\t\t\t\tLa suma de la crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica i moral que vivim nom\u00e9s assenyala que s\u2019est\u00e0 parint una nova \u00e8poca. Els parts \u2013diuen les dones- acostumen a ser dolorosos. Tamb\u00e9 poden ser complicats i fatigants. Aix\u00f2 \u00e9s bo o \u00e9s dolent? Aix\u00f2 \u00e9s, senzillament. Tot el que est\u00e0 passant al nostre voltant \u2013des de la faramalla dels espies a Barcelona fins la indignaci\u00f3 pels desnonaments passant per la ren\u00fancia de Benet XVI- s\u00f3n expressions d\u2019una transformaci\u00f3 de fons a gran escala que deixar\u00e0 molta pell morta. Com ha de ser. Fa d\u00e8cades, alg\u00fa va cantar que \u201cels temps estan canviant\u201d. Afortunadament, continuen canviant. Cada cop de manera m\u00e9s accelerada. Estem vius, benvolguts amics.<\/p>\n
Fujo del tons dram\u00e0tics, per\u00f2 constato que vivim dies ag\u00f2nics. Tota mutaci\u00f3 \u00e9s incerta. Ara som en un tr\u00e0nsit curull de dificultats, de penalitats i d\u2019obstacles. El terra es mou sota els nostres peus i no hi ha cap guru que ens faci una radiografia coherent del que ens est\u00e0 passant. La precarietat i l\u2019atur projecten una angoixa molt real sobre una gran majoria, i aquest clima perjudica \u2013com \u00e9s l\u00f2gic- l\u2019observaci\u00f3 tranquil.la de les moltes coses noves que estan impactant sobre les nostres exist\u00e8ncies.<\/p>\n
En aquest nou escenari de descomposicions, reconfiguracions i emerg\u00e8ncies diverses, els catalans hi fem, a m\u00e9s, la nostra guerra particular. He escrit \u201cels catalans\u201d i potser hauria d\u2019haver escrit \u201cla part central de la societat catalana que vol provocar un canvi hist\u00f2ric\u201d. Sigui com sigui, Catalunya viu m\u00e9s intensament que d\u2019altres pa\u00efsos aquest comen\u00e7ament de segle perqu\u00e8 t\u00e9 consci\u00e8ncia de la caducitat d\u2019un model que es va crear entre 1975 i 1981, durant la transici\u00f3. Per cert, caldria recordar m\u00e9s sovint del que ho fem que nosaltres venim tamb\u00e9 del que va ser un intent de cop d\u2019Estat \u2013aquell 23 de febrer mai completament explicat- que va posar baldes a la naixent democr\u00e0cia. Unes baldes que, amb el temps, s\u2019han anat rovellant, per\u00f2 encara hi s\u00f3n. Hem viscut sota vigil\u00e0ncia des de llavors, val m\u00e9s assumir-ho.<\/p>\n
En aquest quadre, la pol\u00edtica hauria de ser un instrument per vehicular la voluntat de canvi. El millor instrument. Les societats desenvolupades desterren la guerra i opten per la pol\u00edtica, que \u00e9s la manera civilitzada d\u2019organitzar el conflicte. Per\u00f2 la pol\u00edtica \u2013a Espanya i a Catalunya- pateix una forta avaria. Les enquestes \u2013tamb\u00e9 la darrera del Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3- confirmen que els pol\u00edtics s\u00f3n percebuts com un problema per la gent. En resum, quan m\u00e9s falta ens fa la pol\u00edtica, menys funciona. La situaci\u00f3 \u00e9s paradoxal i genera molts interrogants. En tot cas, mentre la vella pol\u00edtica es va esllanguint i la nova pol\u00edtica \u2013regenerada i repensada- no acaba de n\u00e9ixer, la vida no s\u2019atura pas. I cal prendre decisions constantment, i pagar sous de funcionaris i de prove\u00efdors de l\u2019administraci\u00f3, i evitar que la desconfian\u00e7a ens paralitzi.<\/p>\n
Mentre un altre m\u00f3n s\u2019est\u00e0 forjant segon a segon, hem de demanar a tots aquells que ens representen \u2013els que han sortit de les urnes- que siguin prou valents per abandonar les reparacions circumstancials i els cataplasmes. \u00c9s l\u2019hora de fer cirurgia i potser sense prou anest\u00e8sia. A Catalunya, les dues principals formacions durant d\u00e8cades, CiU i PSC, estan cridades a donar exemple en aquest sentit, altrament \u2013i com tots els sondejos apunten- aniran perdent suports i rellev\u00e0ncia. Mentre un altre m\u00f3n va covant-se sota l\u2019estupor del present, els dirigents que no tinguin cap por de perdre-ho tot potser conservaran alguna cosa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La suma de la crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica i moral que vivim nom\u00e9s assenyala que s\u2019est\u00e0 parint una nova \u00e8poca. Els parts \u2013diuen les dones- acostumen a ser dolorosos. Tamb\u00e9 poden…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4766"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4766"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4766\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}