{"id":4757,"date":"2013-02-21T00:00:28","date_gmt":"2013-02-20T23:00:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1963"},"modified":"2013-02-21T00:00:28","modified_gmt":"2013-02-20T23:00:28","slug":"fora-de-camp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/02\/21\/fora-de-camp\/","title":{"rendered":"Fora de camp"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<strong><\/strong>De tota aquesta pel\u00b7l\u00edcula rocambolesca de detectius privats, pol\u00edtics espiats, amants venjatives i cossos policials en pugna costa molt treure\u2019n el sentit. Vull dir un sentit que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de constatar que la tend\u00e8ncia al joc brut ha tingut pocs frens en la nostra societat. El no-sentit d\u2019aquest retaule est\u00e0 vinculat directament al desconeixement que tenim del m\u00f2bil dels delictes \u2013presumptes o probables \u2013 que es van cometre en un c\u00e8ntric restaurant barcelon\u00ed o qui sap en quants llocs m\u00e9s de Barcelona i el pa\u00eds. Com ensenyen les novel\u00b7les i films de lladres i serenos, tot crim respon a un m\u00f2bil i, quan aix\u00f2 no est\u00e0 clar, la realitat sembla un teatre ca\u00f2tic de titelles. Cada dia ens subministren detalls d\u2019aquest guinyol, per\u00f2 encara no sabem quin objectiu perseguien els que van dedicar-se \u2013sembla- a acumular dossiers sobre diversos personatges p\u00fablics. Potser \u2013s\u00f3c malpensat- no ho sabrem mai del cert.<\/p>\n<p>Mentre tot aquest espectacle de barraca de fira t\u00e9 lloc davant dels nostres ulls i fem les exclamacions i lamentacions que toquen, no puc evitar pensar que all\u00f2 m\u00e9s interessant \u00a0ha de ser \u201cfora de camp\u201d, per dir-ho com els fot\u00f2grafs i els cineastes. El que se\u2019ns mostra atrapa el nostre inter\u00e8s per\u00f2 no deixa de ser \u2013de moment- una hist\u00f2ria vulgar de xafarderies organitzades a gran escala. Com m\u00e9s va, m\u00e9s em demano per tot all\u00f2 que est\u00e0 quedant fora de camp: els noms que no surten, els llocs que no s\u2019esmenten, les relacions que no es consignen, les declaracions que s\u2019obvien&#8230; En el fora de camp d\u2019aquesta pila de not\u00edcies, hi ha les abs\u00e8ncies significants que potser ens ajudarien a comprendre qu\u00e8 dimonis representa tot plegat. Per qu\u00e8 uns i no uns altres? Tamb\u00e9 el m\u00f2bil \u00e9s fora de camp.<\/p>\n<p>Els situacionistes \u2013pioners d\u2019una lectura cr\u00edtica i astuta de la societat hipercomunicada- van proclamar que \u201call\u00f2 vertader \u00e9s un moment d\u2019all\u00f2 fals\u201d. M\u2019agafen ganes de pensar que potser hi ha comandaments d\u2019alguns serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia o cosa similar que s\u2019han llegit a fons els textos de Guy Debord i que, m\u00e9s aplicats que el jovent de la CUP \u00a0a l\u2019hora de fer guerrilla comunicativa, han aplicat estrat\u00e8gies b\u00e0siques de la revolta per muntar-nos una cerim\u00f2nia de la confusi\u00f3 que est\u00e0 aconseguint el que, tal vegada, alg\u00fa volia: generar la <em>reacci\u00f3<\/em> en un escenari d\u2019eventual <em>revoluci\u00f3<\/em>. Veureu que escric reacci\u00f3 i revoluci\u00f3 en cursiva, perqu\u00e8, afortunadament, no vivim a l\u2019any 1936 i, tant l\u2019una com l\u2019altra, s\u2019han de considerar sota formes incruentes i noves, m\u00e9s pr\u00f2pies de la societat en xarxa que de les societats en g\u00e0bia que van con\u00e8ixer els nostres pares i avis.