{"id":4790,"date":"2013-04-22T00:00:36","date_gmt":"2013-04-21T23:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2143"},"modified":"2013-04-22T00:00:36","modified_gmt":"2013-04-21T23:00:36","slug":"els-bons-negocis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/04\/22\/els-bons-negocis\/","title":{"rendered":"Els bons negocis"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tL&#8217;any 1960, molt poca gent lluitava contra la dictadura. Ho feien, gaireb\u00e9 en solitari, els comunistes. A Catalunya, una excepci\u00f3 va ser el jove metge Jordi Pujol i Soley, membre d&#8217;una classe social i d&#8217;uns entorns que afavorien la docilitat indiferent vers el r\u00e8gim. Per tot aix\u00f2, quan Pujol va ser detingut, torturat, jutjat i empresonat per denunciar el tir\u00e0, el fet va constituir una sorpresa. Per qu\u00e8 es complicava la vida alg\u00fa que gaudia d&#8217;una bona posici\u00f3? Ho explica molt b\u00e9 el periodista Enric Canals al llibre <em>Pujol Catalunya. El consell de guerra a Jordi Pujol<\/em>, obra de lectura indispensable que ha obtingut el Premi God\u00f3 de Periodisme d&#8217;Investigaci\u00f3 i que t\u00e9 tamb\u00e9 una versi\u00f3 televisiva que veurem aviat a TV3.<\/p>\n<p>Un dels documents que Canals aporta \u00e9s un full clandest\u00ed que Pujol va escriure abans de la seva detenci\u00f3 i que anava &#8220;dirigit a la burgesia catalana&#8221; i portava un t\u00edtol eloq\u00fcent: &#8220;N&#8217;estan segurs de que \u00e9s un bon negoci?&#8221;. \u00c9s un text que il\u00b7lumina el present de manera poderosa, salvant totes les dist\u00e0ncies que calgui. Pujol forma part de la petita burgesia per\u00f2, a causa de la seva polititzaci\u00f3, \u00e9s capa\u00e7 d&#8217;analitzar amb perspectiva el paper de les elits dirigents d&#8217;una manera l\u00facida: &#8220;Cada cop, per\u00f2, es far\u00e0 m\u00e9s evident -escriu el jove Pujol- que, per al r\u00e8gim, Catalunya, econ\u00f2micament, \u00e9s un pa\u00eds a explotar. Cada cop quedarem tots, tamb\u00e9 els industrials i els grans capitalistes, m\u00e9s a merc\u00e8 del que a Madrid decideixin uns quants homes que estan al servei d&#8217;una pol\u00edtica que ens \u00e9s hostil. Avui els nostres industrials, fins i tot els m\u00e9s grans, tenen un poder d&#8217;influ\u00e8ncia nul. Algun podr\u00e0 resoldre problemes seus particulars, per amistat o per corrupci\u00f3. Per\u00f2 els problemes de tots, els problemes de fons de la vida econ\u00f2mica i industrial de Catalunya, ni s&#8217;han resolt ni es resoldran&#8221;. Aquest paper va ser enviat a dues o tres mil persones, per\u00f2, segons Pujol, &#8220;no va tenir cap transcend\u00e8ncia&#8221;. A partir de 1980, Pujol va tractar com a president tots aquells que s&#8217;havien fet dem\u00f2crates el 21 de novembre del 75.<\/p>\n<p>Un dels \u00e8xits del r\u00e8gim va ser inocular una idea que, ajudada per la por, fabricava conformisme: Franco i el seu muntatge durarien sempre. Per qu\u00e8 aixecar-se contra all\u00f2 que era etern? Pujol no va acceptar aquest fatalisme i, amb aix\u00f2, va donar una lli\u00e7\u00f3 pol\u00edtica i moral a la seva classe i al pa\u00eds: viure sota lleis injustes ens denigra. Per aix\u00f2 advertia severament als que llavors formaven l&#8217;empresariat catal\u00e0: &#8220;En canvi, totes les complaences i les febleses amb el r\u00e8gim enemic, tots els abandons (aband\u00f3 de la llengua, aprovincianament i resignaci\u00f3 en tots els ordres, cessi\u00f3 dels nostres drets a influir pol\u00edticament i econ\u00f2micament&#8230;) tot aix\u00f2 portar\u00e0 no sols a la desaparici\u00f3 de Catalunya com a poble, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l&#8217;afebliment gradual de la seva economia&#8221;. A vegades, el passat no acaba de passar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;any 1960, molt poca gent lluitava contra la dictadura. Ho feien, gaireb\u00e9 en solitari, els comunistes. A Catalunya, una excepci\u00f3 va ser el jove metge Jordi Pujol i Soley, membre&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4790"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4790"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4790\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}