\t\t\t\tAls seus 87 anys, encarna la dignitat, el coratge i el seny de la millor pol\u00edtica italiana i tamb\u00e9 de la millor pol\u00edtica europea. Giorgio Napolitano, escollit per segon cop president de la Rep\u00fablica enmig d’una par\u00e0lisi institucional de les que fan \u00e8poca, representa la responsabilitat enmig de la frivolitat, la generositat enmig de l’egoisme, l’inter\u00e8s general enmig de la lluita d’interessos particulars i la mirada llarga enmig de la miopia tacticista. \u00c9s d’aquells casos en qu\u00e8 un gran estadista s’enfronta, sembla que gaireb\u00e9 en solitari, a diversos elements entestats a portar el carro pel pedregar. El cap d’Estat itali\u00e0 compensa amb el seu gest i la seva autoritat moral el desgavell d’unes elits dirigents que no se’n surten a l’hora de trobar una sortida plausible. El seu discurs del dilluns davant del Parlament, despr\u00e9s de jurar el c\u00e0rrec, \u00e9s una pe\u00e7a de lectura obligada.<\/p>\n
Potser perqu\u00e8 prov\u00e9 del sector m\u00e9s heterodox, obert i antidogm\u00e0tic del comunisme itali\u00e0, Napolitano sap que la pol\u00edtica que transforma de deb\u00f2 \u00e9s la que accepta els reptes sense confondre el lloc dels principis i el lloc dels objectius. Avui en dia, la crisi dels partits tradicionals europeus \u00e9s tan aguda que aquesta confusi\u00f3 va guanyant terreny d’una manera espectacular i desfigura les expectatives dels ciutadans sobre el sistema democr\u00e0tic. El populisme de Beppe Grillo -basat en l’esmena a la totalitat i al\u00b7l\u00e8rgic a qualsevol comprom\u00eds- troba en l’exaltaci\u00f3 dels principis purs el seu \u00e8xit electoral, per\u00f2 comen\u00e7a a mostrar el seu veritable car\u00e0cter en la mesura que -un cop celebrades les eleccions- es nega taxativament a negociar o dialogar amb d’altres opcions.<\/p>\n
Aquest populisme -amb alguns imitadors a Catalunya- parteix d’una creen\u00e7a: nom\u00e9s nosaltres som el poble aut\u00e8ntic i nom\u00e9s nosaltres som la veritat de deb\u00f2, mentre no guanyem per majoria (o fem la revoluci\u00f3) nom\u00e9s ens interessa l’agitaci\u00f3. A la vegada, aquest populisme sost\u00e9 que tota regeneraci\u00f3 que no passi pels seus esquemes \u00e9s una tra\u00efci\u00f3, una farsa i un engany a l’electorat. El fenomen que a It\u00e0lia ha aconseguit el 25 % dels vots es relaciona amb aquell tipus de pol\u00edtica antipol\u00edtica que Bernard Crick denomina “pol\u00edtica estudiantil” i que acostumava a ser testimonial. Ho hem de dir en passat, perqu\u00e8 l’emerg\u00e8ncia dels grillini<\/em> defineix un nou escenari on aquesta mena d’opcions testimonials esdevenen el refugi del ciutad\u00e0 desencisat i poden condicionar el tauler de joc. “La seva actitud respecte de l’acord pol\u00edtic -escriu el polit\u00f2leg angl\u00e8s- \u00e9s com la de la t\u00edmida donzella del conte respecte al matrimoni; es debaten entre pors massa profundes i esperances massa grans”. Exacte, per aix\u00f2 no volen prendre decisions i menys quan cal triar entre all\u00f2 dolent i all\u00f2 pitjor. Crick ens recorda que “l’home que aborda qualsevol problema com una q\u00fcesti\u00f3 de principi no pot sentir-se a gust en pol\u00edtica”, i afegeix que no s’han de confondre “els ideals” i “els mitjans per assolir-los”, un embolic t\u00edpic dels populistes de dretes i d’esquerres, tecnocr\u00e0tics o m\u00edstics. Malgrat que tot aix\u00f2 \u00e9s tan vell com els vicis de la mala pol\u00edtica, t\u00e9 un fort atractiu per a milers de votants que se senten orfes.<\/p>\n La crisi de la mediaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s general a Europa, per\u00f2 It\u00e0lia apareix com el laboratori m\u00e9s perill\u00f3s de certes modes. En aquest sentit, tenen valor d’advertiment especial els missatges que Napolitano va donar davant els diputats i senadors italians. D’entre aquests, paga la pena subratllar la seva reflexi\u00f3 sobre l’\u00fas pol\u00edtic d’internet, eina de la qual va lloar-ne les possibilitats que ofereix per a l’expressi\u00f3 i la intervenci\u00f3 pol\u00edtiques. Ara, segons el president de la Rep\u00fablica, una democr\u00e0cia predominantment telem\u00e0tica no pot substituir el paper de “partits capa\u00e7os de renovar-se o de moviments pol\u00edtics organitzats” en la formaci\u00f3 de les decisions p\u00fabliques, de la mateixa manera que -al\u00b7ludint a Grillo i els seus seguidors- cal portar les q\u00fcestions del carrer al Parlament en comptes de crear una contraposici\u00f3 sistem\u00e0tica entre els dos espais. De totes maneres, l’estirada d’orelles als establerts no pot ser m\u00e9s rotunda: si els partits no es renoven, la crisi s’intensificar\u00e0 i no faltar\u00e0 qui voldr\u00e0 solucionar les avaries de la mediaci\u00f3 pol\u00edtica a cop de tuit. Aquesta ansietat comunicativa entre representants pol\u00edtics i ciutadans introdueix distorsions molt altes sobre el pes real de certes demandes i opinions, sobretot a causa de la sobrerepresentaci\u00f3 que tenen a la xarxa els m\u00e9s extremistes de totes les ideologies. S’acusava -amb ra\u00f3- la vella pol\u00edtica de fabricar consensos massa compactes a partir de l’espiral del silenci i ara haurem d’estar previnguts sobre la multiplicaci\u00f3 dels dissensos a partir d’una atenci\u00f3 exagerada al soroll en les xarxes socials. Necessitem trobar el punt prec\u00eds per poder determinar l’inter\u00e8s general sense perdre la perspectiva.<\/p>\n El m\u00e9s vell \u00e9s el m\u00e9s jove. Napolitano, en el moment que hauria de poder-se jubilar, assumeix un paper que correspondria a una persona d’una altra generaci\u00f3. El veter\u00e0 lluitador antifeixista es troba gestionant la crisi institucional d’It\u00e0lia amb una eleg\u00e0ncia, una lucidesa i una determinaci\u00f3 admirables. A nosaltres -italians de l’oest- tamb\u00e9 ens conv\u00e9 molt escoltar atentament tot el que diu.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Als seus 87 anys, encarna la dignitat, el coratge i el seny de la millor pol\u00edtica italiana i tamb\u00e9 de la millor pol\u00edtica europea. Giorgio Napolitano, escollit per segon cop…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4791"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4791"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4791\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}