{"id":4765,"date":"2013-02-14T00:00:04","date_gmt":"2013-02-13T23:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1997"},"modified":"2013-02-14T00:00:04","modified_gmt":"2013-02-13T23:00:04","slug":"llicons-de-lincoln","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/02\/14\/llicons-de-lincoln\/","title":{"rendered":"Lli\u00e7ons de Lincoln"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tUn altre cop, la naci\u00f3 amb una hist\u00f2ria m\u00e9s curta ens sorpr\u00e8n amb una obra art\u00edstica que il\u00b7lumina de manera espl\u00e8ndida el passat. La capacitat dels nord-americans per explicar-se i reflexionar sobre la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u2013des de registres \u00e8pics fins a registres cr\u00edtics- \u00e9s envejable. Steven Spielberg ho fa de manera magistral a la seva darrera pel\u00b7l\u00edcula, Lincoln<\/em>, una de les millors contribucions del set\u00e8 art a l\u2019exploraci\u00f3 seriosa dels laberints envitricollats de l\u2019alta (i la baixa) pol\u00edtica. La poso al costat de The fog of war<\/em>, un documental imprescindible d\u2019Errol Morris sobre la figura del secretari de Defensa Robert S. McNamara, i de t\u00edtols de refer\u00e8ncia com Tempestad sobre Washington<\/em>, El mejor hombre<\/em> o la s\u00e8rie televisiva The West Wing<\/em>.<\/p>\n

L\u2019obra d\u2019Spielberg defuig els plantejaments esquem\u00e0tics i aposta per mostrar-nos amb tota la seva complexitat un proc\u00e9s dif\u00edcil de presa de decisions \u2013enmig d\u2019una guerra civil- d\u2019abast hist\u00f2ric, on les persones que hi intervenen actuen sempre a la vora de l\u2019abisme tr\u00e0gic al qual ens aboca la necessitat de triar entre diverses alternatives incertes, la majoria altament problem\u00e0tiques quan no nefastes. La cinta \u00e9s, tamb\u00e9, un retrat dels budells de la democr\u00e0cia americana en el moment en qu\u00e8 aquesta va viure la seva pitjor crisi.<\/p>\n

Per\u00f2 no us equivoqueu: els fets que Spielberg conta amb una mirada tan subtil com rigorosa no donen lloc a un mer exercici de recreaci\u00f3 hist\u00f2rica, al contrari. El que passa a Lincoln<\/em> parla tamb\u00e9 de nosaltres, ciutadans d\u2019un altre lloc i d\u2019un altre temps que, aparentment, t\u00e9 molt poc a veure amb Estats Units l\u2019any 1865. Com passa amb totes les obres que neixen amb l\u2019aur\u00e8ola de cl\u00e0ssic, aquesta pel\u00b7l\u00edcula va m\u00e9s enll\u00e0 del seu assumpte estricte i aconsegueix provocar preguntes i cavil\u00b7lacions sobre tot el que ara mateix conforma la nostra accelerada actualitat, la de les coses que governa Obama i la de les coses que governen els que tenen aquesta responsabilitat a Barcelona, Madrid i Brussel\u00b7les. Amb el vostre perm\u00eds, em permeto extreure cinc lli\u00e7ons del treball dirigit per Spielberg i interpretat exemplarment per Daniel Day-Lewis.<\/p>\n

1.Un l\u00edder de deb\u00f2 est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de les receptes sobre lideratge. En una \u00e8poca com la nostra, en la qual prolifera la venda de les f\u00f3rmules de lideratge-expr\u00e9s, una figura com la de Lincoln podria desconcertar a m\u00e9s d\u2019un. Avui es parla constantment de la fabricaci\u00f3 de l\u00edders mentre d\u2019altres fan apologia del no-lideratge en benefici del grup o la multitud. La pel\u00b7l\u00edcula no retrata un superheroi sin\u00f3 un home normal que \u2013dotat d\u2019una determinaci\u00f3 que mai no \u00e9s cega- es compromet amb uns objectius i organitza la manera d\u2019assolir-los. El president republic\u00e0 feia bons discursos, per\u00f2 la seva autoritat provenia, sobretot, de les seves accions. Alguns encara ignoren aquesta regla b\u00e0sica.<\/p>\n