<\/p>\n<p>Si la por falla, cal anar m\u00e9s enll\u00e0. I la por ha fallat bastant, si m\u00e9s no entre les classes mitjanes que, en un altre moment, s\u2019haguessin arronsat. Qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de la por, estimats lectors? La porqueria en tot el seu esplendor. La porqueria veritable i la constru\u00efda i, enmig, els mil tons grisos de la porqueria imaginada o intu\u00efda. Alerta, no voldria ser malinterpretat: Catalunya t\u00e9 corruptes ind\u00edgenes \u2013algun de molt il.lustre- i delinq\u00fcents de tota mena, no som pas un pa\u00eds d\u2019\u00e0ngels i \u2013com he escrit dotzenes de vegades- hem d\u2019abordar una regeneraci\u00f3 implacable, immediatament. Dit aix\u00f2, i com recordava ahir el col.lega Toni Soler a RAC1, a ning\u00fa se li acut proclamar que hi ha un oasi espanyol de podridura malgrat l\u2019esclat del cas B\u00e1rcenas o del cas G\u00fcrtel. Sembla que nom\u00e9s la catalanitat \u00e9s intr\u00ednsecament corrupta a ulls de determinats narradors i prescriptors, un assumpte digne de tesi doctoral i de l\u2019atenci\u00f3 dels fiscals que es dediquen als delictes de xenof\u00f2bia, racisme, antisemitisme i discriminacions similars.<\/p>\n<p>La por fabricada per la propaganda \u00e9s anacr\u00f2nica i m\u00e9s quan la crisi ha portat les pors reals i tangibles de l\u2019atur, els desnonaments i la precarietat a moltes persones. A m\u00e9s, la por a doll t\u00e9 un efecte limitat en una societat on els joves universitaris han fet Erasmus, les iaies naveguen per internet i els programes m\u00e9s vistos a la tele s\u00f3n els d\u2019animals dom\u00e8stics. Sembla m\u00e9s efica\u00e7, a priori, fer aflorar molts excrements durant un curt per\u00edode de temps, si el que es vol \u00e9s la desmoralitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva i l\u2019abatiment, que \u00e9s el pr\u00f2leg de la passivitat. La desmoralitzaci\u00f3 condueix f\u00e0cilment a la desmobilitzaci\u00f3 perqu\u00e8 mata les il\u00b7lusions i les energies. Davant el panorama del femer, molta gent pot sentir-se ensarronada per tota la classe pol\u00edtica del pa\u00eds i, de retruc, pot desentendre\u2019s de qualsevol projecte de canvi pol\u00edtic. Pregunteu qui s\u00f3n els m\u00e9s mobilitzats avui a Catalunya.<\/p>\n<p>La m\u00e0xima dirigent del PP catal\u00e0 dinant en un reservat amb una ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola mentre uns detectius privats\u00a0 enregistren la conversa. I si resulta que som davant d\u2019un sensacional Macguffin, un d\u2019aquells ganxos argumentals que apareixen en algunes pel\u00b7l\u00edcules de suspens per fer avan\u00e7ar la hist\u00f2ria per\u00f2 que, en realitat, no tenen cap import\u00e0ncia? Fa dies que hi dono voltes i nom\u00e9s voldria que el mestre Hitchcock fos el director d\u2019aquesta producci\u00f3, perqu\u00e8 seria de m\u00e9s qualitat. En aquest cas, tornar\u00edem al fora de camp, que esmentava al comen\u00e7ament: tot el que s\u2019est\u00e0 divulgant ara podria servir per amagar uns altres fets que \u2013aquests s\u00ed- haur\u00edem de con\u00e8ixer per no anar venuts. Potser estic molt equivocat o potser no.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De tota aquesta pel\u00b7l\u00edcula rocambolesca de detectius privats, pol\u00edtics espiats, amants venjatives i cossos policials en pugna costa molt treure\u2019n el sentit. Vull dir un sentit que vagi m\u00e9s enll\u00e0&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4757"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4757"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4757\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}