\t\t\t\tFer amics \u00e9s bonic, sobretot si et dediques a la pol\u00edtica. Alguns pol\u00edtics de Madrid sembla que no tenen altre objectiu a la vida que quedar-se sense cap amic a Catalunya. Paradoxalment, s\u00f3n els que m\u00e9s prediquen una unitat sacrosanta d’Espanya. Ara veureu per qu\u00e8 ho dic. Fa pocs dies, va visitar Barcelona el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio Gonz\u00e1lez, successor d’Esperanza Aguirre. A m\u00e9s de celebrar una reuni\u00f3 institucional amb el president Artur Mas, aquest bar\u00f3 del PP va dinar amb diverses personalitats del m\u00f3n empresarial catal\u00e0. Com va explicar molt b\u00e9 Manel P\u00e9rez a les p\u00e0gines d’Economia d’aquest diari el 10 de mar\u00e7 passat, la intervenci\u00f3 de Gonz\u00e1lez va tenir com a eix “la deriva independentista” del nostre pa\u00eds i la cr\u00edtica al model auton\u00f2mic perqu\u00e8 “castiga Madrid”. Molts dels congregats van quedar sorpresos -astorats- pel to i el fons del discurs del president auton\u00f2mic madrileny, farcit de dades incorrectes, desfigurades o esbiaixades.<\/p>\n
El dinar de Gonz\u00e1lez i els directius i empresaris catalans no va anar gaire b\u00e9. El col\u00b7lega P\u00e9rez recollia en la seva cr\u00f2nica el cas de Rosa Esteva, presidenta del grup de restauraci\u00f3 Tragaluz, “que va assegurar que mai no havia estat independentista, per\u00f2 que despr\u00e9s de la seva intervenci\u00f3 se sentia molt m\u00e9s propera a aquesta opci\u00f3”. He fet les meves investigacions i he sabut que l’efecte de les paraules de l’hereu d’Aguirre sobre les elits barcelonines no va ser dolent, va ser catastr\u00f2fic. Un dels presents al dinar ho resumeix de la seg\u00fcent manera: “Despr\u00e9s d’escoltar aquest personatge, estic disposat a firmar a favor de la secessi\u00f3 de Catalunya”. Resulta que s\u00f3n paraules d’un directiu gens catalanista, nascut fora de Catalunya, que habitualment parla en castell\u00e0 i que, al seu dia, va tenir altes responsabilitats a l’Administraci\u00f3 central. Aquest mateix ciutad\u00e0 afegeix una altra nota, molt interessant: “M\u00e9s de la meitat dels que van escoltar Gonz\u00e1lez a l’hotel Casa Fuster, en sortir, deien coses molts semblants al que jo estic dient”. Alg\u00fa, des del m\u00f3n sobiranista catal\u00e0, hauria de fer arribar un lot de cava al senyor Gonz\u00e1lez per la bona feina feta entre les elits de casa nostra.<\/p>\n
Som davant un fenomen que mereix estudis i tesis doctorals. En comptes d’aplicar una intel\u00b7lig\u00e8ncia estrat\u00e8gica que sedueixi les elits empresarials catalanes contr\u00e0ries al divorci Catalunya-Espanya, els dirigents del PP (i alguns del PSOE tamb\u00e9) s\u00f3n especialistes a fabricar independentistes, fins i tot en els ambients m\u00e9s hostils a aquest projecte. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar va excel\u00b7lir en aquest sentit, i \u00e9s un fet estad\u00edsticament comprovat que la seva ofensiva espanyolista recentralitzadora \u00e9s un dels elements que va contribuir m\u00e9s poderosament a situar l’independentisme en la zona central de la pol\u00edtica i la societat catalanes. \u00c9s all\u00f2 del tret per la culata. Quan arribem en aquest punt, sempre confirmo que un dels grans punts febles del centralisme \u00e9s consumir la pr\u00f2pia propaganda com si fos l’an\u00e0lisi de la realitat.<\/p>\n
Considereu que Ignacio Gonz\u00e1lez afavoreix o perjudica el di\u00e0leg entre Catalunya i el poder espanyol? Ara es parla molt de di\u00e0leg, quan s’hauria de parlar potser de superviv\u00e8ncia i d’efic\u00e0cia, per evitar eufemismes i disgustos. En vista del dinar esmentat, queda clar que els anomenats separadors haurien de preocupar molt m\u00e9s les elits catalanes favorables a mantenir l’statu quo que els anomenats separatistes. Sobretot perqu\u00e8 els separadors menyspreen sense dissimular els esfor\u00e7os de les elits catalanes per buscar una sortida alternativa (interm\u00e8dia i dotada de diners) a la via de l’Estat propi. Si no fos aix\u00ed, Gonz\u00e1lez i els de la seva corda vindrien a Catalunya a escoltar amb mod\u00e8stia i ganes d’entendre, en comptes de venir a treure pit, fer retrets i expressar advert\u00e8ncies solemnes amb tons de pura amena\u00e7a.<\/p>\n
No s\u00f3c tan ingenu de creure que el mal gust de boca deixat pel president madrileny durant una estona a Barcelona altera completament i de la nit al dia les prioritats leg\u00edtimes de les elits catalanes. Les conversions no s\u00f3n mai autom\u00e0tiques ni en s\u00e8rie, per descomptat. Abans de Gonz\u00e1lez, fa uns mesos, el ministre RuizGallard\u00f3n tamb\u00e9 va passar per aqu\u00ed, per assenyalar la recta via als nostres pr\u00f2cers, un espectacle sensacional de pirot\u00e8cnia d’Estat, segons han explicat els afortunats que van gaudir-ne. I despr\u00e9s de Gonz\u00e1lez en vindran m\u00e9s, sense necessitat de cobertura del CNI o detectius privats, perqu\u00e8 aquestes coses es fan a plena llum del dia. Tota exhibici\u00f3 de for\u00e7a necessita publicitat i aquesta pel\u00b7l\u00edcula va d’aix\u00f2. Mostrar m\u00fascul i fer una mica de por. Ja es veu que no es tracta de fer amics, sin\u00f3 de “fer creure”, que deia la iaia. Fer creure, ara amb un sucre, ara amb el bast\u00f3. Ahir vam saber que el Govern d’Espanya podr\u00e0 retirar les ajudes als trasplantaments d’\u00f2rgans a les autonomies que no compleixin el d\u00e8ficit. Tanta sensibilitat no s’havia vist mai.<\/p>\n
El president de l’autonomia madrilenya aconsegueix que molta gent d’ordre de Barcelona acabi considerant -mig de broma, mig seriosament- que potser l’independentisme no \u00e9s aquella fantasia absurda alimentada per TV3, ERC i un Artur Mas extraviat, sin\u00f3 el cam\u00ed menys dolent davant de la fatxenderia estructural. Que li facin un monument a Ignacio Gonz\u00e1lez, si us plau.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fer amics \u00e9s bonic, sobretot si et dediques a la pol\u00edtica. Alguns pol\u00edtics de Madrid sembla que no tenen altre objectiu a la vida que quedar-se sense cap amic a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4775"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4775"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4775\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}