2. L\u2019assoliment d\u2019una causa justa inclou, m\u00e9s vegades del que semblaria, el pacte amb el diable, per dir-ho a la manera de Max Weber. Per aconseguir l\u2019aprovaci\u00f3 per part del Congr\u00e9s de l\u2019esmena constitucional que ha d\u2019abolir l\u2019esclavitud a tota la Uni\u00f3, Lincoln accepta que els seus col\u00b7laboradors comprin alguns vots de representants dem\u00f2crates, a canvi de c\u00e0rrecs p\u00fablics i d\u2019altres prebendes. Som davant d\u2019una corrupci\u00f3 \u2013petita o gran?- que es posa al servei d\u2019un ideal superior que representa el b\u00e9. El dilema \u00e9s servit. Pot sortir alguna mena de b\u00e9 d\u2019un proc\u00e9s on el mal hi t\u00e9 una funci\u00f3 instrumental decisiva? Entre nosaltres, on la resposta al cinisme desbocat tendeix a ser l\u2019imperi de les conviccions pures, hi hauria qui voldria imputar Lincoln.<\/p>\n

3. Els pobles mai no estan preparats per als gran reptes, si s\u2019escolta els que viuen en l\u2019espera permanent. Fa un segle i mig, hi havia sectors que, tot i sostenir sincerament que l\u2019esclavitud era una instituci\u00f3 execrable des de tots els punts de vista, pensaven que Lincoln volia c\u00f3rrer massa, perqu\u00e8 creien que ni blancs ni negres encara no estaven \u201cpreparats\u201d per a l\u2019abolici\u00f3. La resposta del president va ser rotunda: no hi havia altre moment millor que aquell present que estaven vivint, convuls i agitat, dram\u00e0tic. L\u2019esclavitud no podia continuar ni un dia m\u00e9s, perqu\u00e8 era moralment inacceptable, pol\u00edticament explosiva i econ\u00f2micament anacr\u00f2nica.<\/p>\n

4. Les petites \u201ctra\u00efcions\u201d salven els projectes i permeten que la pol\u00edtica foradi els obstacles. Entre els abolicionistes radicals, els dem\u00f2crates del sud que s\u2019oposaven a qualsevol canvi i els republicans que volien que l\u2019esclavitud deix\u00e9s de frenar el capitalisme impulsat des del nord, Lincoln va haver de fixar la seva posici\u00f3 de manera pragm\u00e0tica, la qual cosa el feia sospit\u00f3s a ulls de tothom: uns el veien massa reformista i uns altres massa conservador. Per fer jugar una majoria social al seu favor, va vincular la fi de l\u2019esclavitud a la fi de la guerra. Va saber controlar el temps dels esdeveniments.<\/p>\n

5. El perd\u00f3, en pol\u00edtica, no \u00e9s un gest sin\u00f3 una estrat\u00e8gia responsable per desarmar el futur. Lincoln no va dictar mesures revengistes contra els estats secessionistes en acabar-se la guerra, va treballar per la reconstrucci\u00f3 i la reconciliaci\u00f3. Va ser gener\u00f3s, perqu\u00e8 era conscient de les febleses d\u2019una naci\u00f3 que havia de trencar molts murs encara, fins arribar a ser el gran somni que anunciava a la resta del m\u00f3n.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un altre cop, la naci\u00f3 amb una hist\u00f2ria m\u00e9s curta ens sorpr\u00e8n amb una obra art\u00edstica que il\u00b7lumina de manera espl\u00e8ndida el passat. La capacitat dels nord-americans per explicar-se i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4765"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4765"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4765\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4765"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4765"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}