\t\t\t\tHe sostingut, des de fa temps, que el PSC es trencaria, tard o d\u2019hora, a mesura que la via autonomista es confirm\u00e9s inservible a l\u2019hora de satisfer les demandes de m\u00e9s poder i m\u00e9s recursos per a la societat catalana. Tamb\u00e9 he sostingut que, potser m\u00e9s tard, li passaria alguna cosa semblant a la federaci\u00f3 CiU, integrada per dos partits que han anat del bracet des del 1978. Per qu\u00e8? Molt senzill. Uns i altres articulen \u2013fins avui- la part central i majorit\u00e0ria de la societat catalana. I aquesta franja inclou sensibilitats molts diverses, fins i tot notablement discrepants entre elles. Vull dir que els electorats del PSC i de CiU no s\u00f3n pas homogenis, ans el contrari apleguen \u2013ambd\u00f3s- p\u00fablics amb opinions diverses sobre qu\u00e8 ha de ser Catalunya.<\/p>\n
Els quadres dirigents de CiU van decidir anar a les eleccions del 25 de novembre amb un programa que obria la via a la independ\u00e8ncia; ho van fer per quatre motius: la retallada de l\u2019Estatut feta pel TC, l\u2019ofec econ\u00f2mic de la Generalitat, la manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre i el pes que t\u00e9 dins de Converg\u00e8ncia una nova generaci\u00f3 que ha trencat amb l\u2019autonomisme gradual de Pujol. L\u2019actual direcci\u00f3 d\u2019Uni\u00f3 no t\u00e9 cap inter\u00e8s en aquest cam\u00ed sobiranista, per\u00f2 el soci petit de la federaci\u00f3 va subscriure aquesta proposta perqu\u00e8 va entendre que no fer-ho l\u2019abocava al trencament. Mentre, el PSC va anar als darrers comicis catalans amb un l\u00edder nou i sense haver fet un debat a fons sobre la crisi del model auton\u00f2mic i en un ambient de fort retroc\u00e9s del socialisme a Espanya i Europa; aix\u00ed mateix, l\u2019elecci\u00f3 de la nova c\u00fapula del socialisme catal\u00e0 \u2013recordem-ho- va generar fortes tensions i cr\u00edtiques internes, i va suposar l\u2019allunyament de diversos hist\u00f2rics de les sigles. CiU i PSC van perdre vots i escons el passat novembre.<\/p>\n
El fet que el PSC \u2013amb l\u2019excepci\u00f3 de cinc diputats que no van votar- s\u2019hagi posat al costat del PP i de Ciudadanos en contra d\u2019una declaraci\u00f3 del Parlament que proclama la sobirania del poble de Catalunya i que afirma el dret a celebrar un refer\u00e8ndum s\u2019ha llegit com una ruptura de la tradici\u00f3 catalanista dels socialistes. S\u2019ha tra\u00eft \u2013diuen- l\u2019esperit dels Revent\u00f3s, Obiols, Maragall, Serra, etc\u00e8tera. Segons alguns analistes, s\u2019ha trencat una traject\u00f2ria exemplar en aquest sentit. Ho poso en dubte. Al comen\u00e7ament de la construcci\u00f3 de l\u2019Estat auton\u00f2mic, el PSC ja va deixar ben clara la seva submissi\u00f3 al dictat del PSOE. Parlo \u2013com saben els m\u00e9s veterans- de la LOAPA, una llei que va aprovar-se l\u2019any 1982 i que els socialistes i la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico van confegir per retallar les compet\u00e8ncies que feia dos dies havien aconseguit les autonomies dites hist\u00f2riques, com Catalunya. Era una maniobra que es produ\u00efa despr\u00e9s de l\u2019intent colpista del 23 de febrer de 1981 i que assumia un concepte propi dels ambients ultres: els catalans i els bascos s\u2019han de lligar m\u00e9s curt. Els diputats del PSC a les Corts espanyoles tamb\u00e9 van votar la LOAPA, tot i les protestes de molts sectors de la societat catalana.<\/p>\n
Tenim mala mem\u00f2ria. Navarro ha estat coherent amb la hist\u00f2ria del seu partit des del 1978, quan va n\u00e9ixer el PSC-PSOE que coneixem. Recordeu que, l\u2019endem\u00e0 que el Parlament aprov\u00e9s el nou Estatut el 30 de setembre del 2005, Montilla \u2013llavors ministre i primer secretari del PSC- va anunciar que el tr\u00e0mit del text a Madrid serviria per rebaixar-ne el contingut d\u2019acord amb el que desitjava el PSOE. Per cert, Montilla \u00e9s tamb\u00e9 qui va dir, fa pocs mesos, que organitzar refer\u00e8ndums \u00e9s cosa de dictadors. Repeteixo: tenim mala mem\u00f2ria. Navarro ha fet el que ha vist fer sempre, res m\u00e9s. I quantes vegades els diputats del PSC a les Corts espanyoles han votat en sentit contrari al que havia acordat el nostre Parlament? Molt\u00edssimes vegades.<\/p>\n
L\u2019\u00fanic esperit socialista catal\u00e0 que el pobre Navarro ha tra\u00eft de deb\u00f2 \u00e9s el de Josep Pallach, il.lustre dirigent hist\u00f2ric \u2013mort l\u2019any 1977- que, en comen\u00e7ar la transici\u00f3, va advertir que era un veritable su\u00efcidi casar-se amb el PSOE. No li van fer cas.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He sostingut, des de fa temps, que el PSC es trencaria, tard o d\u2019hora, a mesura que la via autonomista es confirm\u00e9s inservible a l\u2019hora de satisfer les demandes de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4756"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4756"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4756\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4756"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4756"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}