\t\t\t\tObservo que hi ha estelades als balcons de molts pobles i ciutats de Catalunya. Encara en queden, per\u00f2 alguns amics i coneguts m’asseguren que aquesta demostraci\u00f3 espont\u00e0nia de comprom\u00eds va minvant a poc a poc. Com si una part de ciutadans s’haguessin decebut molt r\u00e0pidament no se sap exactament de qu\u00e8 i de qui. Arran de la celebraci\u00f3 del darrer Onze de Setembre, molta gent va penjar banderes independentistes per significar p\u00fablicament un sentiment d’il.lusi\u00f3 davant d’una possibilitat de canvi hist\u00f2ric. Si aix\u00f2 va ser un gest m\u00e9s sentimental que racional, \u00e9s un assumpte lateral que no ens dir\u00e0 res de rellevant sobre la voluntat popular. Perqu\u00e8 els indiviuds, en aquest pa\u00eds i arreu, no separen de manera mec\u00e0nica els seus interessos del seus valors com si fossis robots. Tot va junt.<\/p>\n
En el moment d’escriure aquestes l\u00ednies -gener del 2013-, tot \u00e9s obert. El Govern de Catalunya i alguns partits han fet una aposta per encarrilar una consulta vinculant que serveixi per preguntar els catalans com volen viure i organitzar-se en l’Europa que anem construint. El m\u00e9s important d’aquesta nova etapa \u00e9s que -passi el que passi- parteix d’una afirmaci\u00f3 expl\u00edcita de la sobirania del poble catal\u00e0, que \u00e9s negada per la Constituci\u00f3 del 1978, text que nom\u00e9s reconeix l’exist\u00e8ncia d’una sobirania espanyola. La clau de tot el debat \u00e9s aquest punt: admetre o no que Catalunya \u00e9s un subjecte pol\u00edtic capa\u00e7 de prendre decisions fonamentals sobre la seva continu\u00eftat com a naci\u00f3.<\/p>\n
Estem en una situaci\u00f3 in\u00e8dita en la hist\u00f2ria. Es tracta d’un desafiament \u00fanic a l’ordre establert a Espanya d’en\u00e7\u00e0 de la mort de Franco i t\u00e9 lloc en un moment de crisi econ\u00f2mica general molt dur. El que avui planteja el catalanisme \u00e9s un cam\u00ed que no s’havia explorat mai seriosament i que trastoca totes les previsions que existien sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. No s\u00e9 si s’acaba d’entendre la gravetat del repte que una part de la societat i de la pol\u00edtica catalanes han assumit des de fa mig any. Tinc la sensaci\u00f3 que -en determinats ambients- aquesta nova etapa es viu amb simplificacions excessives i algunes dosis poc recomanables d’ingenu\u00eftat. No vull dir que no es tingui consci\u00e8ncia de les enormes dificultats i obstacles d’aquest projecte, que tothom coneix clarament. Faig refer\u00e8ncia, m\u00e9s aviat, al c\u00e0lcul d’energies i sacrificis que comporta tirar endavant una revoluci\u00f3 d’aquesta mena. Perqu\u00e8 som davant d’una revoluci\u00f3 -democr\u00e0tica, pac\u00edfica i tranqui.la- que vol reconfigurar els equilibris de poder al sud d’Europa, una operaci\u00f3 delicada de la qual en sortiran guanyadors i perdedors. Tots els que pensen que hi sortiran perdent s’han armat i han comen\u00e7at a batallar -tamb\u00e9 de manera bruta- per evitar l’\u00e8xit del proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0.<\/p>\n
Parlava abans del c\u00e0lcul d’energies i sacrifics que fan falta en revolucions d’aquesta mena. Aquesta previsi\u00f3 de costos \u00e9s indispensable i no s\u00e9 si l’estem fent. Ens dediquem a parlar molt de la resposta dels poders formals i f\u00e0ctics espanyols i massa poc de la capacitat de la societat i la pol\u00edtica catalanes d’aguantar l’estrebada. No em sembla una actitud intel.ligent perqu\u00e8 minimitza les febleses internes i passa de puntetes sobre els mals que no hem corregit encara. Agusti Calvet, m\u00e9s conegut com a Gaziel, venia a dir que els catalans, a l’hora de la veritat, mai no encertem la jugada. No es tracta d’abonar aquesta mena de fatalisme hist\u00f2ric com si el futur ja fos escrit, per\u00f2 s\u00ed paga la pena d’advertir que massa vegades Catalunya ha perdut batalles m\u00e9s per errors propis que per grans encerts dels enemics. \u00c9s indispensable tenir-ho molt en compte aquesta vegada.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes reflexions sobre l’actitud que hem d’exhibir com a poble en una hora tan extraordin\u00e0ria, costa molt fer afirmacions contundents. La densitat de les incerteses \u00e9s molt alta i aix\u00f2 impedeix pron\u00f2stics afinats. En aquest punt \u00e9s on la pol\u00edtica -com va escriure Campalans- vol dir pedagogia. Cal fer avui a Catalunya molta pedagogia.<\/p>\n
