\t\t\t\tUn dels grans g\u00e8neres de la pol\u00edtica, des del temps dels romans, \u00e9s el discurs funerari. Saber glossar el cabdill mort \u00e9s un art subtil que no tothom pot exhibir. La mort del que mana amena\u00e7a el poder dels que el tenen, d\u00f3na esperances als que el volen, q\u00fcestiona els equilibris existents i desencadena moltes energies, moltes pors i moltes aventures. Quan el que ha traspassat exercia un poder no exactament democr\u00e0tic -que pot anar des de la tirania pura i dura fins a la pseudodemocr\u00e0cia adulterada- tots els factors esmentats es multipliquen per cent. Les cerim\u00f2nies al voltant de l’ad\u00e9u a Hugo Ch\u00e1vez s\u00f3n, en aquest sentit, de manual. Hi ha tot el que s’espera i una mica m\u00e9s.<\/p>\n
Les estampes de fervor del poble davant el f\u00e8retre sempre produeixen una gran impressi\u00f3. Per\u00f2 la hist\u00f2ria aconsella no considerar aquests festivals com una informaci\u00f3 del tot exacta sobre l’estat d’un pa\u00eds. Jo era una criatura, per\u00f2 encara recordo que, el novembre de 1975, la tele \u00fanica i en blanc i negre de l’\u00e8poca ens mostrava unes cues inacabables davant el cad\u00e0ver de Franco, segons les quals Espanya semblava totalment franquista. Ara, amb el trasp\u00e0s del comandant Ch\u00e1vez, passa si fa no fa el mateix. Les escenes de multituds que ploren i volen veure el rostre del mort transmeten el concepte d’una Vene\u00e7uela chavista sense fissures, sense oposici\u00f3. Sabem que aix\u00f2 no \u00e9s cert.<\/p>\n
Hi ha detalls que mereixen una pausa. Llegeixo que el militar responsable de la gu\u00e0rdia personal del president vene\u00e7ol\u00e0 va declarar, poques hores abans de la mort d’aquest, que el lema del batall\u00f3 -pass\u00e9s el que pass\u00e9s- continuaria sent “Con Ch\u00e1vez todo, sin Ch\u00e1vez nada”. El culte fan\u00e0tic a la personalitat del l\u00edder sempre fa ang\u00fania, per\u00f2, a vegades, pot fer el rid\u00edcul. Sobretot quan el cabdill de torn ja no hi \u00e9s. D’altra banda, el tot o res \u00e9s una de les grans banderes -molt atractiva- de certes formes de populisme. Sempre hi ha \u00e0nimes que -mogudes per molt bones intencions- ubiquen la discussi\u00f3 en el tot o res, que \u00e9s l’antipol\u00edtica m\u00e9s explosiva, perqu\u00e8 exclou la negociaci\u00f3 i el pacte. Si el tot o res \u00e9s un assumpte en mans de gent d’armes, les coses acostumen a ser encara m\u00e9s complicades, per no dir m\u00e9s impossibles.<\/p>\n
A Catalunya, segons totes les cr\u00f2niques, l’enterrament de Francesc Maci\u00e0 va ser un dels grans moments de la pol\u00edtica de masses, perqu\u00e8 la figura de l’Avi transcendia la dimensi\u00f3 institucional per entrar en l’esfera del mite gr\u00e0cies a la seva traject\u00f2ria i el seu fort carisma. Per\u00f2 Maci\u00e0 -que tamb\u00e9 era militar, com el president vene\u00e7ol\u00e0- era un dem\u00f2crata i, a m\u00e9s, va governar molt poc temps. No es pot dir el mateix de Ch\u00e1vez, tot i que tamb\u00e9 a Catalunya t\u00e9 els seus partidaris, disposats a santificar-lo. Que f\u00e0cil \u00e9s lloar r\u00e8gims dubtosos quan es viu ben lluny de la seva policia!\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dels grans g\u00e8neres de la pol\u00edtica, des del temps dels romans, \u00e9s el discurs funerari. Saber glossar el cabdill mort \u00e9s un art subtil que no tothom pot exhibir….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4767"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4767"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4767\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}