\t\t\t\tHa passat la data del Primer de Maig enmig d’una crisi econ\u00f2mica i social que condemna a l’atur moltes persones. La p\u00e8rdua del lloc de treball o la impossibilitat d’accedir a la primera feina -en el cas dels joves- \u00e9s la gran guerra del nostre temps, un conflicte obert que va sumant v\u00edctimes cada dia que passa. La festa del treball ha esdevingut, ara i aqu\u00ed, la celebraci\u00f3 d’un b\u00e9 esc\u00e0s i cobejat que ens recorda l’enorme dist\u00e0ncia entre el m\u00f3n per al qual vam ser educats i el m\u00f3n que ens ha tocat de viure com a adults.<\/p>\n
Malgrat que el l\u00e8xic franquista va intentar posar de moda la paraula “productores” per referir-se als pencaires, el que anava cada dia a la f\u00e0brica o al taller sabia perfectament qu\u00e8 era i qu\u00e8 no era. Recordo la meva mare dient “nosaltres, la gent treballadora” i aix\u00f2 volia dir -segons ho entenia el nen que jo vaig ser- que a casa viv\u00edem de treballar i no pas d’her\u00e8ncies, influ\u00e8ncies ni privilegis. En l’\u00faltim quart del segle XX, a la meva ciutat, de rics, n’hi havia pocs. Els indianos amb una gran fortuna formaven part de la mitologia i el folklore locals. La majoria eren treballadors: a la mar, a la terra o, sobretot, a la Pirelli, la gran ind\u00fastria que ha donat feina a diverses generacions de dones i homes de Vilanova i la Geltr\u00fa. Al marge d’aquest gran grup, hi havia\u00a0els metges, els mestres, els funcionaris\u00a0de l’Ajuntament i els que tenien botiga o algun negoci.<\/p>\n
Malgrat la dictadura i les dosis d’anest\u00e8sia injectades sistem\u00e0ticament sobre la generaci\u00f3 dels meus pares, puc dir que sempre va existir alguna cosa semblant al que t\u00e8cnicament es coneix com a consci\u00e8ncia de classe. Potser nom\u00e9s era una intu\u00efci\u00f3 senzilla, filla de la mem\u00f2ria i del costum, sense acompanyament ideol\u00f2gic. Per\u00f2 era una forma de consci\u00e8ncia i tamb\u00e9 d’orgull. En el terreny de les actituds m\u00e9s que de les idees, els meus pares se sabien part d’una classe -la m\u00e9s nombrosa- que el r\u00e8gim no esmentava o que desfigurava amb aquella propaganda sobre “honrados productores que saludan al Caudillo en la festividad de San Jos\u00e9 Artesano”. Ser gent treballadora volia dir tenir clares algunes coses: que l’esfor\u00e7 \u00e9s imprescindible, que no et regalaran res i que cal calcular molt b\u00e9 com pagar\u00e0s all\u00f2 que compres. Aquesta moral va donar -em sembla- consist\u00e8ncia al creixement econ\u00f2mic dels anys seixanta i setanta. Quan, despr\u00e9s de diversos anys a la f\u00e0brica, el meu pare va poder obrir un negoci de pintura amb els meus oncles, va mantenir els mateixos valors. Ser obrer o petit empresari no va modificar la seva visi\u00f3: calia treballar sempre i ser fidel als compromisos adquirits. Agraeixo haver crescut en aquest ambient.<\/p>\n
Es parla molt de la desaparici\u00f3 o empobriment de la classe mitjana arran de la crisi que estem vivint. Suposo que els meus pares, superada una certa edat i d’acord amb l’extensi\u00f3 d’un nivell de benestar al pa\u00eds, van convertir-se un bon dia en classe mitjana. Una classe mitjana tirant a baixa, que va poder enviar un dels seus fills a la universitat p\u00fablica i que va permetre’s algun caprici modest, per\u00f2 que va tenir el seny de no gastar m\u00e9s del compte i, sobretot, de no perdre de vista aquella moral de classe treballadora que s’havia forjat moltes d\u00e8cades abans que Pep Guardiola ens recoman\u00e9s llevar-nos ben d’hora.<\/p>\n
El deteriorament de l’actual classe mitjana posa al descobert, molt descarnadament, una ruptura dolorosa entre els valors dels pares i els dels fills d’aquesta antiga classe treballadora que va fer la travessia del franquisme a la democr\u00e0cia amb un gran sentit com\u00fa i amb unes dosis\u00a0de sacrifici que ara costen d’entendre. L’amic Antoni Puigverd ha parlat aqu\u00ed, en algunes ocasions, dels efectes nocius que ha tingut la desaparici\u00f3 dels valors forts que van informar la cultura obrera de les perif\u00e8ries sorgides amb la immigraci\u00f3 i de com aix\u00f2 ha extraviat una part del jovent catal\u00e0, incapa\u00e7 de trobar referents i sentit en una societat en qu\u00e8 el diner r\u00e0pid i f\u00e0cil ha donat pas a la precarietat. T\u00e9 ra\u00f3. En aquest sentit, encara no tenim prou perspectiva per comprendre b\u00e9 en quin moment aquesta moral de classe treballadora va deixar de ser una \u00e0ncora fiable precisament entre els que m\u00e9s podien gaudir directament dels fruits de l’ascensor social. Van fallar les actituds o els exemples que les havien de difondre? Costa de dir, i m\u00e9s avui, quan un banquer es jubila amb una pensi\u00f3 de 88 milions d’euros o quan el fiscal demana pres\u00f3 per a uns altres quatre exdirectius bancaris per haver-se atribu\u00eft pensions milion\u00e0ries sense passar pels \u00f2rgans de control corresponents.<\/p>\n
Ara es parla d’implantar aqu\u00ed els minitreballs que ja fa temps que funcionen a Alemanya. Suposo que en alguns sectors econ\u00f2mics poden anar b\u00e9, per\u00f2 aquesta f\u00f3rmula no encaixa gens amb all\u00f2 que dirigents pol\u00edtics i empresarials pregonen tothora amb gran \u00e8mfasi: hem de sortir de la crisi a partir del valor afegit i de l’excel\u00b7l\u00e8ncia. Un minitreball \u00e9s una soluci\u00f3 provisional i no sembla el millor cam\u00ed per crear plantilles implicades i professionalitzades, competitives. Els que estem orgullosos de ser fills de la classe treballadora i tenim mem\u00f2ria ens estimem m\u00e9s posar de moda un altre cop la cl\u00e0ssica figura de l’aprenent -basada en el m\u00e8rit i la continu\u00eftat- que haver d’acceptar unes feines en les quals sempre s’est\u00e0 comen\u00e7ant de zero.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ha passat la data del Primer de Maig enmig d’una crisi econ\u00f2mica i social que condemna a l’atur moltes persones. La p\u00e8rdua del lloc de treball o la impossibilitat d’accedir…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4797"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4797"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4797\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}