En primer lloc, cal pedagogia des del m\u00f3n sobiranista cap als ciutadans que no participen de les idees catalanistes i\/o que tenen sentiments intensos de dubte i de por davant d’aquest desafiament; des del sobiranisme, tendim a pensar que tota la societat assumeix certs consensos perqu\u00e8 hi ha un fet indiscutible que tapa d’altres fen\u00f2mens: el catalanisme \u00e9s el gran relat articulador del nostre pa\u00eds i el que d\u00f3na sentit a la majoria m\u00e9s activa i organitzada de ciutadans. Que no hi hagi encara una alternativa ben constru\u00efda al catalanisme no vol dir que aquest sigui hegem\u00f2nic socialment. Hem d’evitar confusions i treballar de valent per explicar amb detall quin \u00e9s el projecte d’un Estat propi a les persones que no viuen com un conflicte el fet que Catalunya formi part d’Espanya.<\/p>\n
En segon lloc, toca fer pedagogia internacional. En un m\u00f3n globalitzat, l’explicaci\u00f3 cap enfora dels nostres anhels col.lectius \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per aspirar a qualsevol reconeixement seri\u00f3s de la comunitat mundial. Val a dir que hi ha sectors del catalanisme que porten algun temps dedicats a aquesta missi\u00f3 des dels entorns acad\u00e8mics i period\u00edstics, amb resultats estimables. Aix\u00f2 no obstant, a partir d’ara, caldr\u00e0 un canvi d’escala en aquest front, per contrarestar l’enorme quantitat de contactes, complicitats i recursos de qu\u00e8 disposa l’Estat espanyol a l’hora de donar la seva versi\u00f3 d’aquest conflicte i aconseguir adhesions a les seves tesis. Tot el que es faci des de Catalunya no es podr\u00e0 anunciar pr\u00e8viament, \u00e9s important ser molt intel.ligent i h\u00e0bil en aquesta mena de moviments.<\/p>\n
Per desplegar aquesta pedagogia cal lideratge i cal que els actors pol\u00edtics i socials estableixin canals de col.laboraci\u00f3 estables i flexibles. Catalunya \u00e9s avui una societat poc acostumada a comprendre la complexitat dels lideratges democr\u00e0tics, una disfunci\u00f3 preocupant que mereix una reflexi\u00f3 espec\u00edfica, que deixem per a una altra ocasi\u00f3. De moment, apuntem que, sense un clar suport ciutad\u00e0 a la figura o figures pol\u00edtiques que s’han posat al capdavant d’aquest proc\u00e9s, tot ser\u00e0 m\u00e9s complicat, m\u00e9s precari i m\u00e9s incert del que ja \u00e9s. A vegades, sembla que el nostre pa\u00eds tingui una tend\u00e8ncia a menysprear les formes i els m\u00e8todes acreditats arreu per a guanyar. Aquesta revoluci\u00f3 catalana necessita afermar lideratges sense els quals la voluntat popular pot perdre impuls, malgrat el treball valu\u00f3s de diverses entitats i organitzacions. Ens omplim la boca parlant del llegat de Prat de la Riba i de l’exemple de Maci\u00e0 per\u00f2, a l’hora de la veritat, desconfiem exageradament de tots aquells que gosen pilotar el trajecte m\u00e9s decisiu en tres-cents anys. Sense confian\u00e7a no hi haur\u00e0 lideratge i sense lideratge el desafiament catal\u00e0 no tindr\u00e0 la consist\u00e8ncia que pertoca. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha, \u00f2bviament, la responsabilitat dels que tenen c\u00e0rrecs principals.<\/p>\n
Avui, els pol\u00edtics catalans que han assumit el projecte sobiranista gestionen un capital milionari d’il.lusions i d’expectatives col.lectives que exigeix una combinaci\u00f3 molt acurada de saviesa, coratge, prud\u00e8ncia, aud\u00e0cia i generositat. Sabran estar tots ells a l’al\u00e7ada? La relaci\u00f3 entre energies socials esmer\u00e7ades en aquest cam\u00ed i resultats pol\u00edtics obtinguts no pot ser descompensada, hem d’exigir un balan\u00e7 positiu, altrament parlar\u00edem de frustraci\u00f3. He de dir -amb pena- que no sempre observo la generositat i la saviesa necess\u00e0ries entre molts dels nostres dirigents. Ens dominen nombroses in\u00e8rcies de la pol\u00edtica petita, rutines negatives dels temps que -te\u00f2ricament- ens hem proposat superar. Ciutadans i pol\u00edtics sembla que, a vegades, competim per posar-nos pals a les rodes de la manera m\u00e9s absurda.<\/p>\n
Encara hi ha estelades als balcons de diversos barris i pobles. Encara hi ha milers de catalans que pensen que, davant d’un present que ens condemna a la desaparici\u00f3, tenim el deure moral i pol\u00edtic d’intentar buscar un dem\u00e0 en el qual no calgui demanar perd\u00f3 per existir. Espero que els nostres dirigents pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials no oblidin la gent que ha penjat aquestes banderes als balcons i que -sense deixar-se vinclar pel des\u00e0nim- afirma que les mantindr\u00e0 fins que arribi el dia m\u00e9s esperat.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Observo que hi ha estelades als balcons de molts pobles i ciutats de Catalunya. Encara en queden, per\u00f2 alguns amics i coneguts m’asseguren que aquesta demostraci\u00f3 espont\u00e0nia de comprom\u00eds va…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4769"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4769"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4769\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}