\t\t\t\t\u00c9s paradoxal: el primer cap tallat per frenar el proc\u00e9s sobiranista a Catalunya ser\u00e0 el d’un fiscal conservador que \u00e9s clarament contrari a la independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds. Si no fos una not\u00edcia tan b\u00e8stia i democr\u00e0ticament tan impresentable, la cosa faria riure. Per\u00f2 no en fa. Perqu\u00e8 la dimissi\u00f3 for\u00e7ada de Mart\u00edn Rodr\u00edguez Sol per haver opinat -sense sortir-se ni un mil\u00b7l\u00edmetre de la legalitat constitucional- sobre eventuals consultes al poble catal\u00e0 marca el sostre de la discrep\u00e0ncia dins el b\u00e0ndol dels que diuen defensar, per damunt de tot, la unitat d’Espanya.<\/p>\n
Durant el tardofranquisme, el m\u00f3n oficial tolerava “el contraste de pareceres” com a substitutiu del debat lliure en una societat oberta. Avui, a comen\u00e7aments del segle XXI, sembla que certs poders no poden digerir ni aix\u00f2. El fiscal general de l’Estat, el Partit Popular, el PSOE i determinats mitjans de Madrid consideren que el fiscal superior de Catalunya ha de pagar cara la seva gosadia. Especialment interessant ha estat la intervenci\u00f3 de la senyora Valenciano, vicesecret\u00e0ria general socialista, quan ha esmentat la necessitat de “prud\u00e8ncia” per justificar la fulminaci\u00f3 de Rodr\u00edguez Sol. La competici\u00f3 entre els dos grans partits espanyols per veure qui \u00e9s m\u00e9s nacionalista viu hores brillants. El mestre Pla ja ho deia: el que m\u00e9s s’assembla a un espanyol de dretes \u00e9s un espanyol d’esquerres, com b\u00e9 est\u00e0 comprovant Pere Navarro mentre tracta de complaure tothom.<\/p>\n
En la destituci\u00f3 del fiscal superior de Catalunya hi ha qui hi veu una certa venjan\u00e7a del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, perqu\u00e8 el primer va obrir dilig\u00e8ncies en relaci\u00f3 a l’esborrany policial fantasma publicat pel diari El Mundo en plena campanya electoral, un paper sense pare ni mare que acusava Artur Mas de tenir comptes a Su\u00efssa, falsedat desmentida immediatament per l’interessat i pels bancs helv\u00e8tics. Torres-Dulce va reprendre p\u00fablicament el fiscal superior de Catalunya per intentar perseguir la cal\u00famnia, una actitud que a mi em produeix estupefacci\u00f3. Per cert, encara \u00e9s hora que el ministre de l’Interior doni explicacions sobre el rerefons d’aquest muntatge per destruir un l\u00edder pol\u00edtic, una maniobra digna d’uns comicis de rep\u00fablica bananera.<\/p>\n
Al meu parer, ara som davant d’un t\u00edpic sacrifici ritual que intenta aconseguir dos objectius a la vegada. En primer lloc, es tracta de blindar el gran tab\u00fa segons el qual mai (i sota cap circumst\u00e0ncia) el poble catal\u00e0 podr\u00e0 ser consultat sobre la seva continu\u00eftat com a part de l’Estat espanyol. En segon lloc, es tracta d’un av\u00eds contundent per a navegants, sobre l’obligaci\u00f3 d’obedi\u00e8ncia cega dels servidors de l’Estat a una sola i \u00fanica interpretaci\u00f3 de la llei, sense possibilitat de matisos ni modulacions, per lleials que aquestes siguin als principis intocables i sagrats de la Constituci\u00f3 de 1978. Rodr\u00edguez Sol, a efectes t\u00e8cnics, \u00e9s tractat com una mena d’heretge en mans de la Santa Inquisici\u00f3. El nucli de l’Estat vol tallar d’arrel tot el que sembli una desviaci\u00f3 del dogma m\u00e9s preuat. Tamb\u00e9 les tiranies fan purgues per eliminar els dubtosos amb c\u00e0rrec, considerats un mal pitjor que l’enemic declarat.<\/p>\n
El debat sobre si un fiscal pot opinar com qualsevol altre ciutad\u00e0 o s’ha de limitar a emetre els seus dict\u00e0mens \u00e9s una discussi\u00f3 tramposa perqu\u00e8, des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, fiscals (i tamb\u00e9 jutges) han dit la seva sense problemes. El silenci que ara s’exigeix al fiscal superior de Catalunya \u00e9s un canvi sobtat de les regles i els costums. Per tant, anem m\u00e9s enll\u00e0 i considerem el que ha dit aquest fiscal. De les seves paraules sobre un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum no es pot desprendre, en cap cas, que el personatge sigui un criptoseparatista infiltrat dins del tercer poder de l’Estat.<\/p>\n
El seu pecat seria -em sembla- haver introdu\u00eft en la seva declaraci\u00f3 del passat dia 3 dues idees que Madrid deu considerar altament perilloses: a) “Una realitat social d’una part important de la poblaci\u00f3 de Catalunya que creu que \u00e9s millor per a Catalunya un altre model”; b) “Al poble cal donar-li la possibilitat d’expressar el que vol; en general a qualsevol poble”. El que m\u00e9s inquieta els inquisidors \u00e9s que un fiscal asseguri que hi ha “una realitat social d’una part important de la poblaci\u00f3 de Catalunya”. \u00c9s aquest reconeixement d’una difer\u00e8ncia pol\u00edtica viva el que resulta intolerable. Perqu\u00e8 obre la porta a admetre que, efectivament, hi ha un poble catal\u00e0 que -tard o d’hora- podria actuar com a subjecte col\u00b7lectiu tan (relativament) sobir\u00e0 com el poble espanyol.<\/p>\n
Si fem abstracci\u00f3 de qui parla i des d’on parla (imagineu les paraules del fiscal en angl\u00e8s), tot es fa m\u00e9s evident: s\u00f3n tesis d’un impecable fonament democr\u00e0tic, pr\u00f2pies d’un dem\u00f2crata civilitzat. Llavors, la conclusi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0riament esgarrifosa: els poders formals i f\u00e0ctics d’Espanya tenen por a la democr\u00e0cia m\u00e9s que a la secessi\u00f3 de Catalunya. Quin descobriment! Com si no sab\u00e9ssim tot el que va passar amb l’Estatut un cop va arribar al Tribunal Constitucional. Rodr\u00edguez Sol rep avui la mateixa medecina. La transici\u00f3 no va democratitzar les mentalitats, nom\u00e9s va crear unes institucions que -quan toca- deixen de banda la seva naturalesa democr\u00e0tica per esdevenir m\u00e0quines b\u00e8l\u00b7liques al servei de la causa de la fe en un projecte intocable, immutable i etern.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s paradoxal: el primer cap tallat per frenar el proc\u00e9s sobiranista a Catalunya ser\u00e0 el d’un fiscal conservador que \u00e9s clarament contrari a la independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds. Si no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4768"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4768"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4768\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}