\t\t\t\tL\u2019escriptor Melcior Comes els anomena \u201cels entabanadors\u201d. Ell \u00e9s molt compassiu i elegant quan els descriu, per\u00f2 els podr\u00edem aplicar adjectius menys amables. S\u00f3n una subesp\u00e8cie m\u00e9s de populistes, disposats a lluitar per un tros de past\u00eds electoral. La crisi d\u00f3na ales als populistes, que sempre simplifiquen la complexitat dels problemes perqu\u00e8 el ciutad\u00e0 piqui. Hi ha populistes de dretes, populistes d\u2019esquerres i, m\u00e9s enll\u00e0, tamb\u00e9 hi ha populistes esot\u00e8rics. A Catalunya, els populistes esot\u00e8rics acostumen a tenir un p\u00fablic, petit per\u00f2 fidel i actiu.<\/p>\n
A cavall del proc\u00e9s sobiranista i el malestar social, alguns personatges d\u2019aquesta corda han pensat que havia arribat el seu moment dol\u00e7 i, amb l\u2019ajut d\u2019algun programa de la televisi\u00f3 p\u00fablica, han fet el salt al mercat. Aquests firaires de la desafecci\u00f3 democr\u00e0tica no ofereixen res de nou, nom\u00e9s ferralla m\u00e9s o menys reciclada. Com remarca Comes, \u201caquestes idees -formulades en la seva literarietat m\u00e9s absoluta- ja tenen representaci\u00f3 parlament\u00e0ria, ja han estat debatudes, ja han format part de programes electorals de partits pol\u00edtics que fet i fet no arriben a sumar un ter\u00e7 del vot leg\u00edtim. Quina sorpresa! Cada quinze dies ens tornen a vendre, empaquetat de nou, el mateix producte ideol\u00f2gic\u201d. \u00c9s exacte. El populisme esot\u00e8ric no fa altra cosa que reeditar dogmes tronats i prometre paradisos de tot a cent, manta vegades fracassats o transformats en malsons. En aquesta empresa tan equ\u00edvoca, s\u2019hi poden trobar figures molt peculiars, fins i tot algun periodista que \u2013disfressat de guru- ha ensumat el negoci de la indignaci\u00f3 expr\u00e9s.<\/p>\n
Tot els populismes fan ang\u00fania, per\u00f2 el populisme esot\u00e8ric em sembla el m\u00e9s pervers, perqu\u00e8 es presenta com la pol\u00edtica de la virtut suprema, la puresa extrema i la coher\u00e8ncia indiscutible. Amb una ret\u00f2rica que vol ser \u00edntima i solemne a la vegada (pr\u00f2pia dels cursets d\u2019autoajuda), aquests venedors de saldos prometen la salvaci\u00f3 col\u00b7lectiva a canvi d\u2019abra\u00e7ar una fe compacta que t\u00e9 soluci\u00f3 per a tot. \u00d2bviament, aquesta doctrina consisteix en un programa de m\u00e0xims que s\u2019ha d\u2019aplicar de dalt a baix, sense cap mena de negociaci\u00f3 amb aquells que no pensen el mateix. Qualsevol transacci\u00f3 que deixi en segon terme els principis defensats \u00e9s considerada una tra\u00efci\u00f3, una deserci\u00f3 i una corrupci\u00f3. El populista esot\u00e8ric est\u00e0 tan segur de la seva veritat que on els altres hi veuen un fan\u00e0tic ell hi veu un incansable portador de la bona nova.<\/p>\n
Les disfuncions i tripijocs dels partits del sistema obren les portes als discursos populistes arreu d\u2019Europa. A Catalunya, sotmesos a una doble pressi\u00f3 generada per la crisi i l\u2019aposta sobiranista, les oscil\u00b7lacions emocionals de la gent s\u00f3n tan abruptes que el pessimisme catastrofista i l\u2019optimisme buc\u00f2lic es van alternant de manera fatigant. En aquest clima, l\u2019home del carrer vol certeses, vol creure. No hi ha res m\u00e9s dif\u00edcil de suportar que una etapa llarga d\u2019horitzons incerts. I, per aix\u00f2, els que prometen la pol\u00edtica-miracle poden aspirar a tenir una certa audi\u00e8ncia. La ganes d\u2019un miracle que ens faci sortir de cop de la tempesta \u00e9s un sentiment leg\u00edtim de la bona gent, per\u00f2 cal anar alerta. En pol\u00edtica, mai no hi ha miracles. La pol\u00edtica, sobretot la que pret\u00e9n grans transformacions, \u00e9s una pugna di\u00e0ria i prosaica amb la realitat, un exercici on el realisme i l\u2019aud\u00e0cia han de combinar-se de manera molt afinada per aconseguir algun petit \u00e8xit. Els promotors m\u00e9s destacats del populisme esot\u00e8ric saben perfectament aquestes coses: per aix\u00f2 munten plataformes i, a la vegada, asseguren que ells no es presentaran a les eleccions. No fos cas que \u2013de retruc- calgu\u00e9s assumir alguna responsabilitat de gesti\u00f3 i, llavors, la puresa esdevingu\u00e9s par\u00e0lisi.<\/p>\n
A d\u2019altres, que no es tenen per populistes, tamb\u00e9 els passa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019escriptor Melcior Comes els anomena \u201cels entabanadors\u201d. Ell \u00e9s molt compassiu i elegant quan els descriu, per\u00f2 els podr\u00edem aplicar adjectius menys amables. S\u00f3n una subesp\u00e8cie m\u00e9s de populistes, disposats…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4793"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4793"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4793\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}