{"id":4798,"date":"2013-04-26T00:00:54","date_gmt":"2013-04-25T23:00:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2182"},"modified":"2019-09-09T12:33:12","modified_gmt":"2019-09-09T11:33:12","slug":"la-consulta-sobre-lestat-propi-ha-de-ser-vinculant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/04\/26\/la-consulta-sobre-lestat-propi-ha-de-ser-vinculant\/","title":{"rendered":"\u201cLa consulta sobre l\u2019Estat propi ha de ser vinculant\u201d"},"content":{"rendered":"

Per Eva Godas<\/em><\/strong><\/p>\n

L’Antena de la CatDem<\/strong><\/p>\n

Francesc-Marc \u00c1lvaro (Vilanova i la Geltr\u00fa, 1967), periodista i escriptor, \u00e9s columnista i editorialista del diari La Vanguardia de Barcelona i de les revistes Esguard i Serra d\u2019Or i col\u00b7labora en programes de RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca amb la doc\u00e8ncia del Periodisme a la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialista en pol\u00edtica catalana i espanyola, ha treballat de redactor pol\u00edtic, cap d\u2019Opini\u00f3 i columnista al diari Avui, i d\u2019articulista a El Observador i a El Mundo de Catalu\u00f1a. Tamb\u00e9 va dirigir durant dos anys la revista mensual Cultura, editada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret, i el Premi Ib\u00e1\u00f1ez Escofet, entre d\u2019altres guardons. \u00c9s autor de diversos llibres. El darrer que ha publicat \u00e9s “Entre la mentida i l\u2019oblit. El laberint de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva” (2012).<\/em><\/p>\n

<\/div>\n
La hist\u00f2ria de Catalunya i Espanya evidencia que les situacions i les demandes es repeteixen. Estem en un cercle vici\u00f3s del qual mai sortirem o, tal com pensa ara un important sector de la classe pol\u00edtica i de la societat, ens trobem en un escenari realment nou on poden donar-se canvis importants?\u00a0<\/strong>
\nEl que est\u00e0 passant \u00e9s diferent respecte d\u2019altres moments hist\u00f2rics, per tres motius. Primer, hi ha un canvi cultural i social global respecte la democr\u00e0cia a les societats desenvolupades, em refereixo a tot el que t\u00e9 a veure amb la nova idea de participaci\u00f3 a trav\u00e9s de les xarxes socials i la necessitat de reformar i obrir els partits i els Parlaments. En segon lloc, les noves generacions han perdut la por a l\u2019amena\u00e7a cl\u00e0ssica de l\u2019Estat a Catalunya, a una actuaci\u00f3 violenta davant la contestaci\u00f3 dels catalans. I en tercer lloc, tot el que havia estat el gran projecte catalanista modernitzador d\u2019Espanya s\u2019 ha acabat. A Catalunya nom\u00e9s li queda un cam\u00ed: aprofundir l\u2019autogovern reclamant una sobirania m\u00e9s plena en el marc europeu.<\/div>\n
Revisant entrevistes seves he trobat unes afirmacions del 2006 que m\u2019agradaria saber si encara considera certes: \u201cAquest pa\u00eds t\u00e9 una pol\u00edtica que sembla que no \u00e9s pol\u00edtica, o que no est\u00e0 clara. Dominen els sotracs t\u00e0ctics\u201d.\u00a0<\/strong><\/div>\n
En ess\u00e8ncia encara \u00e9s cert. Malgrat que ara sembla que hem encarat un cam\u00ed determinant, est\u00e0 farcit de trampes t\u00e0ctiques. La societat catalana t\u00e9 una visi\u00f3 extremadament c\u00e0ndida del poder, potser perqu\u00e8 fa segles que no tenim un estat propi, la societat catalana no ent\u00e9n que el poder \u00e9s una combinaci\u00f3 extremadament sofisticada de viol\u00e8ncia, negociaci\u00f3, intel\u00b7lig\u00e8ncia i sort, i llavors moltes vegades fem composicions de lloc infantil. En aix\u00f2 estem en desavantatge amb la mentalitat espanyola, acostumada al poder pr\u00e0ctic perqu\u00e8 fa molts segles que tenen un estat, un ex\u00e8rcit, una diplom\u00e0cia.<\/div>\n
El qu\u00e8 ha de canviar \u00e9s la mentalitat de la societat, no l\u2019ess\u00e8ncia del poder?<\/strong><\/div>\n
El poder es pot democratitzar, controlar, pacificar, per\u00f2 \u00e9s una m\u00e0quina bastant implacable que cal entendre abans d\u2019intentar modificar-la. Per exemple, els catalans donem consells sobre la pau al m\u00f3n i encara no sabem qu\u00e8 vol dir tenir un ex\u00e8rcit.<\/div>\n
