\t\t\t\tQuan jo era un adolescent que feia BUP a l’institut, la majoria de l\u00edders que sortien per la televisi\u00f3 eren durament criticats -quan no escarnits- pels meus professors d’aquells anys i per molta gent adulta a qui jo sentia xerrar de les coses del m\u00f3n. A veure: Reagan era un cowboy malparit i ignorant; Kohl no era de fiar, ho volia tot i anava a la seva; i Thatcher era una mala bruixa que volia robar als pobres per donar-ho als rics. A escala local, Pujol tamb\u00e9 encarnava tots els mals: era el t\u00edpic botiguer vestit amb la senyera, el que havia impedit que les esquerres governessin Catalunya, que era el que estava escrit al gui\u00f3 ideal. El m\u00e9s interessant del cas \u00e9s que els quatre personatges que odiaven tant els meus professors sempre guanyaven les eleccions i ho feien de manera espectacular. Tots quatre van governar molts anys i, d’alguna manera, van derrotar per golejada les previsions i burles d’aquells que cada dia em donaven classe.<\/p>\n
All\u00f2 que passava al meu institut nom\u00e9s reflectia una actitud molt generalitzada en els ambients de l’esquerra pol\u00edtica i social: m\u00e9s que intentar comprendre seriosament les raons profundes dels votants que feien costat a figures com Reagan, Kohl, Thatcher o Pujol, aquells campions del progressisme docent s’estimaven m\u00e9s alimentar la conyeta i l’estirabot. A la vegada, consideraven que les classes mitjanes eren v\u00edctimes de la propaganda perversa de la dreta, milions d’idiotes que s’havien rendit davant de l’enemic. Els votants de Reagan, Kohl, Thatcher i Pujol nom\u00e9s mereixien el menyspreu m\u00e9s profund per part seva. La cosa anava tan forta i el ressentiment era tan dens que encara recordo el comentari d’una professora que, quan el Govern comunista de Pol\u00f2nia reprimia sense contemplacions els militants del sindicat opositor Solidarnosc, va exclamar: “Obrers agenollats i resant, encara els piquen poc, desgraciats!”. Llavors em va semblar una frase estranya, avui em sembla una posici\u00f3 indecent. Vam cr\u00e9ixer en un ambient on aquestes opinions estaven legitimades i aix\u00f2 ha ajudat a conformar el nostre present, no menys que les pol\u00edtiques de la senyora Thatcher all\u00ed i les del senyor Gonz\u00e1lez aqu\u00ed. Dir-ho \u00e9s imprescindible per il\u00b7luminar b\u00e9 tots els errors dels quals venim, tamb\u00e9 els que mai s’esmenten.<\/p>\n
De la crema, llavors, nom\u00e9s se salvaven tres personatges: Mitterrand, Gonz\u00e1lez i Maragall. Despr\u00e9s, el refer\u00e8ndum sobre la perman\u00e8ncia d’Espanya a l’OTAN va trencar (enmig de batusses sagnants) l’idil\u00b7li del p\u00fablic amb el l\u00edder del PSOE, mentre l’aureola del president franc\u00e8s es va anar apagant. Nom\u00e9s qui fou gran alcalde de Barcelona va conservar l’atractiu entre la gent. Aix\u00f2 va convertir Espanya i Barcelona en illes d’esquerres en un panorama mundial on els discursos d’una dreta renovada petaven fort. Dit aix\u00f2 i per ser rigorosos, cal subratllar que les pol\u00edtiques de Reagan i Thatcher no tenien res a veure amb el que feien Kohl i Pujol. Un socialcristi\u00e0 comunitarista com l’expresident catal\u00e0 mai no hauria dit, com va fer la premier brit\u00e0nica, que la societat no existeix i que nom\u00e9s hi ha individus i fam\u00edlies.<\/p>\n
La crisi econ\u00f2mica actual i l’onada de malestar que ha generat no ens poden fer oblidar que, d’en\u00e7\u00e0 dels anys vuitanta, les esquerres no van saber llegir, en general, els motius de la reconstrucci\u00f3 efica\u00e7 de la dreta, a vegades amb format neoconservador, a vegades amb formats menys rupturistes. Aquests dies, s’ha parlat molt de la viva contestaci\u00f3 a Thatcher entre el m\u00f3n art\u00edstic i cultural angl\u00e8s, per\u00f2 s’ha parlat menys de l’enorme indig\u00e8ncia ideol\u00f2gica progressista que va permetre la llarga hegemonia de la Dama de Ferro. Una manca d’idees que va ser letal per als laboristes i que va durar fins que Tony Blair, fent bandera de la tercera via del professor Giddens, va aconseguir donar el tomb, amb \u00e8xit, a conceptes que la doctrina conservadora havia guardat en pots de formol, com seguretat, fam\u00edlia, responsabilitat o p\u00e0tria. Abans, els forjadors del New Labour havien canviat d’actitud i havien estudiat l’adversari sense els prejudicis i la superioritat moral que tot ho desenfoca. En canvi, alguns dels meus professors de BUP mai van superar la fase de l’emprenyament primari contra Reagan, Thatcher i Pujol, perqu\u00e8 no van dedicar ni un minut a entendre de deb\u00f2 qu\u00e8 estava passant m\u00e9s enll\u00e0 del seu cercle confortable de certeses. Al socialista Raimon Obiols li va passar exactament el mateix, quan aspirava a presidir la Generalitat.<\/p>\n
Thatcher no queia gens simp\u00e0tica als que no la van votar mai. Exactament igual que passava amb Reagan, Kohl o Pujol. Aquesta circumst\u00e0ncia posa de relleu la dist\u00e0ncia entre voler guanyar les eleccions i tenir un projecte per a la societat. Per bastir una alternativa consistent \u00e9s de sentit com\u00fa que cal analitzar molt b\u00e9 el contrincant i aix\u00f2 requereix, abans que res, respectar-lo i respectar tamb\u00e9 els que li fan confian\u00e7a. I el respecte comen\u00e7a per l’empatia: per qu\u00e8 votaven Thatcher tants ciutadans del Regne Unit? Respondre-ho sincerament exigia una autocr\u00edtica severa i ja sabem que aquest exercici no prolifera. Encara avui hi ha qui parla de la primera ministra conservadora com es fa refer\u00e8ncia a un accident natural o un gra al cul. Aquesta lli\u00e7\u00f3, que sembla tan elemental en l’alta pol\u00edtica, \u00e9s ignorada massa sovint.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan jo era un adolescent que feia BUP a l’institut, la majoria de l\u00edders que sortien per la televisi\u00f3 eren durament criticats -quan no escarnits- pels meus professors d’aquells anys…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4786"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4786"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4786\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}