\t\t\t\tLa cultura catalana \u00e9s, com tota cultura gran o petita, un sistema d’institucions, empreses i cercles diversos que articulen la creativitat, la innovaci\u00f3 i la tradici\u00f3 i les projecten cap endins i cap enfora. Cap cultura, per tant, no es pot entendre si no es tenen en compte factors personals i emocionals, relacionats amb les afinitats entre els individus que anomenem creadors i que, en sentit ampli, tamb\u00e9 han d’incloure els acad\u00e8mics i els investigadors. La catalana, com a cultura minorit\u00e0ria i minoritzada que, a m\u00e9s, va haver de desenvolupar-se durant bona part del segle XX en la clandestinitat, no existiria sense l\u2019activisme de dones i homes concrets que, sovint sense organismes oficials ni res semblant, van fer molt.<\/p>\n
Eren les persones les que ho movien tot. Entre 1939 i 1979, tothom que feia alguna cosa dins de la cultura catalana, a l’interior o a l’exili, des de l’activitat professional o el voluntariat m\u00e9s abnegat, es coneixia. Nom\u00e9s cal llegir alguns dels llibres autobiogr\u00e0fics de Joan Triad\u00fa o d’Albert Manent per confirmar que individus i grups diversos -fins i tot de posicions ben contraposades- mantenien vincles d’algun tipus.<\/p>\n
D’aquell magma en van sortir moltes iniciatives i en va quedar un aire de fam\u00edlia que, despr\u00e9s, la normalitat democr\u00e0tica va anar transformant en tota una altra cosa. Les complicitats dels temps de la resist\u00e8ncia van donar pas a pugnes que, contra l’enemic com\u00fa, havien rom\u00e0s apaivagades i en segon terme. A partir de la mort de Franco i, sobretot, de l’arribada de Jordi Pujol a la presid\u00e8ncia de la Generalitat, la cultura catalana es va veure fortament influ\u00efda per les lleialtats partidistes i marcada pel prestigi creixent d’una cultura espanyola que mirava de renovar-se i guanyar el temps perdut. Madrid va comen\u00e7ar a jugar la carta de les avantguardes i del mercat jove i -amb molt\u00edssims recursos p\u00fablics- va posar-se de moda. Per cert, aqu\u00ed, en aquells dies, els pensadors de cap\u00e7alera de l’esquerra oficial no parlaven d’altra cosa que de “la cultura de la crisi”, potser per fer exorcisme dels \u00a0errors ideol\u00f2gics, sense admetre -aix\u00f2 mai- que s’havien equivocat en un tant per cent considerable dels seus diagn\u00f2stics. Els m\u00e9s espavilats van reciclar-se com a gestors culturals amb pressupostos magn\u00edfics.<\/p>\n
El naixement de Televisi\u00f3 de Catalunya, l’any 1983, va suposar un revulsiu sense precedents per a la cultura catalana. Des de la publicaci\u00f3 de l’oda La p\u00e0tria<\/em>, de Bonaventura Carles Aribau, el renaixement de la nostra cultura nacional no havia disposat d’una eina tan poderosa per arribar a la gent. En termes de mercat, el catal\u00e0 va experimentar un salt d’escala que, afortunadament, va tenir lloc abans de la privatitzaci\u00f3 de l’espai televisiu a Espanya i de l’eclosi\u00f3 dels mitjans globals tal i com avui els coneixem, xarxes socials incloses. Trenta anys despr\u00e9s, TV3 s’ha situat en el centre de la cultura catalana i, m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les prefer\u00e8ncies de cadasc\u00fa, hem de consignar el seu paper fonamental a l’hora de reconfigurar els nous equilibris d’empreses i cercles culturals. De TV3 surt la majoria de l’estar system<\/em> catal\u00e0 actual aix\u00ed com una bona n\u00f2mina de creadors dedicats a les arts esc\u00e8niques, el cinema, l’entreteniment i el periodisme. Hi ha molts productes editorials i determinats guardons literaris que no s’entendrien avui sense l’ascendent que t\u00e9 Televisi\u00f3 de Catalunya en tots els circuits culturals en catal\u00e0.<\/p>\n No vivim en temps de la resist\u00e8ncia ni tampoc en els anys agitats de la transici\u00f3, ni en aquella etapa il\u00b7lusionant en qu\u00e8 -segons diuen- els fundadors de TV3 podien fotre’s del Pujol que havia desafiat Madrid per crear aquell mitj\u00e0 p\u00fablic a la vegada que es convertien en els professionals m\u00e9s ben pagats del sector de la comunicaci\u00f3 a Catalunya. Tot aix\u00f2 ja ha passat. Vivim dies de crisi que tamb\u00e9 afecten les anomenades ind\u00fastries culturals i molts dels que van cr\u00e9ixer a cavall de l’euf\u00f2ria ara han de tancar el negoci o fer projectes per la meitat de la meitat del preu que es facturava quan les vaques grasses semblaven infinites. Per\u00f2 tamb\u00e9 vivim dies de redescoberta de la imaginaci\u00f3 i de mobilitzaci\u00f3 de recursos particulars, que aconsegueixen transformar moltes idees en realitats. La fi de les subvencions ha esperonat nous camins que, a la llarga, vigoritzaran un entorns que s’havien fet massa dependents dels diners p\u00fablics, massa lents i massa refiats, a vegades fins a l\u00edmits rid\u00edculs.