Vost\u00e8 deia tamb\u00e9 fa uns anys que potser la societat catalana tampoc no apostava per una estrat\u00e8gia de pa\u00eds clara. Creu que han canviat les coses en aquests anys, i especialment des de l\u201911 de setembre del 2012?<\/strong><\/div>\n
A Catalunya s\u2019est\u00e0 donant, al voltant del proc\u00e9s sobiranista, una lluita de classes, en un sentit diferent al marxista. Hi ha una fractura entre els interessos de les elits catalanes, empresarials, financeres, i els interessos de les classes mitjanes. Les elits se senten fortament vinculades al projecte espanyol i les classes mitjanes menys o gens. Aix\u00f2 produeix una fractura. L\u2019alt empresariat veu la independ\u00e8ncia com un problema greu, en canvi el petit i mitj\u00e0 empresari est\u00e0 disposat a parlar-ne. La grandesa d\u2019un partit com CDC \u00e9s que representa alhora bona part de les elits catalanes i alhora bona part de les classes mitjanes per\u00f2 aix\u00f2, que \u00e9s positiu, comporta tamb\u00e9 fortes pressions. El president Mas ha de respondre a les elits per\u00f2 tamb\u00e9 a les aspiracions del coix\u00ed social de CiU, i aix\u00f2 genera tensions.<\/div>\n
En un article m\u00e9s recent, del passat mes de gener, \u201cMapa i territori\u201d, parla d\u2019un proc\u00e9s de reconfiguraci\u00f3 important dels partits. Fins a quin punt creu que hi haur\u00e0 un trencament? Ser\u00e0 a curt termini?\u00a0<\/strong><\/div>\n
El meu pron\u00f2stic \u00e9s que anem cap a una inevitable reconfiguraci\u00f3 del mapa catal\u00e0 de partits en qu\u00e8 PSC i CiU, tal i com els coneixem avui, canviaran totalment. No dic que desapareguin, per\u00f2 seran una cosa diferent del que s\u00f3n ara. Hi haur\u00e0 ruptures, aliances, fusions, transvasaments, recol\u00b7locaments. Potser va tenir ra\u00f3 el president Maragall quan va dir que un dia es crearia un Partit Catal\u00e0 d\u2019Europa. Veig que al final pot sortir un partit sobiranista de centreesquerra moderada que sigui regenerador democr\u00e0ticament, que aplegui gent del PSC, de Converg\u00e8ncia i d\u2019Esquerra, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s un desig que un pron\u00f2stic.<\/div>\n
Aquest unitat ser\u00e0 possible en un pa\u00eds petit, amb guerres importants pels lideratges?\u00a0<\/strong><\/div>\n
Catalunya no ent\u00e9n els lideratges perqu\u00e8 no ent\u00e9n el poder. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds que s\u2019emmiralla en Maci\u00e0 per\u00f2 que tamb\u00e9 es malfia d\u2019 alg\u00fa que vol ser l\u00edder com el president Mas. I ens trobem amb ocurr\u00e8ncies com els lideratges compartits, transversals. El proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 necessita un l\u00edder. Aquest proc\u00e9s nom\u00e9s sortir\u00e0 b\u00e9 si reforcem i ampliem la majoria social, per\u00f2 tamb\u00e9 si tenim un lideratge clar.<\/div>\n
El president Mas va decidir despr\u00e9s de l\u201911 de setembre convocar eleccions. Va tenir uns resultats que no s\u2019esperava. Per\u00f2 \u00e9s que no se\u2019ls esperava ning\u00fa. Totes les enquestes es van equivocar. A qu\u00e8 es pot atribuir un frac\u00e0s tan estrepit\u00f3s de la demosc\u00f2pia?<\/strong><\/div>\n
Crec que tres coses van condicionar el resultat: la guerra bruta contra Artur Mas, de dimensions \u00faniques a Europa, la campanya que va fer CiU, que no va ser la millor de la seva hist\u00f2ria, crec que no van vendre el lideratge de forma correcta i, un tercer element, el desgast que la federaci\u00f3 va patir per les retallades. A tot aix\u00f2 cal afegir que, en general, els partits grans tenen tend\u00e8ncia a anar baixant, en benefici de partits petits que estan lluny de l\u2019establishment, que representen regeneraci\u00f3.<\/div>\n
Al Parlament hi ha ara 87 diputats a favor de la consulta, un m\u00e9s que abans de les darreres eleccions, i els partits espanyolistes han avan\u00e7at. Quin pron\u00f2stic permeten sobre la consulta aquests n\u00fameros?<\/strong><\/div>\n
