\t\t\t\tEstem veient coses que mai no haur\u00edem pensat que veur\u00edem. Per exemple, el ministre d’Hisenda i Administracions P\u00fabliques del Govern espanyol no t\u00e9 cap inconvenient a amena\u00e7ar, des del Congr\u00e9s dels Diputats, els partits de l’oposici\u00f3, els artistes que el critiquen i els periodistes que no li riuen les gr\u00e0cies. La munici\u00f3 de les amenaces sempre \u00e9s la mateixa: la informaci\u00f3 confidencial sobre la renda de les persones i les empreses de la qual disposa l’Estat i que, \u00f2bviament, no \u00e9s propietat de cap c\u00e0rrec pol\u00edtic ni de cap partit, sin\u00f3 de l’Administraci\u00f3 central, sotmesa a regles i normes que han de garantir la privacitat, la seguretat i el bon \u00fas d’unes dades especialment sensibles. Cada cop que Montoro expressa aquesta amena\u00e7a tranquil\u00b7lament, l’Estat de dret a Espanya perd tones de credibilitat i legitimitat. S\u00f3n maneres de pinxo de barri.<\/p>\n
Us imagineu un ministre del Regne Unit, de Fran\u00e7a o d’Alemanya amena\u00e7ant alg\u00fa de divulgar les dades disponibles de l’interessat als totpoderosos ordinadors de les respectives hisendes p\u00fabliques? No li ho tolerarien i, probablement, hauria de plegar ben avergonyit. A Madrid, en canvi, aquestes actituds avui s’accepten com a normals. A m\u00e9s, la moda Montoro sembla que crea escola entre els seus companys de Gabinet. Recentment, el ministre de l’Interior ha fet saber -durant una compareixen\u00e7a parlament\u00e0ria que havia d’aclarir fets molt greus- que t\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 en el seu poder sobre casos que poden afectar partits de l’oposici\u00f3, tot i que ha tingut el detall de no fer-la p\u00fablica encara. Fern\u00e1ndez D\u00edaz no va explicar l’origen de l’informe policial fantasma que acusava Artur Mas i Jordi Pujol de tenir comptes bancaris a Su\u00efssa per\u00f2 va insinuar que ell controla l’aixeta de les sorpreses. Per si de cas.<\/p>\n
Amena\u00e7ar \u00e9s molt lleig. I, en alguns casos, pot ser un ab\u00fas de poder o coses molt pitjors, tipificades penalment. D’altra banda, qui amena\u00e7a ha d’estar disposat a complir, si arriba el moment, all\u00f2 que ha dit; altrament far\u00e0 el rid\u00edcul i quedar\u00e0 afeblit davant aquell a qui volia fer por. Un pol\u00edtic socialista catal\u00e0 que durant molt de temps va exercir d’expert estrateg va resumir aix\u00ed aquest assumpte: “No amenacis mai, per\u00f2 si ho has de fer, arriba fins al final sense contemplacions”. La clau: no abusar-ne i no ser fr\u00edvol amb les coses que fan pupa. A Espanya, es viu una \u00e8poca d’inflaci\u00f3 d’amenaces, hi ha massa nerviosisme.<\/p>\n
De les amenaces, els elegants en diuen “advert\u00e8ncies” o “bons consells”. S\u00f3n el mateix, per\u00f2 es presenten com un gran favor que l’amena\u00e7ador fa sempre a l’amena\u00e7at. El to, llavors, \u00e9s com de confid\u00e8ncia amistosa, que es formula de manera obliqua, per evitar que es disparin m\u00e9s alarmes de les necess\u00e0ries. Aix\u00f2 acostuma a ser molt m\u00e9s agradable que trobar-te un cap de cavall dins del llit.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estem veient coses que mai no haur\u00edem pensat que veur\u00edem. Per exemple, el ministre d’Hisenda i Administracions P\u00fabliques del Govern espanyol no t\u00e9 cap inconvenient a amena\u00e7ar, des del Congr\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4771"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4771"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4771\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}