\t\t\t\tRoma ha ofert aquests dies l\u2019espectacle fascinant de la comunicaci\u00f3 incomunicada, de la informaci\u00f3 bloquejada, de la mediaci\u00f3 supeditada al secret. Dos mil anys d\u2019experi\u00e8ncia en el control del missatge enfrontats a un present accelerat que q\u00fcestiona dues capacitats de l\u2019individu, tant si \u00e9s creient com descregut: l\u2019atenci\u00f3 prolongada i l\u2019abstracci\u00f3. A les noves generacions els cansa tot el que no sigui fragmentari i els \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil pensar fent servir imatges que mots. Els nostres fills s\u00f3n pantalles vivents.<\/p>\n
L\u2019Esgl\u00e9sia, la primera pot\u00e8ncia medi\u00e0tica de la hist\u00f2ria, ha de fer front a molts desafiaments a la vegada, entre els quals hi ha el d\u2019aprendre a existir en un m\u00f3n d\u2019interaccions comunicatives incessants que ha entronitzat el concepte de transpar\u00e8ncia i ha transformat qualsevol receptor en potencial emissor. L\u2019entrada de Benet XVI a Twitter nom\u00e9s va ser un gest benintencionat per fer veure que l\u2019anterior Papa \u00e9s tamb\u00e9 un home del seu temps. S\u2019intueix que el nou l\u00edder dels cat\u00f2lics haur\u00e0 d\u2019anar molt m\u00e9s enll\u00e0, no en tindr\u00e0 prou amb sumar-se a la moda gr\u00e0cies als consells d\u2019un assessor oportunista.<\/p>\n
Joan Pau II va ser el gran Papa dels viatges i de la televisi\u00f3, un home d\u2019acci\u00f3 i un actor idoni per al darrer quart del segle XX, el de la caiguda del comunisme, el del final de la guerra freda, el del pron\u00f2stic erroni de la fi de la hist\u00f2ria i el de l\u2019aterratge en la nova complexitat global. Incansable icona mundial, el Papa polon\u00e8s va anar de la Seca a la Meca i va projectar una Esgl\u00e9sia que jugava a l\u2019atac i enduria les seves posicions davant una societat cada cop m\u00e9s laica, despr\u00e9s d\u2019una llarga etapa de di\u00e0leg amb la modernitat, sorgida amb el concili Vatic\u00e0 II. L\u2019arribada de Benet XVI va tornar-nos a evocar l\u2019estampa d\u2019un Papa de despatx, tancat a les estances del Vatic\u00e0, llegint, pensant i resant, sense necessitat de significar-se constantment als mitjans, tal com fan \u2013en canvi\u2013 els grans pol\u00edtics d\u2019arreu. Ratzinger no va voler imitar el seu predecessor, al contrari: va replegar-se i va donar m\u00e9s import\u00e0ncia a la pol\u00edtica premedi\u00e0tica que a la medi\u00e0tica, per\u00f2 no va poder mantenir aquesta actitud fins al final. Els esc\u00e0ndols amb implicaci\u00f3 de religiosos cat\u00f2lics van obligar-lo a baixar a una arena on no se sentia gens c\u00f2mode, gaireb\u00e9 sempre a la defensiva. Les regles implacables del m\u00f3n contemporani obliguen a donar la cara davant les c\u00e0meres i d\u2019aix\u00f2 ja no se\u2019n salven ni els papes ni els reis.<\/p>\n
Creients molt preparats han escrit coses substancials sobre els reptes comunicatius (i els altres) de l\u2019Esgl\u00e9sia i no ser\u00e9 jo \u2013un simple agn\u00f2stic que observa la fe amb respecte\u2013 qui doni receptes en aquest terreny tan dif\u00edcil. Per\u00f2 no em puc estar de consignar el meu inter\u00e8s sobre l\u2019evident col\u00b7lisi\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft aquests dies entre els rituals i protocols tradicionals i les necessitats d\u2019informaci\u00f3 d\u2019una audi\u00e8ncia planet\u00e0ria. Les rodes de premsa que han fet a Roma \u2013fins que els han deixat\u2013 els bisbes dels Estats Units sota la batuta de la monja Mary Ann Walsh s\u00f3n el senyal d\u2019una mutaci\u00f3 imparable que depassa la voluntat i els ressorts de la c\u00faria vaticana. En el rerefons, hi ha la superposici\u00f3 de dues velocitats: la d\u2019una comunicaci\u00f3 que flueix a cada segon i la d\u2019unes decisions que es prenen a ritme de les \u00e8poques anteriors a la m\u00e0quina de vapor.<\/p>\n
Amb l\u2019amic Francesc Romeu, capell\u00e0 i periodista de llarg recorregut, hem parlat sovint de les semblances i difer\u00e8ncies a l\u2019hora d\u2019informar de governs o partits i de l\u2019Esgl\u00e9sia o els grups religiosos m\u00e9s influents. Avui, un dirigent pol\u00edtic o religi\u00f3s en una societat democr\u00e0tica no pot confiarho tot a la propaganda ni al silenci. Sense una gesti\u00f3 realista, coherent i eficient de la informaci\u00f3, tard o d\u2019hora el seu lideratge es veur\u00e0 desfigurat. \u00c9s cert que hi ha personatges que fan rodes de premsa que s\u00f3n mon\u00f2legs i que es dediquen a girar cua quan veuen un grup de periodistes. Per\u00f2 aquesta mena de figures representen el m\u00f3n que s\u2019enfonsa i que interessa cada cop menys els ciutadans. Tinc l\u2019esperan\u00e7a que ben aviat ser\u00e0 una actitud general de tots els periodistes plantar els pol\u00edtics que no acceptin preguntes, com van fer recentment els corresponsals a Nova York amb la ministra Mato. El descr\u00e8dit de la democr\u00e0cia prov\u00e9 tamb\u00e9 de comportaments que no respecten les normes b\u00e0siques de la relaci\u00f3 entre electors i elegits, en qu\u00e8 la informaci\u00f3 vera\u00e7 ocupa un lloc central.<\/p>\n
L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u00e9s una m\u00e0quina de fer pol\u00edtica global i la seva influ\u00e8ncia no s\u2019ha de menysprear, ens agradi o no el missatge que d\u00f3na en cada moment. La prova \u00e9s la gran cobertura period\u00edstica d\u2019aquest conclave, que han fet tamb\u00e9 mitjans poc sospitosos de simpaties clericals. Dit aix\u00f2, el nou papa Francesc ja no podr\u00e0 seguir el model comunicatiu de Benet XVI ni de Joan Pau II; haur\u00e0 d\u2019inventar-se un nou paradigma que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del recel i la propaganda, bo i assumint el risc d\u2019introduir horitzontalitat i flexibilitat en una mec\u00e0nica vertical i r\u00edgida. Aix\u00f2, com \u00e9s evident, obriria la porta a realitzar debats que, fins ara, han estat eludits o apagats per Roma. Costa imaginar que el vincle entre els creients i la jerarquia pugui prescindir, a partir d\u2019ara, de les eines i canals comunicatius que tothom t\u00e9 a l\u2019abast. Restaurar la confian\u00e7a passaria tamb\u00e9 per aquesta aposta.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Roma ha ofert aquests dies l\u2019espectacle fascinant de la comunicaci\u00f3 incomunicada, de la informaci\u00f3 bloquejada, de la mediaci\u00f3 supeditada al secret. Dos mil anys d\u2019experi\u00e8ncia en el control del missatge…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4772"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4772"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4772\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}