\t\t\t\tEls socialistes catalans han traspassat la ratlla, han desafiat els d\u00e9us, han gosat fer all\u00f2 que molts els havien demanat durant anys. Els socialistes catalans han exercit, per primer cop en tota la democr\u00e0cia, la seva sobirania com a partit nacional catal\u00e0 a les Corts espanyoles. No els ha estat f\u00e0cil, sobretot a alguns. El fet constitueix una not\u00edcia hist\u00f2rica, a la qual no es pot treure valor i que pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini. Josep Pallach deu aplaudir el gest des del cel.<\/p>\n
El motiu de la revolta dels diputats socialistes catalans \u00e9s sabut: la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum en el qual el poble catal\u00e0 s’expressi lliurement sobre la possibilitat de separar-se pac\u00edficament de l’Estat espanyol per constituir un Estat propi. El PSC fa \u00e8mfasi en qu\u00e8 aix\u00f2 ha de fer-se dins de “la legalitat” i no considera necessari proclamar pr\u00e8viament la sobirania de Catalunya. CiU, ERC i ICV, en canvi, han votat solemnement que el poble de Catalunya \u00e9s un subjecte pol\u00edtic sobir\u00e0 i que, si el Govern espanyol tanca totes les vies possibles per fer la consulta, aquesta s’haur\u00e0 de fer igualment, creant una nova legalitat sobre la marxa, que superi les constriccions de l’ordenament constitucional espanyol. Els socialistes i les tres forces del bloc sobiranista coincideixen que, sigui com sigui, hi ha d’haver di\u00e0leg Barcelona-Madrid, per donar sortida a la demanda d’una part majorit\u00e0ria de la societat catalana.<\/p>\n
El que dimarts van fer els socialistes catalans -menys Carme Chac\u00f3n- al Congr\u00e9s dels Diputats amplia el consens catal\u00e0 sobre l’impecable car\u00e0cter democr\u00e0tic d’un refer\u00e8ndum d’aquesta mena. Aquesta \u00e9s la clau de volta i el que modifica el quadre. Retingueu aix\u00f2. Repeteixo, \u00e9s un consens sobre el fet de poder votar, no pas sobre la independ\u00e8ncia. Es pot entendre, a comen\u00e7aments del segle XXI, que un govern democr\u00e0tic prohibeixi una consulta a una part dels seus ciutadans que se senten i es proclamen naci\u00f3 pol\u00edtica? Els dem\u00f2crates d’Europa no ho entenen, de cap de les maneres. El projecte independentista t\u00e9 sectors a favor i en contra entre l’opini\u00f3 internacional, per\u00f2 l’exercici de la democr\u00e0cia -en canvi- gaudeix de totes les simpaties entre la gent civilitzada.<\/p>\n
Pere Navarro ens est\u00e0 sorprenent. Obeeixen els seus moviments a una estrat\u00e8gia ben pensada o s\u00f3n reaccions t\u00e0ctiques (i confuses) per guanyar una autoritat que se li escapava de les mans a gran velocitat? No ho s\u00e9. Potser el primer secretari vol recollir el millor del llegat Maragall i del llegat Montilla, per no ser un home de transici\u00f3 i contestat per tothom. El temps ho dir\u00e0. En perspectiva de pa\u00eds, em demano qu\u00e8 faran Navarro i el PSC quan es vegi -com \u00e9s previsible davant de l’actitud del PP i del PSOE- que la legalitat vigent \u00e9s una g\u00e0bia per a les aspiracions de la majoria m\u00e9s activa i organitzada de Catalunya? Acceptaran el fatalisme o es posaran al costat dels que intentaran trencar la cotilla? El problema tamb\u00e9 el tindran altres, com una part d’ICV i Uni\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no lleva responsabilitat als dirigents del carrer Nicaragua. Sobretot quan les enquestes apunten la caiguda lliure del PSC a les urnes i les darreres eleccions ens mostren p\u00e8rdues de vots en direccions tan oposades com ERC i Ciutadans. L’espai de la marca es fa petit.<\/p>\n
S’especula novament aquests dies amb la ruptura dels vells acords entre PSC i PSOE, que s\u00f3n una de les claus de la transici\u00f3. El to de les declaracions d’alguns dirigents socialistes espanyols -incl\u00f2s Alfonso Guerra- alimenta la hip\u00f2tesi de la reimplantaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE, un projecte que -per cert- feia molta gr\u00e0cia a algun alcalde metropolit\u00e0, tant que va arribar a insinuar que “estaria per la feina” quan les turbul\u00e8ncies del primer tripartit provocaven ang\u00fanies di\u00e0ries al carrer Ferraz. Encara que els \u00e0nims es tranquil\u00b7litzin i que no s’arribi tan lluny, hi ha una dada que transforma el terreny de joc: les l\u00f2giques del PSC i del PSOE s\u00f3n cada vegada m\u00e9s allunyades, perqu\u00e8 responen a majories socials amb din\u00e0miques contradict\u00f2ries. No es pot assumir a la vegada “m\u00e9s Catalunya” i “m\u00e9s Espanya”. El somni federalista -que el PSOE mai s’ha pres seriosament- havia de resoldre aquesta contradicci\u00f3.<\/p>\n
Tornem a escriure un pron\u00f2stic que fa temps que repetim: abans que el proc\u00e9s sobiranista enfili la recta final, el PSC es trencar\u00e0. De fet, com ja estem notant, \u00e9s tot el mapa catal\u00e0 de partits el que s’est\u00e0 reconfigurant inexorablement, a causa de diversos factors que hem analitzat en d’altres articles. Es tendeix a dramatitzar aquesta possibilitat perqu\u00e8 s’hi projecta de manera mec\u00e0nica la por a la fractura social, com si la Catalunya d’avui fos exactament la mateixa que la de l’any 1978. Les lleialtats identit\u00e0ries s\u00f3n diverses en qualsevol societat desenvolupada i la seva cohabitaci\u00f3 forma part de la complexitat que ens toca viure i gestionar. Per entendre’ns, \u00e9s m\u00e9s que probable que en una Catalunya independent continu\u00e9s havent molt d’inter\u00e8s pels partits de la selecci\u00f3 espanyola de futbol. Aquest no \u00e9s el problema.<\/p>\n
El PSC sembla que ha dit prou al sucursalisme. Vivim una \u00e8poca que exigeix canvis i noves mirades. Els d\u00e9us de Madrid han estat desafiats per aquells que, durant d\u00e8cades, deien “s\u00ed, senyor”. \u00c9s l’hora d’assegurar els grans consensos dins de Catalunya, amb intel\u00b7lig\u00e8ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els socialistes catalans han traspassat la ratlla, han desafiat els d\u00e9us, han gosat fer all\u00f2 que molts els havien demanat durant anys. Els socialistes catalans han exercit, per primer cop…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4760"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4760"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4760\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}