e0cter intr\u00ednsecament corrupte del nacionalisme catal\u00e0 i, per extensi\u00f3, del projecte d’Estat propi. La caiguda de vots de CiU no pot ser aliena a aquesta manca de cintura, sobretot quan resulta evident que el nou sobiranisme \u00e9s tamb\u00e9 el clam d’unes classes mitjanes que exigeixen regeneraci\u00f3, transpar\u00e8ncia i una nova manera de fer pol\u00edtica.<\/p>\n
Si parlem amb rigor, \u00e9s inacceptable associar de manera mec\u00e0nica i determinista una ideologia democr\u00e0tica o un moviment democr\u00e0tic amb la corrupci\u00f3. No es pot fer ni amb el nacionalisme catal\u00e0 ni amb la socialdemocr\u00e0cia, ni amb el conservadorisme, ni amb l’ecologisme, ni amb el liberalisme, etc\u00e8tera. Ni amb l’espanyolisme centralista, per suposat. Corruptes en origen nom\u00e9s ho s\u00f3n els que defensen programes totalitaris i contraris als drets humans i el pluralisme, perqu\u00e8 tota dictadura \u00e9s corrupta per definici\u00f3. Fins i tot quan -fet habitual- un cabdill es presenta com la vacuna perfecta contra uns partits que roben. Mantinguem, si us plau, els debats dins d’una certa dec\u00e8ncia: si \u00e9s una estupidesa pensar que el corrupte ho \u00e9s perqu\u00e8 la seva visi\u00f3 del m\u00f3n conservadora, socialista o liberal el porta a aprofitar-se del sistema, tamb\u00e9 ho \u00e9s pensar el mateix del nacionalista o sobiranista catal\u00e0 (que \u00e9s, a la vegada, de dretes o d’esquerres). El que anima la corrupci\u00f3 \u00e9s la perman\u00e8ncia excessiva en el poder, la manca de controls eficients, una just\u00edcia lenta i millorable, i una cultura pol\u00edtica que afavoreix la malifeta.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed la l\u00f2gica i la ra\u00f3. Per\u00f2 hi ha excepcions que, malauradament, ens porten al terreny de la trampa i la demag\u00f2gia: no \u00e9s cap secret que no pocs contraris a les idees i opcions nacionalistes i sobiranistes de Catalunya parteixen d’una falsa premissa que els permet eludir la confrontaci\u00f3 serena d’arguments i criminalitzar l’adversari: el nacionalisme catal\u00e0 no \u00e9s democr\u00e0tic i, per tant, \u00e9s com el nazisme i com d’altres moviments destructius; a partir d’aqu\u00ed, bastir la tesi d’una Catalunya que viu en un r\u00e8gim opressiu resulta molt f\u00e0cil. Els habituals glosadors de la caverna madrilenya (i alguns extraviats de l’esquerra cosmopolita de campanar) s’hi dediquen sense descans.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Catalunya pateix diversos casos de corrupci\u00f3, les not\u00edcies ens ho recorden di\u00e0riament. \u00c9s la pol\u00edtica catalana m\u00e9s corrupta que la que es fa a d’altres llocs de l’Estat? Si observem…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4751"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4751"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4751\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}