\t\t\t\tQuan gaireb\u00e9 tots els poders formals -i part dels informals- no es poden sotmetre a la cosm\u00e8tica reformista de circumst\u00e0ncies i tampoc no s’atreveixen a aplicar-se amputacions per aturar la gangrena, apareix el risc del buit absolut democr\u00e0tic. Jordi Barbeta ho resumia molt b\u00e9 diumenge: “Les institucions de l’Estat estan q\u00fcestionades o en crisi, de la primera fins a l’\u00faltima”. El carnaval comen\u00e7a avui, per\u00f2 a l’Espanya i la Catalunya oficials ja fa mesos que veiem caure algunes m\u00e0scares. El buit absolut no \u00e9s una hip\u00f2tesi, \u00e9s una possibilitat fonamentada en molts casos.<\/p>\n
Per aix\u00f2, malgrat que al centre de l’escenari hi hagi el president del Govern espanyol i la c\u00fapula del PP, no ens hem d’equivocar en l’an\u00e0lisi: aix\u00f2 no \u00e9s la crisi d’un partit, ni la d’un govern, ni la d’un r\u00e8gim. Aix\u00f2 \u00e9s la implosi\u00f3 d’una \u00e8poca esgotada. Si f\u00f3ssim francesos del segle XX, refundar\u00edem la rep\u00fablica amb l’ajut d’un De Gaulle de torn i semblaria que posem el marcador a zero. No \u00e9s el cas. Som en un context sense precedents, malgrat que es pugui jugar a fer analogies hist\u00f2riques: l’enorme velocitat dels esdeveniments actuals no permet buscar models en el passat. Aquesta velocitat -multiplicada per les conseq\u00fc\u00e8ncies fora de control- supera les rutines dels pol\u00edtics i afavoreix la sensaci\u00f3 de col\u00b7lapse sist\u00e8mic.<\/p>\n
El buit absolut democr\u00e0tic \u00e9s un territori on l’exercici de la pol\u00edtica es fa m\u00e9s dif\u00edcil que mai, per no dir impossible. Per qu\u00e8? Molt senzill: perqu\u00e8 els dirigents no tenen ni temps ni energies per dedicar-se a res m\u00e9s que salvar la seva credibilitat (en detriment del projecte que diuen defensar) i, llavors, col\u00b7loquen en un segon lloc la resta de coses, inclosa la lluita contra la crisi econ\u00f2mica. En el buit absolut, la classe pol\u00edtica nom\u00e9s s’ocupa de mantenir el cap fora de l’aigua i perd de vista la seva funci\u00f3 primig\u00e8nia, que \u00e9s administrar el b\u00e9 com\u00fa d’acord amb el mandat de les urnes. Per aix\u00f2 parlem tant de l’estrat\u00e8gia comunicativa de Rajoy en comptes d’analitzar les seves decisions sobre l’atur. Si la pol\u00edtica (posada sota sospita) acaba sent el problema principal dels pol\u00edtics, \u00e9s obvi que els problemes de m\u00e9s entitat seran relegats. En el buit absolut, els gestos i discursos oficials acaben desprenent un aire d’irrealitat que incrementa la sensaci\u00f3 de fatalisme. El coneixement detallat de la corrupci\u00f3 indigna, per\u00f2 tamb\u00e9 pot instaurar el regne de la indifer\u00e8ncia.<\/p>\n
Tecn\u00f2crates i populistes aspiren a ser l’alternativa en el buit absolut. S\u00f3n la doble cara de la fatiga i la desesperan\u00e7a. La seva especialitat \u00e9s eludir la complexitat i treure conills del barret. La versi\u00f3 antiga d’aix\u00f2 \u00e9s el dictador, disposat a salvar la p\u00e0tria encara que hagi de carregar-se la meitat dels seus compatriotes.<\/p>\n
Els tecn\u00f2crates d’avui porten una matr\u00edcula comprada a Brussel\u00b7les, la qual cosa no els fa menys perversos que els seus antecessors. La il\u00b7lusi\u00f3 infantil d’una gesti\u00f3 neutral acompanya l’arribada dels tecn\u00f2crates, que es presenten com a mec\u00e0nics providencials d’uns poders avariats. Mentre, els populistes (que poden tenir colors molt diversos) prometen solucions dr\u00e0stiques i asseguren la restauraci\u00f3 de la veritat, l’honestedat, l’ordre, la just\u00edcia, etc\u00e8tera. Davant la corrupci\u00f3 dels grans partits, les sigles que no han governat o que ho han fet de manera limitada poden tenir ganes d’imitar actituds populistes: vendre als ciutadans una pol\u00edtica basada en la puresa i la simplificaci\u00f3. Davant l’impostor c\u00ednic trobem sempre l’impostor fan\u00e0tic, a l’espera de l’onada que l’impulsi cap al poder.<\/p>\n
Em sembla que el cam\u00ed m\u00e9s efectiu per conjurar el buit absolut democr\u00e0tic exigeix -a m\u00e9s de la dimissi\u00f3 autom\u00e0tica dels c\u00e0rrecs imputats, una llei de finan\u00e7ament de partits m\u00e9s clara i una just\u00edcia m\u00e9s r\u00e0pida i ben dotada- que les c\u00fapules de totes les sigles assumeixin un canvi radical de criteri en dos aspectes especialment nocius.<\/p>\n
D’una banda, alguns professionals de les m\u00e0quines partidistes han cregut, durant molts anys, que certs comportaments irregulars no s\u00f3n corrupci\u00f3 encara que ho semblin; pensen que es tracta, m\u00e9s aviat, d’una mena de compensaci\u00f3 per les ren\u00fancies que van lligades a la dedicaci\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00f2 no ho sentireu mai en p\u00fablic, \u00f2bviament, per\u00f2 s’ha acceptat t\u00e0citament i, a voltes, s’ha insinuat en privat per justificar actuacions \u00e8ticament dubtoses que poden acabar en zones d’alegalitat (sovint) o d’il\u00b7legalitat (quan l’exc\u00e9s de confian\u00e7a trenca totes les prevencions). Aquest fenomen \u00e9s corrosiu, pot legitimar-ho tot.<\/p>\n
De l’altra, l’escassa predisposici\u00f3 dels partits a assumir responsabilitats, sacrificar els seus c\u00e0rrecs imputats i protegir el bon nom del projecte que defensen (m\u00e9s que el de les persones que en formen part) ens recorda que les organitzacions pol\u00edtiques estan malaltes d’endog\u00e0mia i que viuen obsessionades a blindar la descarnada l\u00f2gica feudal que regeix l’ascens dels militants dins dels aparells. Tocar qualsevol pe\u00e7a de l’estructura -i m\u00e9s si aquesta \u00e9s rellevant- obliga a refer els equilibris interns de poder i q\u00fcestiona el domini d’un sector o fam\u00edlia sobre la resta.<\/p>\n
Sense la valentia per canviar aquestes coses des de dins, la lluita contra la corrupci\u00f3 nom\u00e9s ser\u00e0 ret\u00f2rica pal\u00b7liativa per anar tirant, mentre el buit s’eixampla inexorablement.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan gaireb\u00e9 tots els poders formals -i part dels informals- no es poden sotmetre a la cosm\u00e8tica reformista de circumst\u00e0ncies i tampoc no s’atreveixen a aplicar-se amputacions per aturar la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4754"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4754"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4754\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}