{"id":4789,"date":"2013-04-06T00:00:50","date_gmt":"2013-04-05T23:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2134"},"modified":"2013-04-06T00:00:50","modified_gmt":"2013-04-05T23:00:50","slug":"espanol-un-maestro-articulado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/04\/06\/espanol-un-maestro-articulado\/","title":{"rendered":"Un mestre articulat"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tTothom el respecta, els que hem pogut venir i els que no hi s\u00f3n. Molts tamb\u00e9 l\u2019admirem, perqu\u00e8 sabem que aquest negoci no \u00e9s tan f\u00e0cil com sembla. Ell \u00e9s el columnista catal\u00e0 que fa m\u00e9s temps \u201336 anys\u2013 que escriu un article cada dia, primer al diari Avui<\/em> i despr\u00e9s a El Peri\u00f3dico<\/em>. Hem estat convocats a mig mat\u00ed a l\u2019acollidor restaurant L\u00e1zaro, del carrer Aribau, per celebrar que es publica un nou llibre de Josep Maria Espin\u00e0s, una antologia can\u00f2nica de les seves columnes i que porta un t\u00edtol afortunat i prec\u00eds: Una vida articulada<\/em>.<\/p>\n

La coberta del volum reprodueix una magn\u00edfica foto de Pedro Madue\u00f1o on es veu l\u2019autor fent un caf\u00e8 i encenent la seva pipa en un bar, mentre pren notes. Isabel Mart\u00ed, motor incansable de l\u2019editorial La Campana, explica que va decidir esborrar el nom \u2013Josep Maria\u2013 de la portada per subratllar el cognom, aquest Espin\u00e0s a seques, que ja ha esdevingut un cl\u00e0ssic sense deixar mai de reinventar-se. Un cl\u00e0ssic sense pedestal, perqu\u00e8, com apunta Sergi P\u00e0mies quan li toca parlar, aquest senyor no fa sermons ni pret\u00e9n alli\u00e7onar-nos amb veritats indiscutibles, al contrari.<\/p>\n

Espin\u00e0s t\u00e9 86 anys i 11.000 columnes, per\u00f2 no ho sembla. El cap clar i el posat ferm retraten una figura m\u00e9s enll\u00e0 de les convencions generacionals. Davant d\u2019un p\u00fablic format per col\u00b7legues, Espin\u00e0s confessa que ell \u00e9s \u201cun prosador m\u00e9s que un prosista\u201d i es declara amant de les can\u00e7ons. Per demostrar-ho, recita els primers versos de la famosa Garota d\u2019Ipanema, un exemple de sofisticada senzillesa a l\u2019hora de captar un instant del m\u00f3n.<\/p>\n

Darrere de la seva senzillesa hi ha una depuraci\u00f3 tena\u00e7, una disciplina sense malabarismes: \u201cHe procurat \u2013confessa mentre l\u2019escoltem amb atenci\u00f3\u2013 escriure una prosa que canti en veu baixa\u201d. Exacte. La columna de diari com a invitaci\u00f3 al di\u00e0leg tranquil, amb un ritme interior ben calibrat, sense estrid\u00e8ncies ni grandiloq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019autor i el lector, dos amics que van fent via.<\/p>\n

Espin\u00e0s explica que va comen\u00e7ar a escriure un article diari perqu\u00e8 li va semblar menys complicat que fer-ne un cada tres setmanes. La prova va sortir b\u00e9. En el pr\u00f2leg afinad\u00edssim que ha escrit Jordi Graupera a Una vida articulada<\/em>, podem llegir aquesta frase: \u201cVeiem un home que s\u2019ha constru\u00eft la llibertat a l\u2019interior de l\u2019esfera dels gestos i les coses que nom\u00e9s depenen d\u2019ell\u201d. Est\u00e0 ben vist. Perqu\u00e8 Espin\u00e0s \u00e9s cent vegades m\u00e9s lliure en les seves columnes que molts dels que omplen amb pirot\u00e8cnies i faramalles l\u2019espai que se\u2019ls cedeix per dir la seva. La llibertat radical de parlar del que sigui, sempre combinant \u201cl\u2019actualitat i la quotidianitat\u201d, per dir-ho amb les paraules de Sergi P\u00e0mies. Articulisme obert a qualsevol cosa, perqu\u00e8 qualsevol detall pot posar en marxa la reflexi\u00f3. Sense cedir a l\u2019acceleraci\u00f3 immediatista que confon el present amb el vertigen. Espin\u00e0s observa el present amb atenci\u00f3, no es deixa entabanar per la pressa.<\/p>\n

Avui sabem, per boca de l\u2019interessat, que a Espin\u00e0s li ha agradat ser el que \u00e9s, alg\u00fa que fa moltes coses i que no es tanca en un \u00fanic compartiment especialitzat. Per\u00f2 alguns no li ho han perdonat i ell en fa broma: \u201cEl pitjor que es pot ser a la vida \u00e9s polifac\u00e8tic; despr\u00e9s, assass\u00ed\u201d. Esclaten les rialles. Fa uns anys, ell mateix es definia com \u201cun home de fer feines\u201d, una altra manera de dir-ho.<\/p>\n

Isabel Mart\u00ed no vol que les imatges t\u00f2piques sobre el ciutad\u00e0 Espin\u00e0s acabin desfigurant el valor de l\u2019escriptura d\u2019aquest autor. Fa b\u00e9. Per aix\u00f2 ha volgut que fos una veu de la darrera fornada com Graupera qui \u2013sense prejudicis\u2013 analitz\u00e9s la producci\u00f3 espinasiana amb la mirada fresca i sense pagar peatge a les adher\u00e8ncies extraliter\u00e0ries de l\u2019antologat. Espin\u00e0s m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Espin\u00e0s.<\/p>\n

Qualsevol cultura que es pretengui normal necessita figures com l\u2019Espin\u00e0s. Per aix\u00f2 sostinc que \u00e9s un mestre, fins i tot d\u2019aquells que no se l\u2019han llegit mai o que potser el descobriran ara, gr\u00e0cies al volum Una vida\u00a0articulada. Aix\u00f2 \u00e9s la tradici\u00f3, sigui dit amb perd\u00f3. Mentre van sortint les sensacionals carxofes, truites i botifarres de les germanes Carme i Fina Ruiz, Espin\u00e0s parla amb tots nosaltres. I jo penso en Pla, Sagarra i X\u00e8nius, i penso en Fuster i en Montaigne, aquell que va mostrar-nos l\u2019estrany cam\u00ed que anem fent, mentre hi hagi alg\u00fa que vulgui llegir-nos.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tothom el respecta, els que hem pogut venir i els que no hi s\u00f3n. Molts tamb\u00e9 l\u2019admirem, perqu\u00e8 sabem que aquest negoci no \u00e9s tan f\u00e0cil com sembla. Ell \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4789"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4789"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4789\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4789"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4789"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}