No ho s\u00e9. El que est\u00e0 clar \u00e9s que obliguen a treballar molt. Un dels problemes del m\u00f3n sobiranista \u00e9s confondre el desig amb la realitat. La societat catalana est\u00e0 menys sobiranitzada que el Parlament.<\/div>\n
I sobre el calendari qu\u00e8 en pensa?\u00a0<\/strong><\/div>\n
S\u2019ha d\u2019encertar molt b\u00e9. Si es fa massa r\u00e0pid existeix el risc de no conv\u00e8ncer els que s\u2019han de conv\u00e8ncer, \u00e9s a dir els que no s\u2019han plantejat mai la independ\u00e8ncia per\u00f2 no la veuen amb hostilitat, i si es fa massa lent es d\u00f3na m\u00e9s temps a l\u2019Estat espanyol perqu\u00e8 boicotegi el proc\u00e9s.<\/div>\n
Qu\u00e8 creu que passaria si guany\u00e9s el NO a un estat propi?<\/strong><\/div>\n
Cremar\u00edem diverses generacions i crear\u00edem una gran frustraci\u00f3, no ens ho podem permetre. Tots els que defensen que s\u2019ha de fer el refer\u00e8ndum passi el que passi no saben qu\u00e8 diuen, s\u00f3n d\u2019una frivolitat extrema. I no som comparables amb el Quebec. El Canad\u00e0 no \u00e9s Espanya, el Quebec no \u00e9s Catalunya i Am\u00e8rica no \u00e9s Europa. En clau catalana i espanyola un refer\u00e8ndum fallit ens condemna a la frustraci\u00f3. Jo nom\u00e9s vull un refer\u00e8ndum per guanyar-lo, si no, no el vull fer. La batalla que no vas a guanyar la perdr\u00e0s, i et destrossaran. No tenim ni idea del que \u00e9s Espanya quan es posa en marxa.<\/div>\n
Els partits catalans no van junts en el proc\u00e9s i fins i tot hi ha discrep\u00e0ncies internes a les formacions. Les tensions s\u00f3n inevitables en un proc\u00e9s tan important?<\/strong><\/div>\n
Hi ha un mandat democr\u00e0tic de les urnes que s\u2019ha de complir. Ara b\u00e9, estem davant d\u2019un proc\u00e9s de ruptura constitucional que comportar\u00e0 enfrontaments. Portar\u00e0 tensions als partits, a la societat i sobretot amb l\u2019Estat espanyol. Per\u00f2 no vivim a l\u2019any 36, no seran tensions cruentes; seran simb\u00f2liques, econ\u00f2miques, jur\u00eddiques, en cap cas seran militars.<\/div>\n
Fins on creu que est\u00e0 disposat a arribar el Govern espanyol per impedir la consulta?\u00a0<\/strong><\/div>\n
Jur\u00eddicament ho poden fer tot. Per\u00f2 quan tu ja has decidit que la Constituci\u00f3 espanyola no t\u2019implica, que et suspenguin l\u2019autonomia, per exemple, ja no \u00e9s molt rellevant. Ja est\u00e0s fora. El que hem de tenir clar \u00e9s que un cop haguem decidit sortir del paradigma hem de ser coherents. Per exemple, la consulta ha de ser vinculant. Si cal, hem de ser capa\u00e7os de trencar la legalitat vigent i fer una consulta segons un nou marc legal catal\u00e0. La declaraci\u00f3 de sobirania aprovada al Parlament ja \u00e9s una ruptura amb el vincle constitucional. Hem d\u2019assumir que anem a un conflicte.<\/div>\n
La societat catalana est\u00e0 preparada per les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques d\u2019un enfrontament amb Espanya?<\/strong><\/div>\n
Les elits ens diuen que patirem molt. El que demostren els n\u00fameros \u00e9s que ja ho passem malament ara. La pregunta que ens hem de fer els catalans \u00e9s quant de temps resistirem amb el conflicte portat a l\u2019extrem. Hem d\u2019assumir que durant un temps la societat catalana tindr\u00e0 dificultats econ\u00f2miques perqu\u00e8 estarem construint una cosa nova. Tot t\u00e9 un preu. Hem de decidir si som residuals, si volem viure ofegats sempre, o viure malament un temps per viure millor despr\u00e9s.<\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Eva Godas L’Antena de la CatDem Francesc-Marc \u00c1lvaro (Vilanova i la Geltr\u00fa, 1967), periodista i escriptor, \u00e9s columnista i editorialista del diari La Vanguardia de Barcelona i de les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[36],"tags":[46],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4798"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4798"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4798\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5062,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4798\/revisions\/5062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}