{"id":4787,"date":"2013-04-08T00:00:01","date_gmt":"2013-04-07T23:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2126"},"modified":"2013-04-08T00:00:01","modified_gmt":"2013-04-07T23:00:01","slug":"vella-i-nova-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/04\/08\/vella-i-nova-espanya\/","title":{"rendered":"Vella i nova Espanya"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tL&#8217;anomenat cas N\u00f3os o cas Urdangarin ha aconseguit fer visible per a tothom la lluita entre la vella i la nova Espanya. M&#8217;explico: la vella Espanya \u00e9s formada pels sectors dirigents de Madrid i prov\u00edncies que no han ent\u00e8s que el canvi generacional, cultural, econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic dels darrers vint anys desborda les premisses sobre les quals va fer-se la transici\u00f3. En canvi, la nova Espanya est\u00e0 representada per aquells ambients que -entre les elits i la ciutadania m\u00e9s informada- constaten que una societat democr\u00e0tica del segle XXI t\u00e9 la necessitat de reconfigurar els seus equilibris de poder, per continuar sent un sistema que representi, de deb\u00f2, la voluntat popular.<\/p>\n<p>Aquesta batalla entre la vella i la nova Espanya t\u00e9 un terreny de joc especialment delicat: l&#8217;esfera judicial, el tercer poder de l&#8217;Estat. No \u00e9s casualitat. Per dos motius: perqu\u00e8 en aquest \u00e0mbit no es va fer -quan tocava- una reforma a consci\u00e8ncia des de dalt (extrem que s\u00ed va aplicar-se a les forces armades despr\u00e9s del 23 de febrer de 1981) i perqu\u00e8 jutges i fiscals s\u00f3n els que ocupen la cabina de control de l&#8217;Estat de dret. El xoc d&#8217;interessos entre les elits que aspiraven a viure en un m\u00f3n immutable i els sectors m\u00e9s din\u00e0mics dels poders pol\u00edtic i econ\u00f2mic t\u00e9 per escenari l&#8217;arena judicial, mentre la ciutadania contempla l&#8217;espectacle amb estupor i fatiga.<\/p>\n<p>Fins l&#8217;any 1975, aquesta dial\u00e8ctica entre noves i velles Espanyes acabava sempre en guerres civils, pronunciamientos i cops d&#8217;Estat. Ara no, afortunadament. Sobre aquest esquema, t\u00e9 lloc un altre conflicte: el xoc d&#8217;interessos i valors entre una part important de la societat catalana i els poders de l&#8217;Estat espanyol, que \u00e9s una versi\u00f3 postmoderna de la lluita de classes i que no busca la revoluci\u00f3 social sin\u00f3 la regeneraci\u00f3 c\u00edvica i institucional, objectiu que tamb\u00e9 t\u00e9 una part de la societat espanyola que avui pot trobar-se m\u00e9s o menys lluny del PP i del PSOE. La transformaci\u00f3 del catalanisme en sobiranisme \u00e9s -en darrera inst\u00e0ncia- un producte del frac\u00e0s hist\u00f2ric del regeneracionisme espanyol. El pas del regionalisme al catalanisme pol\u00edtic va venir alimentat, a principis del segle XX, pel mateix motiu.<\/p>\n<p>La vella Espanya, que avui t\u00e9 moltes avaries, va entendre ben aviat que l&#8217;autonomisme encunyat el 1978 consistia en dues coses: deixar que les elits catalanes i basques gestionessin un espai d&#8217;influ\u00e8ncia limitat i crear un nou caciquisme bipartidista a les regions que mai havien demanat cap autonomia. La sent\u00e8ncia del TC sobre l&#8217;Estatut i la manca d&#8217;un finan\u00e7ament just per a Catalunya han trencat l&#8217;invent forjat amb la transici\u00f3. I la crisi ha intensificat l&#8217;obsolesc\u00e8ncia del model. Davant d&#8217;aquest marc de crisi estructural, la nova Espanya ha tendit a fer-se el boig o s&#8217;ha apuntat a les tesis de la vella Espanya. Avui, alguns s&#8217;adonen del greu error.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;anomenat cas N\u00f3os o cas Urdangarin ha aconseguit fer visible per a tothom la lluita entre la vella i la nova Espanya. M&#8217;explico: la vella Espanya \u00e9s formada pels sectors&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4787"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4787"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4787\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}