\t\t\t\tJosep Piqu\u00e9, un dels catalans m\u00e9s intel\u00b7ligents i preparats que ha format part del Govern d’Espanya, no deu parlar gaire amb qui ara ocupa la cartera d’Afers Exteriors, un c\u00e0rrec on el vilanov\u00ed -durant l’etapa d’Aznar- va demostrar el seu talent. No s\u00e9 si \u00e9s habitual l’intercanvi de coneixement entre ministres i exministres, intueixo que no gaire, sobretot si s\u00f3n del mateix partit (per all\u00f2 que els adversaris seuen al davant per\u00f2 els enemics seuen al costat, etc\u00e8tera). No obstant aix\u00f2, Garc\u00eda-Margallo podria aprendre coses \u00fatils d’un dels seus predecessors m\u00e9s afinats. Veiem-ne un exemple.<\/p>\n
Dimecres passat, el titular d’Exteriors va tenir un moment sentimental i contundent alhora i va declarar que “mai” no trepitjaria -ni com a ciutad\u00e0 ni com a ministre- el territori de Gibraltar “mentre no hi hagi una bandera espanyola”. \u00c9s interessant que les banderes siguin tan importants per a un membre del Govern de Rajoy. Pens\u00e0vem que nom\u00e9s la senyora Llanos de Luna patia aquesta mena de fixacions. No hav\u00edem quedat que aquestes coses s\u00f3n “aldeanas”, “propias de paletos” y de “fan\u00e1ticos obsesionados con la identidad”? Ai, caram. I el cosmopolitisme? I la racionalitat? I els problemes que interessen de deb\u00f2 els espanyols? Margallo ha de posar-se al dia. Per aix\u00f2 li recomano la lectura de l’article que Piqu\u00e9 va publicar en aquest diari abans-d’ahir, titulat Era de canvis i canvi d’era<\/em>.<\/p>\n En aquest paper, Piqu\u00e9 demostra que els negocis no li han restat ni un gram de lucidesa, al contrari. Parlant de Catalunya, l’exministre afirma que “la dist\u00e0ncia entre l’\u00e8pica i el rid\u00edcul \u00e9s molt curta”. Hi estic cent per cent d’acord. Per\u00f2, \u00bfper qu\u00e8 limitar-ho nom\u00e9s a Catalunya quan podem observar el conjunt de les Espanyes en tot el seu esplendor i, de manera especial, aquest gran Madrid que paguem entre tots? La dist\u00e0ncia entre l’\u00e8pica i el rid\u00edcul \u00e9s molt curta, certament: un ministre espanyol declara que mai trepitjar\u00e0 Gibraltar “mentre no hi hagi una bandera espanyola”. Piqu\u00e9 hauria estat m\u00e9s trendy<\/em>. Per dir-ho amb les seves paraules, all\u00f2 que cal \u00e9s “la geopol\u00edtica seriosa”.<\/p>\n L’article de Piqu\u00e9 acaba amb una advert\u00e8ncia que tamb\u00e9 comparteixo al cent per cent: “I no conv\u00e9 perdre energies en debats est\u00e8rils i arcaics”. Amb un nivell d’atur de sis milions de persones a Espanya, posar Gibraltar a l’agenda \u00e9s una frivolitat, per dir-ho amb suavitat. Sobretot tenint en compte que els gibraltarenys estan encantats de tenir passaport brit\u00e0nic, detall que els dem\u00f2crates informats com Piqu\u00e9 no deixen de banda.<\/p>\n Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo parla com un home perdut al segle XX i Josep Piqu\u00e9 escriu com un home del segle XXI. “Res no tornar\u00e0 a ser com va ser”, afirma l’expol\u00edtic. Exacte. Prec\u00eds. Les societats canvien acceleradament i aix\u00f2 no ho poden frenar ni fiscals generals ni constitucions. Aquesta \u00e9s la not\u00edcia. Arreu del m\u00f3n, incloent-hi Gibraltar i Catalunya.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Josep Piqu\u00e9, un dels catalans m\u00e9s intel\u00b7ligents i preparats que ha format part del Govern d’Espanya, no deu parlar gaire amb qui ara ocupa la cartera d’Afers Exteriors, un c\u00e0rrec…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4770"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4770"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4770\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4770"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4770"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4770"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}