\t\t\t\tMirem molt cap a Xipre i potser haur\u00edem de mirar m\u00e9s cap a Matar\u00f3. El malson del producte bancari conegut com emissions preferents \u00e9s una prova per a la democr\u00e0cia espanyola. No ho dic de manera solemne ni dram\u00e0tica, em limito a aixecar acta d\u2019una evid\u00e8ncia. Aquesta democr\u00e0cia que va sorgir d\u2019un pacte de febleses sota la vigil\u00e0ncia dels militars t\u00e9 ara l\u2019oportunitat de tractar els seus ciutadans com a tals en comptes d\u2019abandonarlos miserablement.<\/p>\n
El ciutad\u00e0 espera l\u2019empara \u2013en teoria\u2013 d\u2019un Estat de dret que l\u2019ha de protegir i ha d\u2019administrar just\u00edcia. Si aix\u00f2 no passa, l\u2019ab\u00fas, l\u2019arbitrarietat i el delicte acaben imposant-se i qualsevol v\u00edctima esdev\u00e9 llavors invisible. Arribats a aquest punt, l\u2019Estat de dret que paguem entre tots esdevindria un artefacte inoperant i el ciutad\u00e0 se sentiria legitimat per incomplir qualsevol llei. Les societats on aquestes coses s\u00f3n habituals s\u2019articulen a partir de les m\u00e0fies, la viol\u00e8ncia i la corrupci\u00f3 estructural.<\/p>\n
Els governants i legisladors espanyols han de triar ara si reforcen l\u2019Estat de dret o si abonen que tot \u00e9s un decorat de plastilina i cartr\u00f3. Les persones que van adquirir preferents sense saber el risc que corrien s\u00f3n all\u00f2 que t\u00e8cnicament s\u2019anomena estafats. L\u2019estafa \u00e9s un delicte. Si jo vaig al supermercat i compro una ampolla de llet, espero trobar-hi llet a dins. En cas que hi trobi aigua, m\u2019hauran estafat. En cas que hi trobi lleixiu, m\u2019hauran estafat i, a m\u00e9s, hauran posat en perill la meva salut. Hi ha qui sost\u00e9 que era una obligaci\u00f3 dels tenidors de preferents llegir-se tota la lletra petita del contracte abans de signar-lo i que, per tant, la seva ignor\u00e0ncia sobre el producte no \u00e9s fruit d\u2019una mala pr\u00e0ctica banc\u00e0ria sin\u00f3 d\u2019una irresponsabilitat individual. Despr\u00e9s de parlar amb diversos afectats \u2013sobretot persones grans\u2013 he de concloure que l\u2019argument anterior no em conven\u00e7. Torno a la met\u00e0fora del supermercat: si jo estic a la zona de l\u00e0ctics, all\u00f2 que espero trobar \u00e9s llet o iogurts, no pas aigua ni lleixiu. El costum i la l\u00f2gica em fan pensar d\u2019aquesta manera. Centenars de decisions es basen en aquesta in\u00e8rcia, altrament el m\u00f3n no podria funcionar. El malent\u00e8s que associava les preferents a un dip\u00f2sit amb rendibilitat fixa no va n\u00e9ixer en la ment del client, va ser originat pel consell que oferia l\u2019empleat bancari. Costum i l\u00f2gica, vet-ho aqu\u00ed. Qui va posar \u2013amb inconsci\u00e8ncia o mala fe\u2013 les ampolles de llet al costat de les ampolles de lleixiu no van ser els consumidors, aix\u00f2 est\u00e0 clar.<\/p>\n
El costum i la l\u00f2gica en la meva actitud com a consumidor al supermercat o a la caixa d\u2019estalvis (o banc) de torn es fonamenten en la confian\u00e7a. Ni m\u00e9s ni menys. La confian\u00e7a fa que no em fixi mai en la data de caducitat de les ampolles de llet, perqu\u00e8 no em passa pel cap que em venguin una partida a punt de caducar. La confian\u00e7a va fer que milers de persones pensessin que les preferents eren un producte m\u00e9s per treure una bona rendibilitat dels estalvis. La confian\u00e7a donava seguretat. El comer\u00e7 \u2013tamb\u00e9 el del diner\u2013 es basa en aquest vincle tan antic i tan delicat alhora. Perqu\u00e8 aquest equilibri no es trenqui cal considerar que la veritat no \u00e9s un assumpte abstracte sin\u00f3 una dimensi\u00f3 concreta de l\u2019exist\u00e8ncia. La veritat del botiguer i la del banquer no t\u00e9 res de metaf\u00edsic: les coses s\u00f3n o no s\u00f3n. Aix\u00f2 \u00e9s o no \u00e9s llet? Aix\u00f2 \u00e9s o no \u00e9s un dip\u00f2sit amb rendibilitat fixa?<\/p>\n
Si hi ha estafats \u00e9s que tamb\u00e9 hi ha estafadors. En qu\u00e8 va consistir aquesta estafa? A amagar (emmascarar, desfigurar, distorsionar) la veritat de les emissions preferents. Estem tan acostumats al fet que certs pol\u00edtics hagin convertit la veritat en unes farinetes sense gust que no ens adonem de la magnitud del frau que ha tingut lloc davant del nostres nassos durant aquests anys. L\u2019altre dia vaig veure per televisi\u00f3 una senyora de Matar\u00f3 \u2013antiga clienta de Caixa d\u2019Estalvis Laietana i ara captiva de Bankia\u2013 que anava repetint amb posat d\u2019estupor: \u201cJo no sabia res\u201d. Els clients de la banca nacionalitzada seran els tenidors de preferents m\u00e9s mal parats. Els de Catalunya Caixa perdran el 61% i els de Bankia gaireb\u00e9 el 100%. El drama que aix\u00f2 suposa per a milers de fam\u00edlies \u00e9s una gran vergonya de l\u2019Espanya democr\u00e0tica.<\/p>\n
El decret llei del Govern espanyol de protecci\u00f3 als titulars minoristes de preferents i deute subordinat crea una comissi\u00f3 que dir\u00e0 quins s\u00f3n els criteris per accedir als arbitratges, per\u00f2 no queda gens clar com recuperaran els diners els afectats. Tot i la duresa del quadre, sembla que hi ha qui vol fer broma amb el patiment dels estafats. Sabeu qui presidir\u00e0 aquesta comissi\u00f3? La presidenta de la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l\u2019\u00f2rgan de l\u2019Estat que precisament va fallar en permetre la comercialitzaci\u00f3 inadequada de les preferents. A m\u00e9s, el vicepresident de l\u2019esmentada comissi\u00f3 ser\u00e0 l\u2019actual sotsgovernador del Banc d\u2019Espanya, que abans havia estat a la CNMV. Quina confian\u00e7a poden tenir en l\u2019Estat de dret els estafats quan la sortida al seu problema ser\u00e0 gestionada per aquells que van exhibir una incompet\u00e8ncia letal?<\/p>\n
Anir\u00e0 alg\u00fa a la pres\u00f3 per l\u2019estafa de les preferents? Hi anir\u00e0 alg\u00fa dels que van donar les ordres de col\u00b7locar aquest producte sense explicar tota la veritat? Hi anir\u00e0 alg\u00fa dels que havien de vigilar que les coses es fessin b\u00e9?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mirem molt cap a Xipre i potser haur\u00edem de mirar m\u00e9s cap a Matar\u00f3. El malson del producte bancari conegut com emissions preferents \u00e9s una prova per a la democr\u00e0cia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4778"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4778"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4778\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4778"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4778"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4778"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}