{"id":4753,"date":"2013-02-08T00:00:12","date_gmt":"2013-02-07T23:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1949"},"modified":"2013-02-08T00:00:12","modified_gmt":"2013-02-07T23:00:12","slug":"can-sola-el-temple","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/02\/08\/can-sola-el-temple\/","title":{"rendered":"Can Sol\u00e0, el temple"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tAvui divendres em prendr\u00e9 la darrera copa al temple civil on he professat, des de jove, la fe en Bacus -el d\u00e9u del vi- i en l&#8217;amistat. Abans que el Carnestoltes arribi a la ciutat, tancar\u00e0 definitivament les seves portes el Celler de Can Sol\u00e0, negoci familiar de venda de vins i licors situat en una de les cantonades de la pla\u00e7a de la Vila de Vilanova i la Geltr\u00fa, sempre vigilat per l&#8217;est\u00e0tua de Josep Tom\u00e0s Ventosa i Soler, indiano que arrib\u00e0 a ser alcalde de Matanzas, a l&#8217;illa de Cuba. Els propietaris de Can Sol\u00e0, el Josep Colom\u00e9 -el Pep- i la seva dona, la Paquita, volen jubilar-se, \u00e9s llei de vida, i els seus fills tenen d&#8217;altres professions. Quan vaig saber la seva decisi\u00f3, nom\u00e9s vaig fer una pregunta: i, a partir d&#8217;ara, on anirem? Tots tenim paradisos quotidians on fem una treva enmig de la batalla i ara, a mi, m&#8217;han ben fotut.<\/p>\n<p>Fa uns dies, gloss\u00e0vem aqu\u00ed el tancament de la famosa llibreria Catal\u00f2nia, a Barcelona, i d\u00e8iem que &#8220;nosaltres som les nostres botigues&#8221;. Can Sol\u00e0 va inaugurar-se el 1967 -justament l&#8217;any en qu\u00e8 servidor va venir al m\u00f3n- i ha estat, des de llavors, un lloc de refer\u00e8ncia per a centenars de vilanovins i forasters -estiuejants inclosos- que hi han descobert un espai agradable per fer-se passar la set i comprar les subst\u00e0ncies legals que ens fan la vida una mica menys absurda. Les coses no sorgeixen del no-res. L&#8217;elaboraci\u00f3 i el comer\u00e7 del vi ja havien estat activitats de l&#8217;\u00e0via i del pare del Pep, a qui coneixien pel sobrenom de l&#8217;Onclet, at\u00e8s que era el masover de la torre de l&#8217;Onclet, masia pertanyent a la fam\u00edlia del pintor Mart\u00ed Torrents, de la colla de Joaquim Mir, Enric Crist\u00f2fol Ricart i Alexandre de Cabanyes.<\/p>\n<p>Als amics de fora, sempre els he convidat al Celler (els ind\u00edgenes en diem aix\u00ed, com alguns, antany, es referien al Partit) abans de dinar o de sopar, perqu\u00e8 captessin aquella informaci\u00f3 ambiental que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 dels mots. Al Celler, els he presentat l&#8217;oncle Baixamar i d&#8217;altres figures de la tribu. Entre botes i ampolles de vi i cava, durant anys, hem al\u00e7at la copa persones de pensament i proced\u00e8ncies diverses, cohabitant civilitzadament en una de les \u00e0gores m\u00e9s plurals que conec. I, en dates especials, hi hem celebrat aniversaris i projectes, i tamb\u00e9 hi hem anat a remullar les derrotes per transformar-les, si us plau per for\u00e7a, en alguna ensenyan\u00e7a. Els companys, les dones i els dies -amb perm\u00eds del poeta- ens han acompanyat en aquest viatge modest per les rajoles del Celler, milions de paraules als culs de milers de gots. I, a vegades, hem vist algun \u00e0ngel que demanava un vermut.<\/p>\n<p>Una cosa que m&#8217;agradava molt del Celler \u00e9s que no tenia ni taules ni cadires. Nom\u00e9s un taulell llarg i magn\u00edfic, apte per a tota mena de n\u00e0ufrags. Calia beure-hi sempre dret, com qui espera la fi del m\u00f3n.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui divendres em prendr\u00e9 la darrera copa al temple civil on he professat, des de jove, la fe en Bacus -el d\u00e9u del vi- i en l&#8217;amistat. Abans que el&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4753"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4753"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4753\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4753"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4753"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}