<\/p>\n En aquest context, i sense perdre de vista que la societat catalana est\u00e0 vivint un per\u00edode especialment intens pel que fa al solapament d’esdeveniments pol\u00edtics d’un relleu hist\u00f2ric, arriba l’hora de preguntar-nos quines s\u00f3n algunes de les febleses del m\u00f3n cultural catal\u00e0. Modestament, i sense cap pretensi\u00f3 exhaustiva, faig la meva petita llista, per contribuir a un debat tan o m\u00e9s necessari que el que ara t\u00e9 lloc sobre les estructures d’Estat que ens calen per assegurar la superviv\u00e8ncia col\u00b7lectiva.<\/p>\n Primera feblesa: Manca de recursos per a la recerca cient\u00edfica i la innovaci\u00f3<\/em>. Sense apostes clares en aquest \u00e0mbit, la base de la nostra cultura sempre ser\u00e0 feble i extraordin\u00e0riament vulnerable. Aix\u00f2 contrasta amb l’exist\u00e8ncia de destacades personalitats catalanes en camps cient\u00edfics diversos -amb exemples brillants en projectes d’avantguarda- i amb l’aparici\u00f3 de la primera generaci\u00f3 global de graduats catalans sorgits de les universitats del pa\u00eds, una part dels quals ha hagut de marxar i ho tindr\u00e0 molt complicat per retornar quan arribi la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. La majoria de discursos sobre la cultura catalana encara deixen massa de banda la cultura cient\u00edfica, com si el concepte “societat del coneixement” fos una etiqueta aplicable nom\u00e9s a d’altres nacions.<\/p>\n Segona feblesa: Exc\u00e9s d’endog\u00e0mia<\/em>. La cultura catalana tendeix de manera inercial a representar-se cap endins i cap enfora massa endog\u00e0micament, amb una confusi\u00f3 evident entre complicitats i unanimitats. A vegades, la resposta davant d\u2019aquest problema \u00e9s obrir debats equ\u00edvocs sobre, per exemple, la pres\u00e8ncia d’autors catalans en llengua espanyola en fires o cert\u00e0mens internacionals. Sobre velles endog\u00e0mies generacionals s’han bastit noves endog\u00e0mies teixides entorn de lleialtats empresarials, gremials i pol\u00edtiques que comencen a ser nocives quan creen una falsa hegemonia de valors que oculta un pluralisme que la societat s\u00ed t\u00e9. Aquestes endog\u00e0mies bloquegen massa discussions estrat\u00e8giques, per sectarisme ideol\u00f2gic, per un sentit defensiu de determinats interessos, o per les dues coses alhora. Les endog\u00e0mies tamb\u00e9 s\u00f3n r\u00e8mores altament t\u00f2xiques quan es tracta de consolidar \u00e0mbits independents i acreditats que tinguin per missi\u00f3 valorar la producci\u00f3 cultural de manera fonamentada i cr\u00edtica, per anar produint el fil del prestigi que tota tradici\u00f3 cultural exigeix.<\/p>\n Tercera feblesa: Manca d\u2019empreses grans i fortes de cultura en catal\u00e0.<\/em> Aquesta circumst\u00e0ncia ens aboca a una proliferaci\u00f3 de petits negocis que s\u00f3n lloables i generadors d’originalitat per\u00f2 que, malauradament, no disposen ni dels recursos ni de la projecci\u00f3 suficients per abordar projectes d’una certa escala. A la vegada, Barcelona continua sent un centre important per a determinades industries culturals que, a partir de la llengua espanyola, tenen una forta pres\u00e8ncia internacional, la qual cosa hauria de provocar sin\u00e8rgies m\u00e9s que dificultats. El noucentisme va posar la cultura en el centre de la naci\u00f3 i les l\u00f2giques globals ens obliguen a fer de la naci\u00f3 cultural una marca. La marca Barcelona funciona molt b\u00e9 des de fa temps per\u00f2 el seu \u00e8xit \u00e9s tamb\u00e9 un fre a l’expansi\u00f3 de la marca Catalunya. La pres\u00e8ncia de Catalunya a les p\u00e0gines de pol\u00edtica dels mitjans estrangers pot contribuir a trencar aquesta din\u00e0mica. Barcelona i Catalunya s\u00f3n dues marques fortes que poden potenciar-se m\u00fatuament si se sap actuar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia. Amb tot, cal que la inversi\u00f3 privada que t\u00e9 per eix la llengua catalana sigui m\u00e9s ambiciosa i no accepti un paper secundari.<\/p>\n La cultura catalana del segle XXI \u00e9s la cultura d’una societat viva que est\u00e0 disposada a repensar moltes coses. Esperem que aquestes febleses que hem anotat aqu\u00ed (o d’altres) no facin malb\u00e9 el coix\u00ed cultural imprescindible que tot somni pol\u00edtic necessita per evitar de convertir-se en una carcassa buida, sense suc ni bruc. Que cadasc\u00fa hi faci tot el que pugui des de la seva responsabilitat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La cultura catalana \u00e9s, com tota cultura gran o petita, un sistema d’institucions, empreses i cercles diversos que articulen la creativitat, la innovaci\u00f3 i la tradici\u00f3 i les projecten cap…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4782"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4782"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4782\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}